Veig les aglomeracions que es formen en el Metro i no ho entenc. M’ensenyen vídeos que han gravat en les facultats i no m’ho puc creure: les entrades a les universitats abarrotades, grups multitudinaris d’estudiants ocupant els corredors sense poder mantindre la mínima distància de seguretat, aules d’exàmens saturades… no té sentit, un desficaci. Fa només uns dies vaig anar a efectuar una devolució a un centre comercial i em vaig arrepentir. No cabia una agulla. Les cues per a entrar a les botigues eren sorprenents. I mentre, els bars tancats per decret.
Carlos Bueno
En les últimes setmanes m’havia esforçat a anar més de l’habitual a dinar o sopar als restaurants d’Algemesí. Era la meua manera de solidaritzar-me amb un dels sectors que pitjor ho ha passat durant la pandèmia i aportar el meu granet d’arena per a la seua recuperació econòmica. La veritat és que les mesures que havien adoptat eren exemplars. En tots els establiments es complia la distància entre taules i l’aforament estava molt limitat. Això em transmetia tranquil·litat.
Sens dubte, la gran majoria d’hostalers ho estaven fent bé i, a pesar que tot això repercutia negativament en la seua recaptació, així es guanyaven la confiança de la clientela. Malgrat tot, el 7 de gener, la Generalitat Valenciana va ordenar que bars i restaurants tancaren a les cinc de la vesprada. El dictamen limitava la capacitat de fer caixa amb els sopars, però es va acatar l’ordre sense protestar. I quan menys s’esperava, dos setmanes després, es va dictaminar la clausura total de tota l’hostaleria.
Hi havia que buscar un cap de turc, un culpable, un sector que servira d’exemple. I li va tocar als bars. No feia falta ser molt sabut per a intuir que, després d’un Nadal en el que els nostres governants van ser més permissius amb la ciutadania del que els metges sol·licitaven, els contagis anaven a pujar escandalosament. Tenia que haver sigut en eixe temps de festes nadalenques quan s’haurien d’haver endurit les mesures sanitàries. Era algo impopular, però ara estaríem aplaudint als nostres polítics per l’encert.
Sé que parlar a bou passat és fàcil, i que sempre, faça el que faça qui estiga governant, serà criticat. I els nostres mandataris han de saber que han d’apostar fort, que les crítiques formen part de la seua condició de polítics i que el final és el que compta. En casos com la pandèmia que estem patint no es pot nadar i guardar la roba. Per això també sorprén que el Govern de la Nació denegara la sol·licitud de la Generalitat Valenciana d’ampliar el toc de queda. Seria lògic que no s’autoritzara reduir les mesures de seguretat, però augmentar-les significa reforçar-les, i això no hauria d’impedir-se.
No m’estic contradient. No em pareixeria mal que s’enduriren les restriccions i també és veritat que no m’agrada que hagen prohibit obrir a l’hostaleria. I no estic d’acord perquè no s’ha actuat amb equitat. Em semblaria bé que es decretara un confinament dur, sempre que es condonaren impostos i s’ajudara econòmicament de veritat a empreses, autònoms i treballadors. Cal parar el coronavirus ja, i mentre no es vacune la població no hi ha una altra manera més que aïllar-nos. Les estadístiques de contagiats i morts no són simples números, són drames familiars que cal evitar.
No es pot decretar el tancament dels restaurants i permetre que el Metro de la Generalitat vaja de gom a gom, que les aules de les facultats estiguen repletes i que en els centres comercials es formen cues interminables. I això encara és més xocant quan també les botigues locals han sigut obligades a reduir el seu horari i baixar les persianes a les sis de la vesprada, i quan es decideix que no es munte el mercat ambulant dels dissabtes a l’aire lliure i amb la possibilitat de controlar el seu aforament.
Tot resulta sorprenent. I també que la cafeteria del Congrés i la de les Corts Valencianes continuen obertes, on els diputats poden prendre un café i menjar els seus menús subvencionats, perquè el seu restaurant està inclòs entre les excepcions del Diari Oficial de la Generalitat del 21 de gener, que permet obrir a aquells servicis d’hostaleria que pertanyen a hospitals, centres educatius i de treball. Serà legal, però no resulta exemplar.
Atrevisquen-se senyories, siguen valents, que per a això els hem elegit. Després, amb el nostre vot, ja els direm si pensem que han encertat. El millor polític és el previsor, el que s’avança als successos i encerta. Vacunes o confinament. Les mitjes tintes no són justes, i ni salven vides ni activen l’economia. Això sí senyories, reestructuren els Pressupostos i recolzen als afectats.
