Azorín, Navarro, Torres, Castillo i Sanféilx amb les seues medalles de finishers de la XXVI Quebrantahuesos. LVA
A les 7:30 d’ahir dissabte 18 de juny, 5 ciclistes d’Algemesí van prendre l’eixida en la que possiblement siga l’edició més dura que s’ha celebrat a les 26 edicions de la Quebrantahuesos.
7737 ciclistes, 4 ports d’alta muntanya, temperatures pròximes als zero graus, pluja, més de 5000 participants retirats i un recorregut de 200 quilòmetres, són algunes de les dades de la XXVI Quebrantahuesos.
En esta edició es feia un homenatge a Joseba Beloki, exciclista professional, i ell al costat de Miguel Indurain van donar l’eixida de la cursa. Entre estos dos grans ciclistes estaven Jaume Azorín, Ximo Navarro, Vicent Torres, Javi Castillo i Juanma Sanfélix, cinc algemesinencs que van començar la preparació per a aquesta prova fa molts mesos.
En el primer port de muntanya, el de Somport, el fred, la pluja i el vent van fer que milers de participants decidiren retirar-se per precaució, entre ells el mateix Beloki. Potser la gent d’Algemesí estiga feta d’una altra pasta perquè cap dels cinc representants d’Algemesí va tirar la tovallola i amb un exercici de superació personal i sofriment físic van decidir seguir en carrera en la que potser siga la Quebrantahuesos més exigent de la història.
Ja en el segon port, el de Marie Blanque, les condicions meteorològiques van millorar, el que va fer que els ciclistes supervivents s’animaren per encarar la resta de quilòmetres que quedaven.
A la tercera dificultat muntanyosa, Portalet, el temps va tornar a canviar i era més una estampa típica de la tardor que de la primavera-estiu ja que una pluja fina es va transformar en neu en el tram final de l’ascensió. Un vegada els ciclistes estaven baixant el port, el temps es va transformar i es podien trobar en trams d’asfalt sec i cels depejats.
Ja en l’últim port, el d’Hoz de Jaca, la carrera semblava un rosari i cada ciclista intentava aferrar-se a algun grup on poder recuperar una mica de força i encarar-se cap a la línia de meta en Sabiñanigo.
A la fi, Azorín, Navarro, Torres, Castillo i Sanfélix van aconseguir complir un somni i ser finishers en una duríssima edició que de segur sempre recordaran amb goig i satisfacció, sobretot Azorín, Navarro i Castillo, que era la primera vegada que participaven en una gran carrera. Els temps dels algemesinencs va oscil·lar entre els 7:49 de Castillo i les 9:30 de Sanfélix.
