La primera vegada que va pujar a una bicicleta era tan xicotet que no recorda quan va ser. Es pot dir que porta tota la vida pedalant. Ara té 78 anys i encara conserva les ganes i les forces necessàries, i sobretot la il·lusió, per a continuar practicant ciclisme tres vegades per setmana. En la seua joventut va arribar a competir amb els millors ciclistes de l’època i va aconseguir tants trofeus i títols que es perden en la memòria. Després va ser seleccionador regional i a Algemesí va presidir la Penya Cicloturista i el Club Ciclista. És Germán Puchades, a qui l’ajuntament li acaba d’atorgar el “Premi Ciutat d’Algemesí a l’esportista més destacat”.
Carlos Bueno
És introvertit. No li agrada parlar massa de tot el que va fer i va aconseguir. Però bé podria presumir d’una etapa de la seua vida en la que se les va veure cara a cara amb els ciclistes més famosos del seu temps i va guanyar multitud de premis, i del seu pas per la Federació Valenciana com a seleccionador regional, i d’estar al capdavant de dos penyes locals que van aconseguir notorietat gràcies al seu bon fer.
Vaig tindre la sort de conéixer-lo quan jo tenia 15 anys, una bicicleta molt roín i molta curiositat pel ciclisme. Ell em va inculcar la passió per este esport, em va animar a competir i de la seua mà vaig començar a aprendre a preparar-me. Els seus consells sempre van ser breus però savis, i eixir a rodar amb ell era un honor per a mi i altres joves que el véiem com un mestre que predicava amb l’exemple. Només hi havia que veure-lo tirant al capdavant del pilot d’aficionats que eixíem els diumenges. Semblava no cansar-se mai, i la veritat és que jo mai el vaig veure defallir, ni sobre la bici ni duent a terme les idees que tenia per a la penya.
Compta Puchades que de xiquet li agradava el futbol, però allò semblava un sacrilegi en el si d’una família ciclista pels quatre costats. De fet, Germán havia nascut en una botiga de bicicletes, el taller del seu abuelo Ramón García que estava al carrer de la Muntanya, a l’altura de l’actual passatge Joan Segura. El seu pare ja va despuntar competint sobre les dos rodes en els anys 30, alçant-se amb diversos campionats regionals i nacionals. Amb eixe ambient el futbol prompte va quedar descartat i la bicicleta es va imposar.
Germán Puchades i Fausto Coppi en el velòdrom de María Auxiliadora. LVA
Els Maristes van organitzar la primera carrera en la que Germán va participar quan només tenia 12 anys. Ahí ja se li van veure bones maneres i condicions. Així és que va començar a preparar-se de debò per a començar a competir amb 14 anys. Va guanyar la primera prova oficial i els èxits es van succeir. Una de les competicions d’eixa època de les quals guarda record va ser la del Tibidabo a Barcelona. Va arribar a les onze de la nit del dia anterior. Va sopar i va dormir poc, però després en la carrera marxava com un míssil. Es va escapar del pilot de 382 corredors, i quan tot feia presagiar la seua victòria, una inoportuna avaria a pocs quilòmetres de meta el va deixar sense opcions, encara que es va reposar i va entrar en tercera posició.
Amb 16 anys va passar a la categoria de juvenil, encara que per les seues magnifiques condicions com a pistard, li van expedir llicència d’amateur per a poder competir en velòdrom contra rivals majors que ell. Pertanyia llavors al Club Ciclista Algemesí BJR. Eren temps d’auge d’este esport i hi havia competicions quasi diàriament, en circuits urbans i en pista. En eixos anys es va celebrar el Campionat d’Espanya en el velòdrom local de María Auxiliadora, i Puchades va acabar conquistant la medalla de plata en les modalitats de persecució i velocitat.
Arran del bon moment que travessava, el manager nacional li va cridar perquè participara en més de 40 proves nacionals i internacionals en les quals prenien part les figures del moment. A San Sebastián es va alçar amb un nou subcampionat d’Espanya, i a Mataró, amb 17 anys, va ser campió nacional en l’especialitat d’Americana i bronze en Velocitat competint contra el llegendari Miguel Poblet. D’ahí havia de marxar a Portugal, Buenos Aires i Nueva York, però la defunció del manager va provocar que se suspenguera la gira.
Va ser llavors quan va rebre l’oferta més temptadora de la seua vida, el fitxatge per un equip belga. Germán ho va meditar molt i va acabar rebutjant-lo. Pensava que era massa jove i es va quedar ací. Mai va saber si va encertar en la decisió. L’any següent el llegendari Fausto Coppi xafava terra algemesinenca per a competir en el nostre velòdrom, i ho va fer fent parella amb Puchades per a junts guanyar la prova a l’Americana.
Els èxits acompanyaven al nostre ciclista, encara que també va tindre contratemps. Per exemple l’accident que va patir en els “Sis dies de Madrid”, que el van tindre 48 hores en Vigilància Intensiva per una commoció cerebral. Però les alegries superaven a les penes, i va continuar guanyant més campionats regionals en Persecució i en Velocitat. Com havia fet en la seua època de juvenil, la Federació li va expedir una llicència d’Independent, amb la que podia participar en carreres amateurs i professionals. La raó no era una altra que portar-lo a les Olimpíades. Però finalment la selecció no va anar i Germán es va quedar sense viure l’experiència.
Germán Puchades en el cim del mític Tourmalet. LVA
Entre els 20 i els 25 anys va córrer amb equips com el Festina, Ferris, Arpon Gin, Damm, Baix Ebre Tortosa… Va participar en la Volta a Llevant, va guanyar el campionat de la Comunitat de fons en carretera i multitud de proves en velòdrom. Tot semblava anar-li sobre rodes, mai més ben dit. Però un bon dia va dir que hi havia prou de repent. Anant escapat en una carrera que es disputava a Guadassuar, es va baixar de la bici i va marxar a casa. El seu pare estava malalt i havia de treballar dur perquè ell poguera entrenar i competir, i Germán va estimar que havia arribat el moment d’abandonar.
Mai va deixar de pedalar, però sí de competir, i a més sempre es va mantindre unit a este esport. Sent Salvador Botella president de la Federació Valenciana el va cridar perquè fóra seleccionador. Va acabar encarregant-se de totes les categories, en pista i en carretera. En l’etapa de Manolo Pérez com a president va guanyar diversos campionats d’Espanya individuals i per equips, més de 40 medalles d’or i més de 30 de plata. Després de més de 15 anys com a seleccionador regional li van proposar ser-ho del combinat espanyol, però Puchades va declinar l’oferta per a no descurar la seua botiga de bicicletes.
En la seua joventut va pertànyer a la Penya Ciclista Excursionista local, i després al Club Ciclista Algemesí, del qual va arribar a ser dirigent. Més tard va fundar la Penya Cicloturista, amb la qual va organitzar diverses “Voltes al Renyó” que eren una autèntica festa per als seus participants, i des de fa una dotzena d’anys es va fer càrrec com a president del Club Ciclista per a reflotar-lo. En l’actualitat és el que més proves organitza de tota la Comunitat, tant de Màsters, Cadets, Juvenils, elit i Sub 23, a més de col·laborar en la organització del “Dia de la bicicleta”.
Ara té 78 anys i només recorda haver deixat de pedalar durant la malaltia d’Isabel, la seua desapareguda esposa. Ella el necessitava i ell no se sentia amb ànim d’eixir amb la bici. Van ser quatre anys en què Isabel sempre el va animar a continuar fent el que més li havia agradat en la vida: ciclisme. I Germán va tornar a la carretera, i va tornar a ser el ciclista incansable de sempre. La passada temporada va estar cinc dies amb uns companys a Lourdes des d’on eixien a recórrer diferents rutes. Va pujar el Tourmalet, Hautacam, Aubisque, Luz Ardiden i Soulor entre altres ports mítics del Tour de França. Ix tres dies per setmana a raó de 100 quilòmetres diaris, i ara el nostre ajuntament l’ha reconegut amb el “Premi Ciutat d’Algemesí a l’esportista més destacat”, un guardó més que merescut per a un gran esportista i un exemple per a altres esportistes.
