Després de més d’un any de restriccions a causa de la pandèmia originada pel coronavirus, fa només un parell de mesos per fi arribarem a un estiu amb major llibertat de moviment i que es preveia més tranquil. Malgrat això, la campanya “pre-vacances” que enguany va llançar la Direcció General de Tràfic ens alertava que, després de tot el patit en estos últims mesos, “no ho desbaratàrem”.
Carlos Bueno.- La DGT pretenia conscienciar al màxim a extremar la precaució en les carreteres, i per a això va realitzar un anunci en televisió en el qual apareixien diverses imatges de negligències que comenten alguns conductors i amb les quals podíem arribar a sentir-nos identificats. Fer-nos un selfi en el cotxe, menjar mentre es condueix, mirar el mòbil o simplement la falta d’atenció al volant pot arribar a causar un accident fatal. Amb el que ens havia costat arribar a l’estiu, no ho anàvem a desbaratar ara per una distracció tonta.
Personalment el lema de la campanya em va semblar magnífic: “No lo estropees”, i pense que també és vàlid per a moltes altres activitats i situacions que s’estan produint en l’actualitat. El virus no ha desaparegut, ni molt menys. Sembla estar cada vegada més controlat, però en realitat eixa és una sensació parcialment falsa. Es coneixen més detalls sobre ell, sabem com protegir-nos, la vacuna està reduint els seus efectes… però el bitxo segueix ací, contagiant i matant. Si comparem les dades actuals amb les de fa un temps podem comprovar que ara hi ha major número d’afectats i que mor gent més jove. És cert que la gravetat de la malaltia s’ha reduït i que la vacunació ens ha transmés seguretat. Però la realitat és que encara no hi ha antídot que combata la Covid.
Abans de començar l’estiu les dades que oferia periòdicament el Ministeri de Sanitat eren esperançadors, però amb l’inici de les vacances la tònica positiva va canviar. No cal ser un expert inspector per a adonar-se que no hi havia un altre motiu que la relaxació, l’excés de confiança, la falta d’atenció, l’incompliment de les mesures de prevenció i protecció… sobretot entre la gent jove que acaba el curs i eixia de festa com eixen els bous a l’encierro de San Fermín. Botellons, festivals i celebracions de “no festes” han sigut el caldo de cultiu perfecte per a que el bitxet campara a plaer i s’expandira com una bomba atòmica.
L’efecte posterior tots el sabem i massa gent l’ha patit. Es va incrementar alarmantment el número d’infectats, sobretot entre els joves, però també entre adults contagiats per ells. L’índex es va disparar. La mortalitat va pujar en moltes residències d’ancians perquè on entrava el virus s’expandia sense control.
Ara, de nou, la incidència comença a descendir. Així que aprenguem del passat recent. No baixem la guàrdia. Ens ha costat molt arribar fins ací. No ho tirem a perdre. De moment res ens fa immunes a la Covid, encara cal esperar una poc més. Temps haurà de celebracions massives, de festa desbocada, de la proximitat anhelada. Hem esperat tant i ens hem sacrificat tant que ara “no ho desbaratem”.
