Comerciants i xicotets empresaris són part primordial en l’economia d’Algemesí. Recordar la seua preocupació diària per la continuïtat dels seus negocis sembla tòpic, però és tan real com dur.

Carlos Bueno.-  Cada vegada que es produeix una crisi, cada vegada que els preus del camp es desplomen, cada vegada que puja l’atur i cada vegada que les vendes baixen sense una explicació lògica, els dubtes envaeixen als comerciants que es pregunten fins quan podran continuar alçant les seues persianes. Calculen fins quan aconseguiran estirar els seus estalvis i molts s’emparen baix el sou del seu cònjuge, si és que té una ocupació fixa. Però no tots poden ser funcionaris o tindre un treball estable, i en esta complicada època que ens ha tocat viure la continuïtat de massa botigues penja d’un fil constantment, una cosa que s’aguditza de manera especial als pobles.

A Algemesí els comerciants locals tenen la sort de comptar amb ACSA, un col·lectiu que es va crear en 1993 amb la finalitat de potenciar i millorar els nostres comerços i serveis, d’unir-los per a tindre més força i poder obtindre els majors beneficis possibles. Interessada en la viabilitat i rendibilitat de tot tipus d’establiments, l’Agrupació manté una activitat frenètica que va relatar el passat 29 d’abril en la seua Assemblea Anual, en la qual es va donar compte de les diferents campanyes, concursos i promocions que periòdicament es realitzen per a dinamitzar el consum en la població.

ACSA ofereix cursos de formació contínua específica, assessorament en gestions comptables i de subvencions, gran part d’elles rebudes gràcies al suport de diferents Administracions, especialment l’Ajuntament, que amb la marca “Algemesí ho té tot” pretén fomentar la nostra ciutat com un centre comercial obert. En l’actualitat hi ha quasi 200 associats, una quantitat molt significativa senyal del volum de negoci local.

Però la quantitat no és suficient per a canviar la mentalitat de les persones. I la raó per la qual a molta gent li costa comprar certs articles a Algemesí res té a veure amb la qualitat dels productes, ni amb els preus, ni amb l’atenció. Tot el contrari, precisament l’atenció al client és el major tresor que ofereix el comerç local, sempre personalitzada, sense presses, buscant una solució per a cada possible comprador. Un dels grans problemes que pateixen els establiments (més enllà dels poderosíssims portals de vendes per Internet) és l’èxode de molts dels nostres veïns a la capital els dissabtes i festius.

La gent se’n a València perquè l’oferta d’oci de la ciutat és molt àmplia. Es pot anar al cinema, al teatre, a concerts, a exposicions… o simplement a passejar i passar el dia. I, com no, s’aprofita per a dinar, sopar i realitzar alguna compra, premeditada o no. A vegades només perquè els aparadors són irresistiblement atractius.

La solució per a mantindre als algemesinencs ací no és fàcil, potser ni tan sols possible. Però alguna cosa s’aconseguiria si la nostra localitat gaudira de major espectre lúdic. Disposar d’un cinema, d’una pista de bitles, de bars sense alcohol per a adolescents, de locals recreatius… sens dubte ajudaria al fet que molta gent es quedara al poble.

És necessari que l’Ajuntament continue recolzant als nostres comerços i empreses, però també és fonamental que tinga visió de futur i prepare un pla que done facilitats per a la instal·lació de zones d’oci. El resultat no serà immediat i només es veurà a llarg termini, però quant més es tarde a començar a abordar la qüestió, més temps planejarà la incertesa de poder sobreviure sobre les nostres botigues.