Quin despago!, em deia Ramiro que portava set anys sense estar a Algemesí durant la Setmana de Bous. Després de tot este temps Ramiro tornava a Algemesí i es quedava sorprés de com havia decaigut l’ambient de la festa. Res a veure amb les riuades de gent que inundaven els carrers fa una dècada, quan estava plena la plaça i col·lapsats els bars de la contornada, quan era difícil trobar un lloc per a dinar, sopar o simplement beure, quan les casetes dels cadafals obrien per les nits i la festa continuava al parc fins a molt molt tard (en algunes fins i tot hi havia resopó), quan els més valents aguantaven fins al encierro abans d’anar-se a dormir… Res a veure.
Carlos Bueno
Ara es queden cadafals per adjudicar en la subhasta, costa vendre tots els abonaments, es pot dinar, sopar o beure sense problemes en qualsevol bar (és més, molts d’ells tanquen entre setmana), el parc és un desert després de l’actuació nocturna de la plaça… efectivament res a veure.
Encara que hi haja qui no ho vulga veure, la Setmana de Bous ha entrat en la Unidad de Cuidados Intensivos. Encara no ha mort, però si no es posa remei ho farà prompte, quan un parell de penyes decidisquen jubilar-se i no hi haja joves amb ganes de rellevar-les i muntar nous cadafals. Ara és més còmode ser abonat i rebre-ho tot fet, a més sense el risc econòmic que suposa poder perdre “pasta” amb l’aventura.
Hi ha factors que no ajuden a recuperar l’ambient d’antany: persisteix la crisi, hi ha més gent treballant fora, les classes en la universitat comencen abans, està prohibit posar música a partir de certes hores en les casetes… A més, des de fa un temps la legislació impedeix que es munten palcos en la plaça, i això ha provocat que no es consoliden quadrilles d’amics amb il·lusió de fer-se cadafalers. Així que urgeix donar-li atractiu a la figura del cadafaler i urgeix recuperar el gran ambient que es vivia als carrers d’Algemesí no fa tants anys.
Tenim a més el conflicte del calendari escolar, que fins ara s’ha pogut resoldre però que, en qualsevol moment, pot convertir-se en un altre inconvenient perquè la Setmana continue amb normalitat. Si algun any els xiquets han d’anar al col·legi durant els Bous el problema serà monumental, una altra punxada més a la festa.
En algun moment vaig apuntar la idea de traslladar la festa a la primera setmana de juliol. No hi ha cole, i qui es reserva els dies de vacances per a anar als bous al setembre continuaria reservant-los igualment al juliol. Això sí, caldria retardar l’inici de les corregudes fins a les set, pel tema del sol i de la calor. Seria necessari disposar d’un bon recinte firal on muntar els espectacles nocturns, on els abonats entraren amb el seu passe i es pogueren vendre entrades extra, on les casetes estigueren més amples i còmodes, on es poguera continuar la festa durant la nit… complicat, ho sé, però impossible?
També hi ha qui proposa que els espectacles es repartisquen en tres caps de setmana de divendres, dissabte i diumenge. En total nou jonegades i sis actuacions musicals, però de major entitat que en l’actualitat. No sembla gens desgavellat.
Jo no tinc la solució irrebatible, però cal buscar-la si no volem que la Setmana de Bous passe a ser història irrecuperable d’Algemesí. I cal posar-se ja a la feina tots: Comissió, Ajuntament, aficionats i fins comerciants, els que guanyen diners en els bars, en els supermercats, en les ferreteries, en les fusteries, fent samarretes… És moment de recuperar al cadafaler, de taurinitzar el poble sencer (com fan a França quan hi ha bous, que decoren tots els racons de les ciutats amb motius taurins), de que torne la vaqueta de migdia, per què no?, de promocionar de veritat i de forma moderna esta festa, i també de potenciar el encierro, un diamant en brut que amb un altre recorregut atrauria a centenars d’aficionats. Estem en l’UCI però a temps
