Es tracta d’un edifici en perfecte estat que va ser construït per la Federació Espanyola de Ciclisme i que es va inaugurar en els anys 70. Ara s’utilitza poc perquè és el gran desconegut d’Algemesí, i en compte de promocionar-lo i facilitar que els ciclistes entrenen en ell, la intenció del Consistori és derrocar-lo.
Carlos Bueno
L’ajuntament té la intenció de derrocar el velòdrom. La notícia em va cridar l’atenció fa unes setmanes perquè no pensava que poguera ser certa. El motiu és que es pretén ampliar una escola infantil contigua, un argument que no sembla ser suficient com per a destrossar un edifici en plenitud, preparat per a ser utilitzat en qualsevol moment. Segur que hi ha altres alternatives que es poden aplicar perquè els xiquets de l’escola gaudisquen de més espai sense tirar la pista ciclista.
Possiblement el velòdrom és el gran desconegut d’Algemesí. Estic convençut que molts veïns no saben que tenim un en el barri de El Raval, darrere de l’Estadi Municipal. Jo el conec molt bé perquè va haver un temps en el qual el vaig utilitzar amb assiduïtat. Va ser en la meua etapa de juvenil i els primers anys d’aficionat. Jo competia en carreres de carretera, però Germán Puchades em va aconsellar practicar la pista a l’hivern per a guanyar cadència de pedaleig, velocitat, tècnica… Així que entre els 16 i els 21 anys vaig acudir a entrenar en el velòdrom un parell de vegades per setmana en període de preparació per a la temporada de ruta.
Competició de juvenils en el velòdrom d’Algemesí. M.C./Prensa2
Les indicacions de Puchades van ser proverbials i aquelles jornades van complementar les meues aptituds. Utilitzava una bicicleta de pista, sense frens i amb pinyó fixe. Enfront del velòdrom vivia un conserge que s’encarregava de guardar mitja dotzena de bicis de tots els tamanys. Eren propietat de la Federació de Ciclisme que les posava a disposició dels qui estàvem federats. Quan els meus companys i jo arribàvem, ens deixava les bicicletes per a entrenar i després li les tornàvem. Vaig arribar a participar en diverses competicions hivernals. Recorde els triangulars entre Algemesí, Silla i L’Alcudia, fins i tot en una ocasió vaig guanyar una prova en la modalitat de fons, perquè el meu no era precisament l’esprint.
Fa uns dies, després d’assabentar-me de la intenció de demolir-lo, vaig sentir nostàlgia d’aquella època i vaig voler tornar. Després de demanar permís a la Regidoria d’Esports em vaig encaminar cap a allí. Feia 30 anys que no rodava en el velòdrom i estava emocionat. La sensació en eixir del túnel i trobar-me dins de l’edifici va ser la mateixa que fa més de tres dècades. Es tracta d’una pista de 200 metres amb uns peralts pronunciats que al principi impressionen molt, però una vegada has agafat confiança l’adrenalina puja i les sensacions són molt gratificants. Vaig rodar una bona estona, vaig fer diverses sèries i ara pretenc tornar cada setmana amb l’esperança de que cada dia siguem més els que utilitzem un edifici tan espectacular.
Moment d’accés al velòdrom pel túnel d’eixida. M.C./Prensa2
Este és el quart velòdrom que hem tingut a Algemesí. El primer va estar situat on hui està la Cambra Agrària, en la Plaça Argentina. El segon estava en el camí a Guadassuar, en passar el pont a l’esquerra, i el tercer va ser el de María Auxiliadora, on van arribar a competir astres de la talla de Fausto Coppi. L’actual es va inaugurar a principis dels anys 70. L’alcalde Rico Huguet va cedir 5.453 metres quadrats de terrenys municipals a la Federació Espanyola de Ciclisme, que es va encarregar de la seua construcció a canvi d’explotar-lo (gratis) durant 25 anys. Del conserge també s’encarregava la Federació, que li pagava 2.000 pessetes. Aquell home va morir fa uns anys i el velòdrom va perdre activitat. Apenes se celebra alguna prova a l’hivern i molt pocs ciclistes entrenen ja en ell.
Foto actual: el velòdrom està en perfecte estat. M.C./Prensa2
Encara així, no trobe motius que justifiquen la seua destrucció. El Raval disposa d’espai de sobra per a ampliar el col.legi sense necessitat de derrocar un edifici en perfecte estat que pot servir perquè demà aparega a Algemesí un fenomen del ciclisme que es forge gràcies al velòdrom. És més, sincerament pense que el que s’hauria de fer és incentivar la seua utilització. De la mateixa manera que es fomenta l’ús de la bicicleta, caldria facilitar l’accés a tots aquells ciclistes que desitgen pedalar sense el risc de la carretera. Hi ha molta gent que ix a entrenar després de la seua jornada laboral, en polígons industrials sense quasi llum. El velòdrom seria la millor alternativa per a evitar riscos i, a més, guanyar habilitat sobre les dos rodes.
Salvem el velòdrom. Millorar les coses és una bona política, destruir-les no
