“El camp té futur”.
Té 65 anys i és llaurador dels de tota la vida, dels que han resistit a tots els canvis que el camp ha patit en les últimes dècades. Els horts dels seus abuelos ja estaven adscrits a la COPAL, on ell ha exercit diversos llocs en diferents àrees durant 42 anys, la qual cosa el converteix en un perfecte coneixedor de l’agricultura i de la Cooperativa des de fora i des de dins. Fa dos mesos es va convertir en el seu nou president. És Vicente Bomboí i es mostra molt optimista amb el projecte que, al costat del seu equip, pretén implantar.
Carlos Bueno
– Què el va portar a presentar-se al càrrec?
– Al llarg de la meua vida he treballat amb gerents i directors de la COPAL que van ser extraordinaris, que van elevar l’estatus de la Cooperativa fins a posicionar-la com la millor d’Espanya i la segona d’Europa. Però desgraciadament els resultats s’han anat degradant en els últims temps fins al punt que el descontent general s’ha instal·lat en el soci. Esta entitat no té hipoteques ni deutes i crec que no pot oferir unes liquidacions tan desastroses. Per això em vaig presentar, per a intentar que COPAL torne al camí de ser una empresa modèlica amb bons resultats.
– Es veuran prompte els resultats?
– No és un treball d’un o dos anys. És un projecte que hem iniciat a quatre anys i que anirem perfeccionant i millorant. Però amb esforç i dedicació, o el que és el mateix, amb treball i treball, a final de campanya ja es notarà.
Vicente Bomboí a les instal·lacions de COPAL. M.C./Prensa2
– Amb quina Cooperativa es va trobar quan va tindre accés al coneixement real de les dades?
– Tenim unes grandíssimes instal·lacions i la millor maquinària. Per tant no està tan malament. El que jo pense que ha ocorregut és que la direcció que portava la COPAL no era la més oportuna, perquè no es comercialitzaven prou quilos de producció i s’utilitzava massa el camí de la indústria. M’explique: Un camp dóna fruits de primera, segona i destrio. La meua intenció és l’aprofitament màxim de tota la fruita, no sols treballar la de primera. Eixa és fàcil de vendre, el complicat és col·locar la resta, i eixe és el meu repte. Vull que a fàbrica arribe el mínim possible, només allò que no es puga col·locar en cap mercat i que té un preu molt baix. Eixe és el secret per a rendibilitzar la producció.
– El note optimista.
– Sóc molt optimista, entre altres motius perquè l’equip de gent que m’acompanya en la Junta vol el mateix que jo. Tots pretenem aconseguir els millors resultats per al soci. Costarà, però ho aconseguirem perquè som un grup que va en la mateixa direcció.
– Quina és la primera acció que ha portat a terme?
– Immediatament prescindirem de l’equip directiu anterior, simplement perquè no havia aconseguit els objectius per als quals treballava, que eren millorar les liquidacions dels socis. A continuació formarem un nou equip de vendes i nomenarem director general a Vicente Ferrís, enginyer de la COPAL. La idea és aprofitar l’experiència de la gent vàlida de la Cooperativa per a treballar de manera lògica, fàcil i senzilla, que és el que millors resultats donarà.
– Però s’ha trobat amb un problema inesperat: el coronavirus.
– Ens preocupa molt. El nou departament comercial és partícip del nostre projecte i està treballant amb molta il·lusió. De fet, en menys de dos mesos s’han obert mercats al Canadà, Centre Amèrica, Emirats Àrabs, l’Aràbia Saudita… i ara ens trobem amb la inseguretat que planteja el Covid-19, just esta campanya que es preveu major qualitat de la taronja. Estem en continu contacte amb les autoritats sanitàries per a consensuar un protocol a seguir que no ens paralitze la recol·lecció i distribució en cas que aparega algun positiu. Per part nostra aplicarem totes les mesures de seguretat pertinents.
– La seua etapa com a president va per a llarg?
– Indiscutiblement no. Tinc un equip molt bo i algú prendrà el relleu per a continuar la meua senda de treball en la pròxima legislatura.
– Té futur l’agricultura?
– Hi ha plans de modernització de les plantacions amb la introducció de noves varietats que faran rendible ser llaurador, i segur que això implica que hi haja un relleu generacional. Els joves s’il·lusionaran quan comproven que es pot viure de les parcel·les que tenen els seus pares i que la COPAL defensa els seus interessos.
– Però certes importacions compliquen la situació.
– És veritat que ara hi ha taronja de països com el Marroc, Algèria, Egipte, Turquia o Israel, que a Europa paga menys aranzels. Però estic convençut que les nostres autoritats autonòmiques, nacionals i europees aconseguiran compensar eixos avantatges econòmics perquè la nostra fruita de qualitat siga rendible.
