Jorge Martínez i ‘El Niño de las monjas’ ixen a muscles després de lidiar una jonegada de Núñez de Tarifa molt baixa de presentació, amb bon fons però al límit de les forces.
Carlos Bueno
No cabia una agulla en la plaça. Les entrades estaven esgotades des de feia dies. L’expectació era majúscula. “El Niño de las monjas” s’havia guanyat en actuacions anteriors tindre gran predicament a Algemesí i l’ambient no podia ser millor perquè, a més, feia el paseíllo al costat d’un dels noms més interessants de l’escalafó, Jorge Martínez, que va fer honor a les esperances que s’havien depositat en ell.
La jonegada anunciada de Cuvillo va ser substituïa per desavinences econòmiques i en el seu lloc van botar quatre exemplars terciats i còmodes de pitons de Núñez de Tarifa que van baixar molt la presentació respecte al ramat exhibit els dies de fira precedents. Es va endevinar la seua qualitat general, però van tindre les forces tan limitades que els va faltar motor per a deixar-la ben clara. Va millorar l’últim, especialment pel pitó dret.
Van eixir a muscles els dos joneguers en vesprada d’entrega i emoció. Jorge Martínez ho va fer després de deixar patent queestà preparat per a l’assalt al doctorat. El seu ofici no va tapar el seu gust per a torejar ni el seu valor sincer, sense gesticulacions ni exageracions. Al que va obrir el festeig li va lligar dos primeres tandes amb gran assentament de sabatilles. Després l’animal va mostrar la seua querència al corro i li va costar desplaçar-se, i el murcià li va haver de robar els muletazos a força d’engolir-li i aguantar-li.
També va mostrar la seua seguretat davant el tercer, al que va torejar amb un temple exquisit mentre va durar. Igual que havia ocorregut amb el seu germà, este va tirar el fre i el de Totana va retallar distàncies per a imposar-se amb total autoritat. Va haver molta transmissió i va poder tallar les dos orelles, però va punxar abans de receptar una estocada despresa i el premi va quedar en unitari.
Lo de “El Niño de las monjas” va ser un remolí de passió i disposició. Al primer del seu lot el va rebre amb sis llargues canviades de genolls en el terç i a l’últim a portagayola. Lo seu era qüestió d’actitud, de “estar en joneguer” de veritat, encara que donant-li sentit a tot el que feia.
Va encertar receptant-li suavitat al seu primer per a evitar que doblegara les mans, sense renunciar a tirar de valor i entrega perquè no decaiguera la connexió amb les esteses. Les seues fallades amb els acers el van privar de tocar pèl.
No obstant això, li va tallar les dos orelles al seu segon, al que per a començar li va donar dos extraordinàries sèries en redó. Va baixar la intensitat quan es va tirar la muleta a l’esquerra, per on l’animal protestava i es quedava molt curt. A partir d’ahí va haver de pegar-se un seriós arrimó, jugant-se la voltereta a escassos centímetres dels pitons, per a mantindre la intensitat d’una labor de total entrega.
Fitxa del festeig:
Algemesí, 30 de setembre de 2022. 7ª de fira. Ple. Jònecs de Núñez de Tarifa d’escassa presentació, amb bon fons però justos de forces. Va millorar el 4t.
Jorge Martínez: orella i orella
Jordi Pérez ‘El Niño de las monjas’: volta al rogle i dos orelles
