Opinió de l’ algemesinenc Antonio F. Saá Carrasco, farmacèutic de professió i vocació.
Antonio F. Saá Carrasco.- Soc farmacèutic de professió i de vocació, durant la meua trajectòria professional sempre he cregut que els farmacèutics realitzàvem una funció sanitària essencial, però pel que sembla, per al Govern Valencià, no se’ns considera professionals sanitaris, ja que en la primera ona d’aquesta pandèmia es va excloure al col·lectiu del que forme part de la bossa especial de sanitaris per a actuar front al coronavirus. Fou el propi Col·legi de farmacèutics el que va crear una bossa de voluntaris per a actuar en Farmàcia comunitària, a mes de involucrarse en la distribució de les mascaretes en les oficines de farmacia.
Acadèmicament se’ns forma en coneixements sanitaris com així s’estableix en el pla d’estudis de la Facultat de Farmàcia, amb variades assignatures de farmacologia i farmacognòsia que donen una àmplia visió del medicament. A més de diversos cursos en parasitologia i microbiologia així com en anàlisis clíniques i químics, assignatures impartides per professors amb un gran prestigi dins del col·lectiu sanitari. Un pla acadèmic ampli i molt variat que ens prepara com a sanitaris.
Dins de les diferents eixides professionals exercides, som un col·lectiu perfectament capacitat per a desenvolupar accions en suport a la salut pública. Els farmacèutics tenim gran inquietud per la formació continuada en matèria de salut, amb el desenvolupament de cursos impartits pel MICOF. Per a lluitar contra aquesta pandèmia no sobra cap professional sanitari, ni les oficines de farmàcia com a establiments sanitaris amb un professional perfectament preparat i format per a realitzar tot tipus de test i anàlisi.
Durant aquesta pandèmia sanitària el Consell General de col·legis Farmacèutics ha impartit un curs sobre “infecció per coronavirus”, al qual han assistit multitud de companys de professió, amb un complet programa formatiu que no habilita per a forma part del “comitè d’experts” inexistent que té La Conselleria de Sanitat però sí acredita per a poder assessorar correctament els pacients, encara que com a farmacèutic no conec el remei per a curar la mediocritat governamental.
És per tant que vull mostrar la meua decepció pel menyspreu a la meua professió que en aquests moments desenvolupe com a cap de laboratori, però esta decepció no es traduirà en manca de passió al col·lectiu al qual orgullosament pertany i a una professió que desenvolupe amb vocació, lamentant que al meu país i en ple segle XXI, estant perfectament preparat i qualificats, se’ns considere professionals de segona.
Antonio F. Saá Carrasco
Llicenciat en Farmàcia
Curs epidemiologia y patogènia per SARS-COV2
