Nazario Ibáñez va lidiar una extraordinària jonegada amb un exemplar de volta al rogle. Juan Alberto va eixir a muscles i Javier Aparicio va signar una faena de temple total.

Carlos Bueno.-  Sensacional jonegada de Nazario Ibáñez que va lidiar quatre exemplars de nota. Va sobreeixir l’últim, embestidor amb cobdícia, per baix i fins al final, amb extraordinària transmissió. No es va quedar arrere en promptitud i repetició el tercer. Va ser bo el quart, amb el que calia estar ben col·locat. I va tindre molta qualitat el segon, al que només li va faltar un poc de força.

Va abandonar la plaça a muscles Juan Alberto després de tornar boig al seu poble amb el toreig bo i amb el més arrebatat. No va haver temps morts en tota la seua actuació. Un ajustadíssim quite per gaoneres al jònec anterior va ser la seua declaració d’intencions. Va rebre al seu antagonista a portagayola, va haver després llargues canviades de genolls, en peu, chicuelines i també dos veróniques per a emmarcar. De nou es va tirar de genolls per a iniciar la seua faena en el centre del rogle, i a continuació va fer un recital de toreig fonamental replet de gust i temple sublim. Va saber tirar mà de recursos quan va fer falta, i es va fer l’amo dels terrenys de l’animal per a acabar amb un record a Ojeda, i tot atornillat a l’arena i amb total cenyiment. Va tindre que descabellar, i encara així els seus paisans li van demanar amb força el doble trofeu.

També va donar una lliçó de torería Javier Aparicio, tot tranquil·litat i serenitat per a dur a terme un quefer de gran profunditat. No es pot torejar amb més suavitat i és difícil recordar una labor amb un temple tan exquisit. Va saber començar la faena sense baixar massa la mà per a, una vegada afermat el jònec, exigir-li per baix per a signar passatges de gran importància amb les dos mans. Va haver un circular etern que encara sembla durar, amb l’envestida cosida a la muleta en tot moment. L’estocada va caure contrària i el premi va quedar en una orella, però la sensació que va deixar el de Castelló va ser immillorable.

El català Mario Vilau va sortejar l’extraordinari exemplar que va tancar el festeig. Es va agradar en el rebut a la verónica, al principi de genolls, i la seua labor amb la franel·la va ser de menys a més, acabant d’explotar quan va entendre que el secret perquè el de Nazario envestira sense descans era deixar-li la muleta posada entre passe i passe. A partir de llavors va aparéixer el lligam, el ritme i l’emoció. Llàstima que no estiguera encertat amb l’estoc.

El vitorià Pedro Andrés Arija, fet a l’escola de Salamanca, va substituir a l’anunciat Rafael Ponce de León, i va carregar amb l’astat més deslluït de la vesprada. Li costava repetir i protestava al final de cada muletazo. Pedro Andrés ho va intentar i només va semblar sentir-se més còmode en la curta distància. No va estar afortunat a l’hora de matar.

Al toledà Raúl Comaño li va faltar convicció. No sempre va encertar amb la millor distància ni col·locació i, encara que va donar moltes passades, al seu quefer li va faltar directriu i solidesa. Per moments va aconseguir algun natural solt de bella factura, encara que sense acabar de lligar-los.

Fitxa del festeig:

25 de setembre de 2023. Algemesí, 3º de fira. Quasi ple. Jonegada sense picadors de Nazario Ibáñez. Deslluït el 1r, amb classe el 2n, encastat el 3r, bo el 4t i extraordinari el 5é, de nom Gargantero, premiat amb la volta al rogle.

Pedro Andrés, de l’escola de Salamanca: silenci

Javier Aparicio, de l’escola de Castelló: orella

Juan Alberto, de l’escola de València: dos orelles

Raúl Camaño, de l’escola de Toledo: volta al rogle

Mario Vilau, de l’escola de Barcelona: orella