Moltes han estat les crítiques als carrils bici que ha fet este govern, especialment el que s’ha construït al Camí de la Creueta. El regidor d’urbanisme, Edgar Bresó, parla d’este tema tan controvertit.

– Per què es realitzà este carril bici i quin és l’objectiu del projecte?

– La construcció del carril bici del Camí de la Creueta és una actuació urbanística que es va realitzar per l’equip de govern anterior (2015-2019). Es tracta d’una obra que, aprofitant la construcció d’una rotonda a la CV-512 tenia com a objectiu la millora de l’accessibilitat dels escolars als centres educatius, eliminar l’acumulació de conflictes de trànsit rodat i adequar la secció viària. D’esta manera, es va fer un projecte que “posava per davant” al vianant i per això es van ampliar les voreres, s’eliminà un sentit de la via i es va construir un carril bici.

Tal com figura a l’expedient de l’obra, una de les motivacions principals d’esta actuació es basa en el fet de que, segons el PGOU, l’entrada més adequada al nucli urbà hauria de ser per l’Avinguda País Valencià i Bernat Guinovart. D’esta manera es reduiria significativament el trànsit pel carrer Sant Benet que, com tots sabem, és un carrer que soporta un excessiu trànsit de vehicles.

– Què opina del resultat d’aquella actuació?

– Crec que és evident, i tota la ciutadania s’ha adonat, que la solució, tot i que ha millorat la seguretat dels vianants, no ha estat l’adequada per a les bicicletes. Personalment crec que est carril bici, tal i com està plantejat no és la millor solució. Tanmateix, entenc que el departament tècnic d’aquell moment va fer tot el que estava al seu abast i amb la millor intenció.

– Què és el que es proposa ara per a solucionar-ho?

– Des de l’equip de govern, amb el meu desacord, s’ha decidit ampliar la secció viària i el carril bici per tal de tornar a dotar al Camí de la Creueta del doble sentit de circulació de vehicles. Això permetrà que els cotxes puguen accedir al centre urbà i augmentarà sensiblement de nou el trànsit en aquesta zona.

– Entén les crítiques de l’oposició?

– Sí. Personalment, i com a regidor d’urbanisme, pense que este carril bici és un error, i la primera cosa que des del meu punt de vista s’ha de fer és reconèixer-ho i intentar solucionar-ho.

Per altra banda, cal recordar que esta obra es va fer la legislatura passada quant el govern no tenia la majoria. Per tant, l’oposició, en compte de criticar a posteriori, podia haver fet alguna proposta diferent en aquell moment. Com diu la dita: sempre és millor previndre que “plorar”.

– Quina podria ser una solució alternativa?

– És evident que la proposta actual entra en contradicció amb la proposta i finalitat del projecte inicial. A més, implica una despesa econòmica molt elevada en un any que es preveu complicat pressupostàriament. Per tant, una solució alternativa podria ser l’eliminació del carril bici actual i la conversió d’aquesta via en un “carrer de convivència” de doble sentit on la bicicleta hauria de tenir la màxima prioritat i la velocitat màxima hauria de ser 10 Km/h. Amb esta alternativa s’aconseguiria, en primer lloc, augmentar la seguretat, en segon lloc permetre als propietaris dels camps del voltant i altres usuaris entrar al poble i, en tercer lloc, reduir la despesa econòmica.

– Però, això significa deixar-ho com estava; seria “fer i desfer”. Com es pot explicar això a la ciutadania?

– Quan una cosa es fa malament, la nostra obligació és reconéixer-ho i solucionar-ho. Pense que la ciutadania ho entén perfectament. El que no s’entén és com es pot solucionar una errada amb una altra errada només pel fet de no admetre que ens hem equivocat. A més, no és “fer i desfer” en absolut perquè s’han ampliat les voreres i es proposa un carrer de prioritat ciclista, amb la qual cosa el cotxe hauria de triar només esta via per a accedir al centre en ocasions excepcionals. Òbviament s’hauria de fer campanyes de conscienciació i control del trànsit, però estic segur que amb voluntat ho aconseguiríem.

La solució per a millorar la mobilitat del nostre poble no ha de centrar-se només en construir carrils bici. La solució passa per, en primer lloc, educar a la ciutadania i canviar el model de mobilitat actual. Així aconseguiríem que les bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal convisquen amb els vehicles de motor tal com ja es fa a altres ciutats del nostre voltant. A més s’ha de reforçar amb campanyes informatives i un adequat control de la Policia Local.