Guanyador Màster 60 de la Vuelta al Valle de Estós en Benasque

Sempre li va agradar practicar esport, de tot tipus, encara que sense una dedicació exhaustiva. Va provar a córrer a peu per primera vegada en 2004 i es va quedar enganxat al running, tant que ja ha participat en 14 maratons i incomptables mitjes maratons. Ara està en procés de readaptació, amb la intenció de passar de l’asfalt a la muntanya. L’11 de juny va participar en una exigent prova pirinenca a Benasc i va acabar guanyant-la en la seua categoria.

Javier Faus entrant en meta acompanyat per una de les seues netes. LVA

Carlos Bueno.-  – Què té córrer que no tinguen altres esports?

– L’avantatge és que per a practicar-lo no necessites a més gent i pots córrer a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Pel meu treball a vegades he de viatjar, i sempre porte amb mi unes sabatilles i un equipament per a eixir a entrenar siga on siga.

– Hi ha qui vol eixir a córrer però no troba el moment.

– Quan estic a casa solc eixir abans les sis del matí. Córrec durant una hora o hora i mitja, segons el que estiga preparant, i després em pose a treballar. Si de veritat es té intenció d’entrenar no hi ha excuses per a trobar temps.

– Encara que tot és córrer, sembla molt diferent fer-ho sobre asfalt o en muntanya.

– Vaig provar a eixir per la muntanya incentivat per uns amics, que m’asseguraven que era una altra manera d’entrenar, més tranquil·la i bonica, sense haver d’estar mirant el cronòmetre. Hi ha rampes que tenen un desnivell tan pronunciat que quasi has d’anar caminant, i baixant et relaxes. És molt diferent a l’asfalt, on sempre anem pendents dels minuts i segons que ens costa fer cada quilòmetre.

– I la preparació és similar?

– Isc a entrenar els diumenges per la zona de La Casella, La Murta, Cullera, Tavernes… Està prop de casa i hi ha bones pistes on faig tirades llargues. Entre setmana continue entrenant sobre asfalt, terra o en el poliesportiu d’Algemesí.

– La primera vegada que vas participar en una carrera va ser fa 18 anys i no pensaves en la muntanya.

– Al principi només feia asfalt, encara que en els últims temps he participat en una o dos carreres de muntanya per any, com una espècie de “parada tècnica” després d’acabar la marató. Ara la meua intenció és anar deixant-me l’asfalt i anar passant-me a la muntanya.

– I l’11 de juny vas arribar als Pirineus de Benasque i vas guanyar.

– En tota la meua vida hauré participat en una desena de carreres de muntanya. Es pot dir que esta de Benasque era la primera important que em vaig prendre en serio. Vaig participar la Vuelta al Valle de Estós, un recorregut que va acabar sent de 20’5 quilòmetres amb 900 metres de desnivell positiu acumulat. Vaig guanyar en la meua categoria, la de Màster 60, però el que més em va alegrar va ser acabar el 27é d’una general en la que van participar 200 atletes i el 90% eren joves. Era una prova que s’adaptava molt bé a les meues característiques, amb molta pista forestal i sense obstacles massa complicats. Vaig saber regular-me i va acabar eixint-me bé.

Dalt del pòdium de Benasque. LVA

– Fins ara el teu han sigut les llargues distàncies.

– He participat en 14 maratons, i l’últim el vaig realitzar l’any passat. Estic inscrit per al d’enguany. Segurament no faré més… segurament. Em quedarà l’espineta de no haver pogut baixar de tres hores, perquè la meua millor marca està en tres hores i cinc minuts, potser perquè vaig començar a córrer amb 45 anys. És possible que d’haver començat més jove ho haguera aconseguit, això ja no ho sabré, perquè a partir d’ara la meua intenció és dedicar-me més a la muntanya, que m’està agradant molt.

– Passar de l’asfalt a la muntanya sembla un trànsit normal entre molts corredors.

– Molta gent ho està fent. L’asfalt és més lesiu. L’impacte que provoca el ritme continuat contra el pis castiga molt les articulacions i a la llarga s’acusa. A la muntanya el ritme no és tan constant, t’has d’adaptar a les dificultats del traçat, a vegades vas ràpid i altres molt lent, i això no és tan agressiu.

– Quines són les teues pròxima cites importants?

– A l’octubre la mitja marató, al novembre una carrera de muntanya a Montanejos i al desembre la marató. Però no estic obsessionat amb continuar competint. Tinc 63 anys i vull fer esport per a mantindre’m en bona forma física i mental. A més, fa un temps vaig tindre una complicació d’arrítmies i els metges em van aconsellar baixar la intensitat.

– Ja no corres per a guanyar ni per a millorar els temps.

– Ara ja no. Ho faig per satisfacció personal. Córrer és una meravella. Et fa sentir més àgil, més còmode, et dona qualitat de vida i t’ho passes molt bé.