Més de 100 arrossers i 30 tractors de les Organitzacions Agràries de la Comunitat Valenciana van protestar a Algemesí davant una gran empresa que importa arròs.
LVA.- Més de 100 arrossers i 30 tractors de les organitzacions professionals agràries de la Comunitat Valenciana (La Unió Llauradora, AVA-ASAJA, ASAJA Alicante, UPA-PV i CCPV-COAG) van efectuar un nou un acte de protesta sectorial de l’arròs el 15 d’abril en Algemesí, davant Arroz Sos-Herba Ricemill que importa este cereal, per la desastrosa situació comercial del sector arrosser valencià a conseqüència de les massives importacions procedents de tercers països. Este acte suposava el retorn del calendari de mobilitzacions que les organitzacions agràries van iniciar a la fi del passat mes de gener i que fins a finals de febrer va comptar amb fins a quatre actes conjunts de protesta al llarg de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.
Els tractors van arribar al punt de concentració i es van col·locar en els voltants de les instal·lacions d’esta empresa. A la conclusió de l’acte reivindicatiu, es va elaborar una paella amb arròs valencià per a denunciar les importacions d’eixes empreses. L’objectiu és que els consumidors compren arròs valencià, “per a menjar sa i segur, potenciar l’economia de la nostra terra i salvar els aiguamolls valencians dels quals depén el cultiu de l’arròs”, assenyalaren les entitats convocants.
Durant les últimes setmanes s’ha produït una gran entrada d’arròs procedent dels països asiàtics i importats per empreses amb implantació en la Comunitat Valenciana, just en un moment on no hi ha contractes de compravenda i els magatzems continuen plens d’arròs valencià de la passada campanya. Amb esta pràctica d’importacions, estes grans empreses suposadament pretenen baixar el preu de l’arròs valencià que afecta sensiblement la renda dels llauradors.
Els arrossers protesten així contra les polítiques agràries europees en el sector de l’arròs, davant la falta de reciprocitat en els acords comercials subscrits per la Unió Europea amb països tercers. Esta falta de reciprocitat fomenta una evident competència deslleial de les importacions agràries. “A diferència de l’arròs europeu que compleix els màxims estàndards de qualitat, Myanmar i Cambodja, per exemple, usen productes químics nocius per a la salut que estan prohibits a la UE, cultiven de manera insostenible per al medi ambient i vulneren els drets humans”, asseguren els arrossers.
També critiquen a les grans empreses arrosseres per no especificar en els paquets d’arròs que venen en les cadenes de distribució el país d’origen. Algunes d’elles venen arròs asiàtic com si fora valencià, indicant en l’etiqueta únicament el distribuïdor local i fins i tot fotos identificatives de la Comunitat Valenciana, la qual cosa arruïna als productors i enganya els consumidors.
En este sentit, Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “el nostre arròs segueix emmagatzemat sense vendre, mentre arriben importacions massives de tercers països, quasi 40.000 tones en les darreres setmanes. Volem que a més de que es reduïsquen les importacions, s’etiquete l’origen de l’arròs d’estes grans empreses per a no enganyar els consumidors. No serveix que pose envasat a València sense especificar després l’origen”.
Miguel Minguet, representant de AVA-ASAJA, assenyala que “al consumidor se li fa passar arròs asiàtic per valencià i això no és just. El nostre arròs té una seguretat alimentària que no té el de fora, se’ns prohibeixen per exemple productes fitosanitaris que a uns altres els permeten. Cal posar l’origen en els paquets d’arròs perquè ara quasi ningú ho fa i se’ls dona gat per llebre als consumidors”.