Agost sembla engolir-se a Algemesí. Encara que sempre queda algú treballant al poble, l’activitat està baix mínims. Els més afortunats viatgen o se’n van a la caseta de camp, a la muntanya o a la platja i pels carrers de la nostra ciutat únicament queda la calor sufocant. Hi ha hagut dies en què només han donat servei un parell de parades del mercat municipal. Els dissabtes a la nit al parc Salvador Castell obria el restaurant xinés i un altre més, i ja era una sort. A l’agost les notícies institucionals brillen per la seua total absència i la vida social sembla quedar-se al ralentí.
Carlos Bueno
Però arriba setembre i el panorama canvia de forma radical. De la nit al dia, del gel al foc. Del punt mort es passa a la marxa directa. De la tranquil·litat al rebombori. De les vacances al treball. A més de forma intensa perquè immediatament arribaran nous dies de festa. Les processons en honor a la Nostra Senyora la Verge de la Salut donen la benvinguda a la ciutadania, i la Setmana de Bous acomiada el mes i l’estiu. Sens dubte setembre és el mes d’Algemesí, el que posa al nostre poble en el mapa mundial amb dos festes de reconegut prestigi internacional.
Però no hi ha que ser conformistes i pensar que tot està fet. Les dos festes necessiten passió, treball i esforç per a continuar millorant i que no perden força ni credibilitat. El principal problema de les processons de la Mare de Déu s’ha destapat enguany quan s’han fet públiques denúncies per falta de renovació dels participants en els balls i per algunes traves a la incorporació de les dones a ells. Pense que tot acabarà arreglant-se amb el temps, però als algemesinencs de pro ens ha dolgut assabentar-nos que hi ha persones que pensen que són “propietaris” d’alguns balls i que tenen dret a participar en ells eternament impedint que entren nous participants. La solució és fàcil i segur que el Patronat de la Festa ho arreglarà imposant normes lògiques perquè puguen produir-se de forma periòdica noves incorporacions, també les de les dones. Hui hi ha dones que juguen al futbol i practiquen ciclisme i halterofília. Hi ha xiques en l’exèrcit i en el Grup Especial d’Operacions de la policia. Hi ha directores d’empreses i salvavides… com no va a poder participar en tots els balls de la Mare de Déu de la Salut? Estos i altres problemes, com que la processó de Volta General aconseguisca complir un horari lògic, seran cosa del passat en pocs anys, estic convençut.
La Setmana de Bous no està exempta de problemetes, i un d’ells també té a veure amb la renovació. La Comissió ha de mirar cap al futur i no quedar-se en el present, en el dia a dia, en l’any a any. És necessari que nous joves senten l’atractiu de fer-se cadafalers i que els preus de la subhasta siguen assequibles a les seues butxaques. No és fàcil, però cal buscar solucions perquè prompte hi haja més demanda que oferta, més postors que llocs, més penyes que cadafals. Altres reptes que cal acceptar són: aconseguir trobar un lloc que acontente a tots per a albergar les casetes, on es puga fer festa fins més tard sense molestar a ningú; potenciar el tresor del encierro, que quan té un recorregut interessant concita a milers d’aficionats allà on es realitze (hi ha desenes d’exemples en altres pobles); promocionar la Setmana a través dels canals més moderns i crear un portal de venda d’entrades per Internet… Són xicotets detalls que ajudarien a donar a conéixer definitivament una plaça única i a enfortir esta festa tan peculiar.
Solucionar la inanició d’agost serà matèria complicada, continuar millorant i enfortint el nostre mes de setembre és només qüestió d’il·lusió i dedicació. Veurem que ens depara 2020.
