Es pretén augmentar la xarxa de carrils bici a Algemesí.
Les obres realitzades des de la plaça 1 de Maig cap al Camí de la Creueta per a millorar l’accés als col·legis Cervantes i Ribalta han disparat les crítiques de l’oposició. S’ha eixamplat la zona de la vorera, el doble sentit de la circulació s’ha reduït a només el d’eixida, i s’ha habilitat un carril bici que ha quedat pegat a la zona de camps que ha deslligat la polèmica pel suposat perill que entranya i per desembocar en plena plaça. L’estretor de la carretera també ha sigut motiu d’atac a l’equip de govern, que defensa la idoneïtat de les obres que tindran continuïtat en un pla de futur. La Veu d’Algemesí ha parlat amb Edgar Bresó, regidor d’Urbanisme, per a intentar aclarir els dubtes que emboliquen este tema.
Carlos Bueno
– Quan va sorgir la idea de facilitar carrils per a bicis en la nostra ciutat?
– Algemesí compta des de l’any 2017 amb un Programa de ciclabilitat que determina la xarxa de carrils bici del municipi i que ja assenyala el pas en bicicleta als col·legis, quedant este carril connectat a un altre que discorrerà pel Parc Bernat Guinovart.
– Qui va decidir posar en marxa el projecte?
– Als pressupostos participatius va sorgir la proposta de millorar l’accés als col·legis Ribalta i Cervantes. Es tracta d’unes inversions d’uns 200.000 euros que anualment decidien els veïns.
– Es va estudiar el flux de vianants i vehicles abans d’iniciar el projecte?
– A l’emplaçament es constatà que la gran majoria de gent assitia al col·legi a peu, una part en cotxe i en bici molts pocs usuaris, cosa comprensible al no existir xarxa de carril bici fins la zona.
Vista del carril bici, carril de circulació i vorera. LVA
– Per això s’ha donat prioritat als vianants?
– Donat la situació de voreres estretes, amb faroles ubicades al mig d’elles i amb passos per baix de 80 centímetres, com a qualsevol estudi de mobilitat sostenible. el primer que calia reforçar era l’accés de vianants a la zona, i després implementar l’accés en bicicleta.
– Per què s’ha eliminat un sentit de circulació per als cotxes?
– A l’analitzar la secció del carrer, si es deixava una vorera d’un mínim de 3 metres, es respectava el cordó d’aparcament, i ja sols quedava lloc per a un sentit de circulació, l’ample disponible no dona per a més.
– No hi havia opció a expropiar part dels horts confrontants?
– Sí que es plantejà l’ampliació del camí Creueta per no renunciar a cap servei. Esta ampliació, donat el preu d’adquisició de terrenys i les obres a desenvolupar, feien duplicar el cost de la intervenció impossibilitant-la. Donada la disponibilitat pressupostària es va decidir desenvolupar l’opció d’ampliar les voreres, respectar el cordó d’aparcament i mantindre un sentit de circulació, incorporant la bicicleta compartint el carril amb el trànsit rodat en un “ciclocarrer”, amb preferència de la bicicleta en esta primera fase i, una vegada feta, fer una segona fase que ens permetrà fer el carril en el sentit que falta.
Carrer Bisbe Soler de València
– No hi ha possibilitat d’acabar ampliant el carrer?
– La opció executada no compromet fases posteriors d’ampliació del viari. En qualsevol cas, calia ampliar la vorera per als vianants, i esta no és el lloc per ubicar el carril bici, com bé diu qualsevol pla de mobilitat raonablement seriós. Queda oberta doncs la possibilitat d’ampliar el camí incorporant més amplària per a carril bici o el servei que es decidisca en el moment que hi haja disponibilitat pressupostària.
– Per què no es va desviar l’entrada des de la redona des del moment de la seua obra?
– Quan el projecte es va redactar, la redona de la CV-512 ja es trobava en execució per part de la Conselleria d’Infraestructures, per la qual cosa esta redona sols s’ha pogut adaptar en part, incorporant els carrils bici exteriors i passos de vianants, però no en quant a accessos i eixides d’esta.
Simulació del carril bici al parc Bernat Guinovart.
– Estava previst que bicis i cotxes compartiren el carrer?
– El projecte redactat ja preveia l’anada a l’escola amb bicicleta per un ciclocarrer compartit amb el trànsit rodat, en sentit únic d’eixida del municipi i amb preferència de les bicicletes. Per poder compatibilitzar el trànsit de tornada de la bicicleta amb el sentit únic dels vehicles en contra s’encetà una recerca d’alternatives en funcionament que pogueren donar solució. Entre les alternatives barallades ens fixarem en exemples de Paris, Brussel·les, Amsterdam o València, on trobarem ciclocarrers on a la bicicleta se li permet anar en contra direcció, altres on sols hi ha el pictograma de la bicicleta, altres una mínima senyalització horitzontal, i altres on es comparteix el carril bus.
– I quin exemple es va acabar seguint?
– Vetllant per una major seguretat dels ciclistes es trià la solució de senyalització adoptada per l’ajuntament de València, pintant en roig el sentit de tornada del carril bici, donat que sembla ser la més evident per al vehicle a motor.
