El proper 20 de gener, dia en què es commemora el naixement d’Algemesí com a poble independent, l’ajuntament lliurarà el Guardó d’Honor de la Ciutat a les monges de Santa Ana.
Carlos Bueno
L’Ajuntament d’Algemesí va acordar per unanimitat el passat mes de desembre, concedir el Guardó d’Honor de la Ciutat a “las Hermanas de la Caridad de Santa Ana”. La proposta elevada per les associacions, centres educatius, grups municipals i guardonats, li atorga el guardó a títol col·lectiu en complir-se 125 anys de la seua presència i servei al nostre poble.
Un reconeixement atorgat, tant per les seues tasques d’assistència hospitalària des del 1896 fins al 1951 en l’antic convent dels dominics i per l’atenció desinteressada als
Clínica del Dr. Viciano, front a l’estació de Renfe.
ancians en l’asil de Sant Vicent Ferrer des del 1951 fins al 2015, com per la labor educativa que continua actualment des de les aules del seu col·legi. Una tasca que fomenta el creixement intel·lectual i l’educació en valors de l’alumnat. Així mateix, al voltant de la institució creixen diferents associacions que participen activament en la vida cultural del poble i cohesionen la societat algemesinenca.
Les primeres Germanes de la Caritat de Santa Ana van arribar a Algemesí en 1895 per a ocupar-se d’atendre una nova Clínica, la de l’Institut Oftalmològic del doctor José Viciano Carbonell,
Sala recibidor de la clínica del doctor Viaciano 1896.
que estava enfront de l’Estació de tren. Viciano, que havia nascut a Algemesí en 1861, havia establit la consulta primer en una casa de la seua propietat que no li va semblar que tinguera les condicions higièniques adequades, per la qual cosa va encarregar la construcció d’un nou edifici a l’arquitecte municipal de València, Sr. Manuel Cortina. La Clínica estava edificada en un solar de poc més de dos fanecades d’extensió i envoltada per un jardí frondós amb un llac interior i una albereda per a l’espai dels malalts. L’edifici tenia tres altures i comptava amb tota mena de comoditats i serveis,
Menjador de caritat d’Algemesí 1931.
entre ells un dormitori per a les monges.
Va ser el propi doctor Viciano qui, al març de 1895, va acudir a Saragossa amb l’objecte de sol•licitar una comunitat de germanes per al seu institut perquè s’encarregaren del servei als malalts. L’orde va enviar a set germanes: a la superiora Jerónima Moleres, i a Estefanía Hugarte, Magdalena Guembe, Isabel Sanz, Juana Echevarría, María Sinosiaín i Amparo Machí.
La germana Cristina Campo amb les alumnes majors 1957.
Però esta clínica va durar poc temps perquè atenia només una classe de malalts, que eren massa pocs perquè resultara rendible, i a més atenia gratis als pobres. Així, en 1897 es va vendre la clínica a l’Ajuntament de València, i malgrat els seus avantatges tècnics i humans acabà deixant de funcionar a les primeres dècades del segle XX.
El doctor Viciano es va traslladar a València, on va obrir noves consultes i, a més, es va presentar per a regidor del seu ajuntament, sent elegit tinent d’alcalde de la capital. Les monges es van quedar ací i van passar a ocupar-se d’atendre els menys afavorits d’Algemesí, als malalts de l’Hospital, als ancians en l’asil de Sant Vicent Ferrer i a impartir classes en el seu Col·legi, situat en l’antic Convent de Dominics “Sant Vicent Ferrer”.
La germana Josefina Miñana amb el grup d’ingrés. Curs 1960-1961.
Després d’uns mesos recollint fons i organitzant la Junta, es va inaugurar el Menjador de Caridad d’Algemesí el 28 de desembre de 1930, on les germanes van col·laborar des del principi. A més les religioses continuaven exercint labors d’infermeria i ajudant als metges i malalts a l’hospital i als més vells en l’Asil, sense deixar de costat el seu col·legi on, a més de cultura general, s’ensenyava a les xiquetes a cosir i brodar, d’ahí la cèlebre expressió que encara hui utilitza molta gent major quan es parla d’anar a classe: “Anar a costura”.
A principi dels anys 60 va entrar en vigor la nova normativa en Educació, que va modificar totalment el ritme de l’ensenyament exigint, entre altres coses, la reforma dels edificis. Al març de 1975 van començar les obres del nou col·legi de les monges de Santa Ana que es va inaugurar el 5 d’octubre de 1976 al carrer Mare María Ràfols 16. En el trasllat del mobiliari i material van col·laborar alumnes, professores, pares i mares i moltes altres persones reunides, posant cotxes, furgonetes i fins a tractors a disposició de les religioses.
Don Alberto Caselles, pàrroc de Sant Jaume, el dia que va beneir les obres del nou col·legi en 1975.
Des de llavors les Germanes de Santa Ana imparteixen les seues classes a centenars de xiquets i xiquetes sense oblidar que fa 125 anys van arribar a esta localitat per a ajudar als malalts i atendre els menys afavorits. A esta congregació pertany a més la Confraria de la Soledat, que va nàixer a la fi del segle XIX. El Divendres Sant portaven l’anda de la Verge a l’Església de Sant Jaume, per a desfilar al costat de les altres imatges, que van quedar destrossades durant la Guerra Civil. Acabada la contesa, només La Soledat es va salvar, i va ser l’única que va eixir en la Processó de la Setmana Santa. Va caldre refundar-la perquè la Confraria estava dissolta, i ja en els anys noranta del segle passat la Confraria es va fusionar amb l’Associació d’Antigues i Antics Alumnes de el Col·legi de Santa Ana que li ha donat nova sàvia i empenyiment. A la seua ombra es va crear la Banda de Tambors de Santa Ana.
