García Pulido tallar l’única orella d’una jonegada de Fernando Guzmán desrazada i amb animals d’injustificable presentació. Álvaro Seseña s’estavella contra l’impossible.
Carlos Bueno.- La presentació dels jònecs de Fernando Guzmán en la setena de l’abonament d’Algemesí no li fa bé a la divisa, ni a la Festa, ni a la fira, ni als joneguers. És difícil d’entendre que la ramaderia no dispose de quatre animals parells per a enlotar. El seu comportament és una altra cosa, perquè això no es pot saber amb certesa fins que no són lidiats, però el trapío és el primer que un ramader ha de cuidar per a guanyar-se el respecte i perquè es valore la labor dels qui es posen davant.
Amb disparitat de quall van eixir els tres primers, amb el comú denominador de lluir uns pitons paupèrrims. Però això del quart va anar més enllà i no té justificació. Un animal avacat, escorregut, sense la mínima presència, alt, destartalat i fins descoordinat. Va doblegar la peülla en diverses ocasions d’eixida, i es va derrumbar dos vegades durant la faena de muleta. Deplorable.
Que a eixe horrible exemplar se li tallara l’única orella de la vesprada no val com a fonament per a defensar la seua inclusió en un cicle tan important com el d’Algemesí. Va haver premi per a Guillermo García Pulido, sí, però després d’una vesprada soporífera amb el públic totalment desitjós que ocorreguera alguna cosa significativa. Tant és així que el van premiar després d’un intent d’estocada que va fer guàrdia de manera nefasta i d’una punxada que va valdre perquè l’animalet es tirara.
Va tindre mèrit la seua faena, evidentment. El toledà va aprofitar la querència de l’astat, que sense emplear-se i amb la cara alta almenys tenia mobilitat cap a les taules. I en terrenys de dins es va pegar un arrimó, molt ficat entre els pitons i totalment atornillat a l’arena. I la gent, farta de tant d’avorriment, li ho va agrair.
García Pulido, que va entrar en substitució del lesionat Ismael Martín, res va poder fer amb el primer del seu lot perquè no va permetre un sol muletazo mínimament llarg. Mansejà des del primer terç i no va oferir cap opció.
Tampoc va tindre oportunitat de lluir-se Álvaro Seseña, que va obrir festeig amb un jònec desrazat que anava al seu aire i que va sortejar un altre que passava amb la cara pels núvols mirant a l’estesa. El albaceteny va estar per damunt del seu lot. Al primer li va robar més passes dels que semblava possible i al segon el va provocar per a arrancar-li els muletazos d’un en un.
Els santacolomas de Fernando Guzmán no van fer honor al comportament històric de l’encast. Ni indici d’humiliar, ni de regirar-se amb raça, ni de buscar les sabatilles amb agilitat. Tot el contrari.
Fitxa del festeig:
29 de setembre de 2023. Algemesí, 7ª de fira. Quasi ple. Jònecs de Fernando Guzmán desiguals de presentació i desrazats.
Álvaro Seseña: salutacions i silenci.
García Pulido: silenci i orella.