Un dictador ha envaït un país més xicotet que el seu per a satisfer les seues ànsies de major poder provocant la mort de centenars de persones, també xiquets innocents.

Carlos Bueno.-  Que som insignificants i que estem de pas és de sobra conegut per tots. Cadascun de nosaltres som un granet de pols enmig d’un incommensurable desert. És cert que cada granet és necessari per a conformar la immensa arena, però ningú és imprescindible ni etern. Per molt ric, intel·ligent, guapo, important o influent que se siga, la sort pot canviar d’un dia per a un altre, i els diners, la intel·ligència, la bellesa, la importància o la influència poden acabar desapareixent en un segon. Per això és tan important valorar el que tenim i viure el dia a dia amb intensitat.

En els últims dos anys les males notícies ens han envoltat. La irrupció del coronavirus va ser, sens dubte, l’inici d’un temps d’infortuni. La pandèmia ens va ensenyar a apreciar el valor de les xicotetes coses, fins i tot a descobrir que qualsevol detall pot contindre en si mateix un gran interès. El confinament ens va descobrir que tindre la possibilitat de passejar pel camp o pels carrers, prendre una cervesa amb els amics, eixir a sopar amb la família, anar de festa o donar-se un bany a la platja són autèntics tresors. El Covid ens va demostrar el fràgils que som davant qualsevol enemic, encara que siga microscòpic.

Un any i mig després de l’aparició del virus de Wuhan, quan la situació sanitària semblava començar a controlar-se mínimament, a l’illa de La Palma erupcionava el volcà Cumbre Vieja i la seua lava arrasava amb les vivendes de rics, intel·ligents, guapos, importants i influents per a recordar-nos que som simples gotes d’aigua en l’oceà. Des d’Algemesí a La Palma hi ha més de 2.500 quilòmetres. Ens pot semblar que la desgràcia està llunyana, però cal recordar que a Cullera també hi ha un volcà. Asseguren que està extingit. Esperem que la naturalesa no porte mai la contrària.

Per tot això és tan important viure el dia a dia amb intensitat. Amb intensitat i amb respecte, perquè respectar la llibertat dels altres és el secret per a una convivència en harmonia. Per a viure en pau és fonamental conéixer i respectar els límits, que se situen on comença la llibertat de la resta de persones. Actuar bé enfront de tots i apegat a les normes establides és essencial per a tindre la consciència tranquil·la. Per això la majoria tractem d’acatar els valors ètics i morals per a, així, viure en pau i gaudir d’una llibertat a la qual tenim dret, que és nostra i que ningú ha de llevar-nos.

Dos anys després de l’aparició del coronavirus i sis mesos després que el Cumbre Vieja esclatara, quan ja ningú pensava en coses pitjors, un senyor pedant i vanitós ha envaït un país més xicotet que el seu disfressant de maniobra militar el que és una guerra per a satisfer les seues ànsies de major poder. Escric estes línies després que Vladimir Putin mobilitzara les tropes russes per a conquistar Ucraïna per la força. No entraré en valoracions estèrils, no fa falta ni és l’objecte d’este article. El que veig és un dictador injust que priva de llibertat a la gent. Veig un atac inimaginable en ple segle XXI on hauria d’imperar l’adhesió als tractats internacionals de no agressió i de respecte als pactes de drets humans. Veig persones mortes, sobre tot xiquets innocents.

No sé quina és la millor solució, però que un tirà continue matant no diu res en favor de l’ésser humà. Espere que prompte s’arregle este conflicte que em corroeix per dins cada vegada que veig les imatges en els telediaris i que em dona arguments per a continuar pensant que tenim que viure el dia a dia amb intensitat, perquè mai se sap quan pot sorgir un nou virus, tremolar la terra o aparéixer un altre dictador amb intenció de polsar un botó i enviar un grapat de míssils nuclears en direcció als nostres caps. Sí, cal viure el dia a dia amb intensitat però sempre respectant la llibertat dels demés.