Fa només uns dies els mitjans de comunicació informaven de la detecció un nou brot amb 69 contagis per coronavirus en una residència, amb la particularitat que en este cas s’havia produït en un grup de gent que havia rebut la primera dosi de la vacuna sis dies abans.
Carlos Bueno.- En general, la notícia de l’arribada de la vacuna s’ha agafat amb massa eufòria. No és qüestió de ser pessimista, sinó realista. Sanitat ha subratllat que la immunitat no s’aconsegueix fins a uns 10 dies després de rebre la segona dosi, que es posa als 21 dies de la primera. És a dir, que ha de passar un mes perquè l’antídot siga efectiu, i mai serà al 100%. Així doncs, només cal tindre paciència, continuar actuant amb responsabilitat i no com si, amb l’arribada de la vacuna, el problema s’haguera esfumat d’immediat.
La vacuna no és el final, sinó el principi d’un llarg camí que hem de recórrer. I caldrà continuar vivint amb restriccions durant molt de temps perquè la pandèmia remetrà, però no desapareixerà a curt ni mitjà termini. Això ho hem d’interioritzar i acceptar-ho.
De moment els experts han anunciat que el virus no deixarà de propagar-se amb certa facilitat fins que no s’arribe a l’anomenada immunitat de grup, i això s’aconsegueix quan més de 70% de la població ha rebut la vacuna. Segons el Govern, això podrà succeir a la fi de l’estiu. Però no venem la pell de l’ós abans de caçar-lo. Per ara no s’estan complint els terminis previstos.
En els primers 10 dies de vacunació apenes es va posar el 11’3% de les dosis disponibles a Espanya. Els motius són variats. El primer va ser el retard en el lliurament dels vials per problemes logístics de la multinacional farmacèutica que els distribueix. A este li va seguir una deficitària planificació del calendari. Massa sanitaris havien de doblar torns i els horaris no quadraven. A Espanya falta personal. Segons la Unió Europea el nostre país hauria de contractar 120.000 professionals per a equiparar-se a la resta de països de la Comunitat Econòmica.
A açò cal afegir la preocupació dels investigadors per l’aparició de nous ceps del virus. De moment sembla que les vacunes existents són vàlides per a estes mutacions, però no està garantit que continue sent així si el virus segueix canviant.
Per tots estos motius s’ha d’abandonar eixa sensació d’immunitat immediata que ha inundat la nostra societat. Cal esperar que els laboratoris controlen de veritat el seu ritme de fabricació i deixen d’enviar missatges massa optimistes només per a incrementar la confiança dels compradors i, per tant, les seues vendes i beneficis. I cal esperar que es reforcen les plantilles del personal sanitari perquè l’administració de les dosi agafe el ritme oportú.
La majoria de gent és responsable i acata les normes. Però una minoria és suficient per a la propagació del virus i llançar a perdre l’esforç de la majoria. Si volem que tot vaja el més ràpid possible no podem baixar la guàrdia. El camí és llarg, però cada vegada queda menys. Feliç 2021, un any en què l’esforç ha de continuar.