A pesar que durant l’Estat d’Alarma les residències d’ancians espanyoles han sigut uns dels principals focus de contagis de Covid-19, l’asil Sant Vicent Ferrer ha significat una excepció i no ha registrat cap positiu en tot este temps.

LVA.-  “Cal ser cauts perquè no es pot cantar victòria fins que tot acabe”, subratlla Inma Camarasa, directora del centre, que compta a la Veu d’Algemesí que en estos casos la sort és un factor a tindre en compte però que, sobretot, la prevenció és fonamental. “Comprovant l’evolució de la pandèmia, l’11 de març ja restringirem les visites a la residència, limitant-les a les estrictament necessàries, i el dia 12 decidirem aïllar totalment als residents sense permetre entrades ni eixides. Eixe ha sigut el gran secret”, comenta satisfeta.

Estes mesures es van prendre dies abans que el Govern decretara l’Estat d’Alarma a Espanya, per la qual cosa la gent encara no estava conscienciada de la importància del confinament. En eixa situació, que tots comprengueren que eren necessàries restriccions d’eixe tipus no va ser fàcil. Es va reunir als 45 residents i a les 20 persones que treballen en les diferents àrees de l’asil i se’ls va projectar una presentació a través d’un Power Point en la qual s’explicava la importància de les restriccions que s’anaven a posar en funcionament. “Tots van ser receptius i ho van entendre”, recorda Inma, “i també els familiars, als qui es va avisar personalment”.

Durant tot este temps s’han intensificat al màxim les mesures d’higiene personal dels ancians i dels empleats. A més, molts veïns d’Algemesí s’han preocupat per la situació de la residència i s’han oferit a ajudar. Alguns han recollit encàrrecs i fet donacions, i tot ho ha sigut sotmés a un procés de neteja exhaustiu.

Inma Camarasa no pot ocultar la seua alegria i també el seu agraïment, perquè hi ha hagut gent anònima i empreses que han mostrat la seua solidaritat regalant màscares, pantalles… fins i tot telèfons mòbils per a realitzar vídeo-cridades, una cosa que els ha sorprés i fet molta il·lusió. “Els residents porten 50 dies de confinament, i encara que durant tot este temps se’ls han preparat berenars fallers, xocolatades, mones de pasqua i altres activitats perquè l’avorriment no apareguera, que hagen pogut parlar i al mateix temps veure als seus familiars a través de la pantalla del mòbil, ha sigut una cosa meravellosa i emocionant per a ells”, relata.