En este periòdic portem anys denunciant la situació del camp. Ara, les protestes en França han desencadenat la mobilització general dels llauradors europeus.

Carlos Bueno.-  Carrers tallats al trànsit a París, autopistes bloquejades per centenars de tractors, més de 15.000 policies mobilitzats per a evitar que la capital gala col·lapse, llauradors retirant dels supermercats articles que no són nacionals… és el resultat d’una de les protestes del camp francès més contundent que s’han viscut en els últims anys. Als agricultors se’ls augmenta l’impost de carburants. Estan farts de perdre diners, de no poder viure del seu treball i alcen barricades cada dia en més ciutats. Porten així des del 26 de gener. L’objectiu és bloquejar el país veí, i compten amb un suport popular del 89%.

Els manifestants impedeixen el pas dels 20.000 transportistes espanyols que cada dia travessen la frontera bolcant els seus camions davant la passiva mirada dels gendarmes. Consideren que l’entrada de productes espanyols els perjudica, una creença sense fonament perquè les normes europees són idèntiques per a tots els països comunitaris. La Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies calcula que les pèrdues diàries poden arribar als 600 euros per camió, és a dir un total de 12.000 milions d’euros per jornada, tot sense comptar els danys patits pels vehicles ni el gènere destruït.

A Espanya les organitzacions del camp també han iniciat mobilitzacions i anuncien més al llarg de febrer perquè asseguren que estem en les mateixes condicions precàries que els francesos, i se sorprenen que les autoritats europees no es preocupen de l’entrada de productes de països extracomunitaris, com el Marroc, que no estan sotmesos a les exigències d’Europa. Hi ha més protestes a Alemanya, Països Baixos, Hongria, Polònia, Romania o Portugal, que es queixen del cost creixent del dièsel, del pagament tardà dels subsidis o la competència deslleial d’eixes importacions, moltes d’elles arribades sense restriccions, i, entre més de 120 reivindicacions, també demanen que es prohibisca tot pagament agrícola inferior al seu preu de cost.

Els representants dels agricultors espanyols asseguren que estan farts de la situació, que les seues reclamacions semblen invisibles per al nostre Govern que no s’adona que el problema té a veure amb uns costos de producció que porten a la ruïna. Demanen que s’establisca una preferència comunitària, que quan hi haja producte suficient dins d’Europa no es permeta l’entrada de mercaderia de fora sent, a més, que no compleix les condicions mediambientals i de drets laborals que ací s’exigeixen. Davant la falta de limitació de l’arribada de productes marroquins, es preparen grans manifestacions en ciutats i ports.

Després de la pandèmia els problemes han crescut, però ja a penes hi ha ajudes i cada dia hi ha més llauradors amb la sensació de derrota, creient que tot el seu esforç no val per a res, desmotivats, pensant en tirar la tovalla, sense il·lusió perquè cada any tenen pèrdues, perquè, com a molt, aconsegueixen sobreviure si no contracten a ningú i ells mateixos ho fan tot en el camp. Sense una millora de la fiscalitat i sense la creació d’un observatori de costos per a què el preu dels productes no s’encarisca de manera descontrolada en mans dels intermediaris, el camp morirà. Només hi ha que eixir al terme d’Algemesí per a comprovar que cada vegada hi ha més horts abandonats.

El sector del camp és fonamental per a la vida, perquè la fruita, la verdura i la carn no es fabrica en una nau i apareix en un supermercat, encara que alguns urbanites així ho creen. Falta que, cada vegada que es legisle, s’isca del despatx de la capital, es xafe la terra i es pregunte als agricultors, que necessiten preus justos amb els productors, competència lleial, compliment de l’exigències fitosanitàries per a tots igual i un lleugerament de la burocràcia.