Aquest mes vull parlar-vos d’una malaltia que normalment sol afectar la població més major i les dones en fase de canvi hormonal (embaràs, menopausa ) o que estan prenent algun tipus d’anticonceptiu oral, ja que en aquestes situacions la composició de la llàgrima es veu alterada i per tant no fa la seua funció de lubricar la superfície ocular com cal.També la lectura prolongada, alguna malaltia sistèmica o els factors ambiental, com ara treballar amb aire condicionat o amb molt de vent, poden donar problemes de sequedat ocular.
La síndrome de l’ull sec sol causar irritació, coentor, enrogiment, sensació de cos estrany o arena en la superfície ocular, a més de fatiga o pesadesa en les parpelles o llagrimeig. Encara que puga semblar contradictori, el llagrimeig excessiu es deu a una inadequada i insuficient lubricació ocular, així que el nostre organisme es protegeix inundant la superfície de l’ull amb llàgrimes de baixa qualitat que no aporten els nutrients i protectors necessaris. L’ull sec no es pot curar, només podem tractar-lo i, depenent del tipus i grau d’ull sec, utilitzarem col·liris, pomades, taponament del punt lacrimal i fins i tot algun tractament no convencional.
