El toc manual de campanes és el tercer Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO amb el que compta Algemesí.
LVA.- El toc manual de campanes, una antiquíssima pràctica que a Espanya està en perill d’extinció, ha sigut inclòs en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat elaborat per la UNESCO. La tradició, estesa per tot el país i que mantenen viva grups de voluntaris i veïns, és la manifestació cultural número 18 que Espanya suma en esta nòmina i la tercera d’Algemesí: la Festa de la Mare de Déu de la Salut, les Falles i ara el toc manual de campanes.
Així ho ha decidit el Comité del Patrimoni Immaterial de la UNESCO el 30 de novembre durant la seua reunió a Rabat, el Marroc. L’ambaixador espanyol davant este organisme, l’exministre José Manuel Rodríguez Uribes, ha assegurat que este reconeixement representa «eixe gran llegat històric que és el toc manual de campana, que les associacions han sabut mantindre en el temps i traslladar-lo als joves. És un exemple de memòria, d’història, de tradició i comunicació».
En l’actualitat perviuen a Espanya més de 30 maneres diferents de toc manual de campanes, un llenguatge sonor que s’ha mantingut al llarg dels segles com un mitjà de comunicació comunitari. Amb un ampli repertori de formes i tècniques, tant en l’àmbit religiós com en el civil, els tocs de campana han regulat multitud d’aspectes de la vida festiva, ritual, laboral i quotidiana en tot el territori espanyol.
La protecció d’este llenguatge per la UNESCO suposa, segons ha valorat el Ministeri de Cultura en un comunicat, «posar en valor i assegurar la continuïtat d’esta tradició comuna, compartida entre els diversos pobles d’Espanya». A més, contribueix a «protegir uns sistemes de comunicació, quasi sempre únics, a la vora de l’extinció per la falta de campaners».
En el document de la candidatura es detallava que persones de totes les edats, gèneres, procedències i nivells socioeconòmics s’identifiquen amb el so de les campanes, que estan associades a les festes de més de 8.000 municipis espanyols. «És un llenguatge musical de comprensió universal, on el campaner és fonamental per a preservar la funció de comunicació social de les campanes. La relació d’entesa entre el campaner i la campana és imprescindible per a salvaguardar esta pràctica ancestral», es defensava.
Al llarg dels segles, el toc de campanes ha servit com a mitjà d’expressió i comunicació a Espanya, complint una sèrie de funcions socials, des de l’intercanvi d’informació fins a la coordinació, la protecció i la cohesió. Els missatges codificats que es transmeten a través dels diferents tocs són reconeguts per les diferents comunitats i contribueixen a estructurar la vida local.
Existeix una gran varietat de sons determinada per les tècniques (repic, volteig o mig volteig) combinades amb les habilitats dels campaners i les característiques físiques i propietats acústiques de les campanes, torres i campanars. Estos elements convergeixen per a crear un profund i ric repertori tant en l’àmbit religiós com en el cívic per a marcar diferents moments del dia, alertar a la població d’esdeveniments naturals, com a incendis, inundacions, festejos fúnebres, anunciar decrets o altres notícies.
Els tocs de campana són també una part central dels esdeveniments, celebracions i espectacles locals. La pràctica es transmet dels campaners a les generacions més joves i a través de grups o organitzacions de campaners que, a més de documentar i investigar la pràctica, també toquen, transmeten, instrueixen i difonen l’art del toc tradicional de les campanes. La majoria de les persones que transmeten estos coneixements són al seu torn joves que intenten reclutar nous entusiastes per a continuar la pràctica.
