Carlos Bueno
La defunció d’un xaval d’Algemesí després d’estar en el local que tenia llogat amb els seus amics m’incita a tractar el tema de la joventut i els locals una vegada més. Si no recorde malament esta és la tercera vegada que parle d’açò en un editorial. En les dos primeres denunciava la carència de recintes d’oci que pateix la nostra població i llançava la idea que l’Ajuntament prenguera cartes en l’assumpte. Fan falta establiments on els menors puguen reunir-se per a parlar, jugar a la consola, whatsappejar, veure pel•lícules, lligar i prendre una copa sense alcohol. Espais sense fum que organitzen festes per a la seua edat i on els pares sapigam que estan els nostres fills. També escassegen les propostes perquè els vint-anyers no hagen d’agafar el cotxe i eixir d’Algemesí.
Em queixava d’això en els meus anteriors articles al mateix temps que deixava entreveure que en molts locals es beu massa i fan massa olor. No fa falta ser detectiu per a saber-ho. Només passant per la porta d’algun d’ells l’aroma de marihuana et deixa semi al•lucinat, això si no hi ha que canviar de vorera perquè els joves estan a la porta apurant entre paraules malsonants l’últim glop del cubata. Sé que augmentar les ofertes de diversió no seria solució per a tots, que sempre hi haurà qui preferisca viure en un altre tipus d’ambients i que els locals no deixaran d’existir. Ni l’Ajuntament ni la policia ni els pares som culpables dels mals hàbits d’alguns xavals, però és necessari major control per part de tots.
Al local d’un dels meus fills va entrar fa unes setmanes una colla ganivet en mà. Van furtar la televisió i, afortunadament, no va passar res més. La porta metàl•lica del meu garatge la tinc rovellada perquè els xicons del local del meu carrer la pixen tots els dissabtes, quan l’alcohol apreta les seues vejigues i no poden esperar a fer cua per a orinar en el seu water. El diumenge passat vaig punxar la roda de la meua bici perquè vaig xafar els cristalls de la litrona que algun borratxo havia tirat enmig del carrer… En fi, menudències incòmodes sense massa importància tenint en compte que molts locals s’han convertit en amagatalls de substàncies insanes i que les coses podrien ser pitjor.
És cert que la solució no és fàcil per molt que s’òbriguen nous establiments per a la joventut i per molt que es vigile l’assumpte. Però la defunció d’un xaval fa uns dies després d’estar en el local amb els seus amics ha de servir perquè la llum d’alarma s’active definitivament. Potser eixa fatalitat en concret només va ser una coincidència o un accident -coneixent a la víctima és molt probable que així fora-, però seria oportú previndre i buscar solucions a un problema que existeix per molt que hi haja qui no vulga veure-ho. Esperar a que ocórrega una altra desgràcia no seria intel•ligent.
