La repercussió de l’entrevista a Juanfran Felici ha anat més enllà de l’àmbit local i obligarà a replantejar-se certes posicions i “normes”.
Carlos Bueno
És evident –i lamentable– que els diaris nacionals i regionals cada vegada compten amb menys gent en plantilla. Els corresponsals locals pràcticament han desaparegut i els successos dels pobles han passat a segon pla llevat que es dispose d’algun becari de la zona o que siga el propi ajuntament interessat qui envie les notícies del seu municipi. Amb este panorama els periòdics locals hem aconseguit un protagonisme extra, és a dir, que a més de mantindre informat al veïnat servim de banc de dades on, molt sovint, es nodreixen els mitjans generalistes.
Al llarg dels últims anys La Veu d’Algemesí ha denunciat situacions de les quals han pres nota els nostres governants, que generalment les han arreglat. I en diverses ocasions diaris com Las Provincias i Levante s’han fet eco de notícies destapades per nosaltres. Com a director és una cosa que m’ompli d’orgull, perquè, a més d’indicar que estem fent les coses bé, ha contribuït a donar més difusió i força a les nostres crítiques. L’últim exemple d’això ha sigut l’entrevista a Juanfran Felici que recentment hem publicat.
Per descomptat que abans de que isquera a la llum pública ja sabia que anava a formar-se un autèntica rebombori. Amb eixa intenció ho vaig fer perquè pensava que la denúncia de Juanfran era lícita. Jo almenys no entenc que en l’època que vivim se li posen traves a la participació de les dones, ni en el ball dels tornejants ni en cap activitat. Però el rebombori ha sigut major de l’esperat perquè, de nou, Las Provincias i Levante han aprofitat el nostre treball per a donar-li continuïtat en les seues pàgines. Així, la repercussió ha sigut de tal magnitud que, sens dubte, tots hauran de manifestar de quin costat estan: tornejants, Patronat de la Festa, ajuntament…
Juanfran Felici durant l´entrevista. MOISÉS CASTELL/Prensa2
La Veu d’Algemesí és un periòdic privat sense subvencions, però sempre he pensat que en matèria informativa ha de prevaldre l’interés a l’economia, i per això sempre hem donat la possibilitat de publicar les seues notícies a tots els partits polítics de forma gratuïta. Uns ho han aprofitat de millor manera que uns altres. I de la mateixa manera sempre hem donat espai per a què gent del poble vinculada a la Festa, la cultura, les tradicions… donen visibilitat a les seues inquietuds.
Quan vaig entrevistar a Juanfran em va admirar la seua franquesa i el seu valor pel que havia fet i pel que deia. Al mateix temps era evident que estava trist, que allò no li estava agradant. Desitjava que tot allò que estava contant-me no li creara més problemes, però també esperava que servira per arreglar la situació.
Les festes de la Mare de Déu estan en un moment molt bo. Per tot arreu surten muixerangues i balls que a Algemesí són tradicionals (ara veig que a Sueca han recuperat, precisament, la tradició dels tornejants). Com deia, des que li vaig fer l’entrevista a Juanfran em vaig donar compte del que s’anava a destapar. I, encara que el problema principal és la renovació dels balls (un ball amb rotació no permet que la gent s’establisca i acabe pensant que el ball és d’ell), he llegit una autèntica explosió d’opinions, quasi totes orientades a defensar la postura de Juanfran. Per contra, alguns membres del ball intenten defensar una postura difícil d’entendre, agafant-se a una normativa (règim intern) creada per ells mateixos i que els permet dir qui balla i qui no (personalment vaig telefonar a Roberto, el nou mestre dels tornejants, per oferir-li la possibilitat de expressar-se en este periòdic, la qual cosa va declinar).
Però veig una cosa que encara em crida més l’atenció i que han fet pública en un document a les xarxes socials: els tornejants feren una votació per a veure si les dones entraven al ball. Independentment del resultat (que sé que és sorprenent tractant-se d’un col·lectiu jove) el mateix fet de proposar una votació és complicat de digerir. A mi em resulta inconcebible que en el segle XXI encara hi haja gent votant si admet o no a una persona per ser negra, o d’altre credo, o… per ser dona.
Tot em fa pensar que la publicació de l’entrevista al nostre diari contribuirà a millorar alguns aspectes de La Festa. Ojalà este rebombori òbriga els ulls a aquelles persones que, enrocades en la seua posició, han adquirit uns privilegis totalment anacrònics i més propis d’una societat feudal que no d’una societat moderna com la nostra.
I finalment, només demanar que el nostre ajuntament, el Patronat de la Festa, i qualsevol organització i associació d’Algemesí, a l’hora de publicar les seues notícies confie primer en este periòdic local. Les coses de casa s’arreglen a casa, i si tenen importància i entitat per a divulgar-se a gran escala que no es preocupe ningú que la resta de mitjans es faran ressò. A les proves em remet.
