forum copal la veu d'algemesiPossiblement molts hauran vist aquella pel·lícula americana que baix el títol de “Atrapat en el temps” narra com un locutor de televisió repeteix tots els dies el mateix que deia, fins al punt d’arribar a corregir els seus defectes de tant repetir-ho.
Aquell locutor estava retransmetent el Dia de la Marmota, que és un dia en el qual els llauradors d’Estats Units i Canadà celebren com el final de l’hivern.
Doncs bé, en Copal sembla que estem atrapats en el temps i en lloc del dia de la marmota, dia a dia i sempre que podem, demanem el mateix, per tornar-ho a demanar al dia següent. Hi ha que vore el que costa avançar! El grup de socis que ens englobem baix la denominació fòrum copal hem presentat projectes de progrés, hem sol·licitat urgentment canvis i encara que no estem com sempre, l’avanç i progrés és molt lent, es mantenen com quasi sempre. Els projectes i les carències sí són les mateixes de sempre, amb la gravetat que encara que són només les d’un any, portem desenes d’anys arrossegant-les, intentant altres solucionar-los i els mateixos problemas encara están ahí. Ara, plantejats des de fòrum…, i encara sense solucions. No les volem immediates, però sí volem vore la llum que indique que s’està en això.
Amb aquesta trilogia d’escrits pretenem fer el balanç de més d’un any, de 15 mesos, de més de 400 dies des que votarem la renovació reglamentària del Consell Rector de Copal. Del que s’ha fet i s’ha fet públic, doncs va a ser que no, perquè per no arreglar-se, ni tan sols s’ha arreglat la solució a la falta de la transparència i la informació (principis aprovats en la modificació d’Estatuts).
Mirant els projectes que hem proposat, la majoria estan pendents, sense acabar o sense començar. Se’ns diu que la solució a moltes qëstions que en aquests 400 dies hem manifestat des de fòrum, s’està a l’espera d’aplicar l’estudi realitzat per la consultora contractada, de moment, a l’espera (el que espera desespera).
I els qui ens estan llegint potser se sorprendran del contingut de l’escrit, però després del que s’ha evidenciat en la Setmana del Camp, la solució no la podem esperar de fora, la solució està dins, en nosaltres i la solució ha de vindre del bon fer de la Copal i a Copal li hem d’exigir solucions. Esta campanya finalitza molt millor que l’anterior, però és que campanyes com les anteriors han de passar al record anecdotari, s’han d’esborrar de les nostres ments: com si no hagueren passat. I ja no volem problemes si estos no porten la seua solució.