Copal ha presentat als seus socis la liquidació del kaki de la campanya 2015. Per a fòrum copal, una liquidació preocupant perquè en eixos preus el productor no té el suficient marge de benefici per continuar produint. La mitjana d’edat de productors i d’agricultors cada vegada és major. El jove fuig del camp davant la falta de rendibilitat del mateix i el major, el que actualment manté els camps heretats dels seus avantpassats, a més de comprendre la desafecció dels fills (hereus) veu que els gastos per a produir a aquests preus se’l mengen i ací s’uneixen els que de la seua nòmina o pensió han de destinar part d’elles al manteniment dels camps amb l’esperança que aquesta situació canvie, però l’esperança se li està transformant en desesperança i, pitjor encara, en desconfiança.
En l’actualitat seria importantíssim per exemple que qualsevol sabera què cobra un productor per un quilo de navelines, o de kakis o de mandarines i què paga el consumidor. Des de fòrum copal volem denunciar una situació que no sols es presenta en el kaki, en la taronja és encara pitjor.
El productor de kakis té un cost de 0’21 € (35 pessetes) per cada quilo de kaki produït, sempre que el camp tinga una producció correcta.
Per un quilo de Kaki classificat com a Extra, el soci productor de Copal ha cobrat 0’39 €, aproximadament 65 pessetes. El consumidor per aquest mateix quilo de Kaki Extra ha pagat més de 2 €, que són més de 333 pessetes. Entre un preu i un altre hi ha una diferència de 268 pessetes.
Si se n’anem al preu del quilo de Kaki classificat com de Primera, el soci productor de Copal ha cobrat per produir-ho 0’33 €, unes 55 pessetes el quilo, mentre que el consumidor ho ha pagat a unes 300 pessetes el quilo. Entre el preu d’origen i el preu que paga el consumidor hi ha una diferència de 245 pessetes.
Este no és sols el problema dels socis de Copal, és problema de l’agricultura, dels seus productors i dels consumidors perquè al pas que anem se’n va al trast el camp valencià, el camp d’Algemesí i amb ell, l’enorme quantitat de llocs de treball que hi ha al seu entorn.
Dels preus origen pagats al productor i els preus finals pagats pel consumidor hi ha molta distància i és ací on hi ha un gran i greu problema.
Aquest gran problema es pot minimitzar en alguns casos per una bona gestió del producte a l’origen. Per açò l’interés de tots el que formem fòrum copal és aconseguir de Copal una gestió d’excel·lència que faça suportable aquesta gran disfunció.