Entraren un grapat de xiquets en la carnisseria disfressats d’alguna cosa que pretenia fer por i cridant: “truco o trato?”, esperant que el carnisser els donara caramels i gominoles. Ell els va contestar que no tenia llepolies, però que si volien una botifarra… “Una botifarra? Això què és?”, li van preguntar els nanos. Malament anem, vaig pensar. Els xavals d’ara coneixen halloween però no tenen ni idea del que és una botifarra.
Carlos Bueno
La dona del carnisser va recordar quan, de xicoteta, eixa mateixa nit, la de les animetes, la seua iaia després d’un sopar especial en família els contava històries aterridores i suposadament reals. “Quina por passava i alhora quant m’agradava!”, confessava la dona mostrant un indissimulat anhel per aquells temps no tan llunyans.
Adéu a la nit de les animetes. Ara toca això de “truco o trato?”. Què americanada més cursi! I és que definitivament hem adoptat modes i costums estatunidencs que ens han envaït i que han desplaçat a les nostres. Els ianquis agafen una carabassa, la buiden, li fan uns forats a manera d’ulls i boca i la converteixen en una espècie de calavera icònica del que ells anomenen halloween, la Nit de les Bruixes, i ací sempre ha sigut la Nit de Tots els Sants, la de les animetes. A València agafem una carabassa i fem un rotllo i uns bunyols que ens xuplem els dits. Jo preferisc el rotllo i els bunyols a la calavera, però cadascú té els seus gustos.
Açò del halloween està molt bé per als venedors de llepolies i sobretot és un gran negoci per a les botigues de xinesos, que venen disfresses, màscares i accessoris terrorífics a mansalva. Per cert que estos basars abans eren botigues de menuderies de “tot a 100” (pessetes) i ara s’han convertit en autèntics centres comercials on es pot trobar qualsevol article que es puga imaginar. Ací abans teníem ultramarins. També en això tot ha canviat.
Però tornant a la invasió americana, només cal pegar un passeig per una gran ciutat per a veure la proliferació Burguer Kings, McDonald’s, KFCs, Fosters, Taco Bells… i altres franquícies del sector de l’hostaleria que no es caracteritzen precisament per servir el menjar més saludable i que, no obstant això, omplin els seus establiments diàriament. Jo continue sent de paella, pernil, pinxo de tortilla de creïlles, calamars… i recorde que de xicotet desitjava fer-me major per a demanar el mateix postre que mon pare: un crocanti –braç gelat de vainilla recobert de virutes d’ametla– o un pijama –flam, fruita en almívar, gelat i nata–. Ummm… Xe que bo! Ara triomfen els McFlurry, els Sundaes, els muffins i els cupcakes. Xeeeeeee…
Els costums dels americans ens conquisten mentre ells són impermeables a les nostres. Ens van portar el seu Papa Noel i el seu halloween. Ja hi ha qui es passa la nit sense dormir per a veure la Super Bowl, i a este pas acabarem celebrant el 4 de juliol –Dia de la Independència– i menjant un polit al forn per Acció de Gràcies.
En breu arribarà el Black Friday, l’origen del qual conten que data dels anys 60, en Philadelphia. Segons la teoria, els empleats d’uns grans magatzems de la ciutat van començar a anomenar al dia d’inici de compres nadalenques “Divendres Negre” per la quantitat de treball que tenien eixa jornada. Si ací ajuda a que els nostres comerciants vengen més… benvingut siga el Black Friday, encara que se li podria buscar un nom més autòcton, no?
No estaria mal que protegírem els nostres costums i tradicions abans que acaben desapareixent i, amb això, la globalització provoque que perdem la identitat. Què volen que els diga? Jo, abans que en una McBurguer o un Whopper, em quede amb un rocafull i una fogaseta. Truco o trato? Xeeeeeee…
