“La bellesa no té talla”

Acaba de ser declarada Miss Curvy València i a l’octubre participarà en el certamen nacional. María José Bueno és una algemesinenca de mesures grans i de caràcter fort. El títol li ha suposat una injecció de moral, ha provocat un augment del seu número de seguidors i li ha servit per a denunciar els problemes que tenen les persones que no utilitzen talles convencionals.

Carlos Bueno.-  El gros de les botigues de roba ofereix peces entre les talles 34 i 42, i per damunt d’esta xifra oneja l’etiqueta ‘curvy’, una paraula molt xicoteta per a un ventall immens de grandàries i formes. Encara que ‘curvy’ significa, en essència, «amb corbes», en la pràctica fa referència a les persones amb una determinada mesura de caderes o que utilitzen una talla per damunt de la 40.

Molta gent creu que ‘curvy’ és equivalent a tindre sobrepés, però en realitat hi ha models amb cossos de tot tipus: treballats en el gimnàs o fins i tot grossetes. En general els certàmens ‘curvy’ els guanyen xiques que no semblen tindre problemes de salut pel seu pes i que podrien llaurar-se una carrera real en la indústria de la moda.

Es creu que els partidaris de les ‘curvys’ defensen l’obesitat i no és així, el que es defensa és la possibilitat d’anar a la moda i estar bonica es tinga la talla que es tinga. Les cases de moda van cedint a poc a poc a esta tendència i busquen crear peces que servisquen a totes les dones sense posar tope a les seues mesures.

– Reconec que desconeixia que hi havia un certamen Miss Curvy València.

– Es tracta d’un concurs de bellesa molt enfocat a conscienciar sobre els problemes de la gordofòbia i la normotalla. Les models ens hem de vestir amb tot tipus de roba, com en qualsevol altre concurs, però només poden participar dones amb una mesura mínima de caderes de 100 centímetres. Normalment els nostres cossos no encaixen en la rígida escala de tallatje de les marques de roba més conegudes. Per això este certamen busca la inclusió en la moda de tots els cossos.

– Falta informació sobre estos concursos?

– A València no hi ha massa cultura ‘curvy’ i a més la moda no està molt en auge, com pot ser a Andalusia, Madrid o Canàries, on les misses participen en programes de televisió, actes socials i festius…

– Com et van triar?

– A mi em van proposar participar a través d’Instagram. Tinc una botiga on line de roba gran però moderna i juvenil, i faig desfilades en directe per a vendre-la. L’organitzadora del certamen a València coneixia la meua pàgina i va contactar amb mi.

– I vas acceptar sense dubtar?

– Vaig pensar que jo venia talles grans i que era una gran oportunitat per a promocionar el meu negoci, i la veritat és que laboralment m’està anant molt bé. A més sóc una persona molt oberta i extravertida. Així que vaig decidir donar el pas avant. Però també vaig acceptar perquè era una manera de donar visibilitat als problemes de la gent que utilitzem talles grans. Era l’oportunitat de defensar la causa del rebuig i la discriminació cap a persones amb sobrepés, i això m’està omplint personalment. Crec que estava predestinada.

– Parles de problemes. Com quins?

– Jo gaste una talla 50 i en la majoria de botigues no hi ha roba per a mi, ni en les més conegudes, ni en els xinesos, ni en el mercat. L’única cosa que puc trobar és roba per a dones majors, però res amb colorit o atrevit com m’agrada. Les dependentes s’afanyen a dir-me que no tenen talles per a mi, així que les ‘curvy’ solem acabar en botigues especialitzades, no hi ha una altra opció.

– Imagine que a més patireu la crueltat de les xarxes socials.

– Jo faig directes a través d’Instagram i Facebook per a mostrar la roba de la meua botiga, i en cada sessió sempre hi ha una desena de persones que es connecten només per a insultar-me. No tenen intenció de comprar, l’única cosa que sembla que els diverteix és clavar-se amb el meu físic. Per fortuna jo sóc forta i ni tan sols m’he plantejat bloquejar-los. Deixe que es retraten sense entrar en el joc.

– Sembla que hi ha gent que no té una altra faena.

– Hi ha molts exemples. En qualsevol reunió d’amigues només es fixen en el que menja la grosseta, en si la Cola que està bevent és Zero, en si està picant olives i papes… I hi ha més. Per exemple, després de passar 17 dies en vigilància intensiva per Covid, vaig sentir que no podia respirar bé, i el metge es va limitar a dir-me que el meu únic problema era l’obesitat… I en una altra ocasió em van enviar al psiquiatra.

– Sempre t’has sentit segura de tu mateixa?

– Jo he sigut grosseta des de xiqueta i he tingut un caràcter que m’ha ajudat a afrontar-ho bé, però hi ha moltes persones que ho passen molt malament pels insults que reben, que no s’atreveixen a vestir com els agrada o que deixen d’anar a llocs per no trobar-se amb determinada gent que els falta el respecte. Jo menge perquè m’agrada i perquè em sent a gust amb el meu cos. Per fortuna no tinc problemes per això.

– Tornant a la moda. Quines oportunitats se t’obrin ara?

– De moment ja m’ha pujat molt el número de seguidors de la meua pàgina de venda de roba. Laboralment m’està suposant un èxit, i a més se m’estan obrint moltes portes. Hi ha la possibilitat que em puga dedicar al modelatje de manera professional. M’encantaria.

– I ara pel títol nacional.

– El 14 d’octubre participaré en el certamen Miss Espanya Curvy, que se celebrarà a Motril, Granada. Ens presentem 28 candidates i no serà fàcil guanyar. Però per mi no quedarà.

María José Bueno

Té 33 anys

Casada i amb dos fills

Viu en el barri de El Carrascalet

Té una botiga de roba on line

Mesura 1’64 i pesa 107 quilos

122 de bust, 114 de cintura i 128 de caderes