24 i 25 d’abril es va celebrar en la Sala d’actes del Consell Agrari Municipal dos xerrades emmarcades en la XVIII Setmana del Camp, en les que es van tractar els temes “Noves alternatives dins de la producció agrícola” i “El sector agrari: quant de temps li queda?”. En esta va participar Raül Aliaga, president de Copal, que va defendre el futur de l’agricultura i de la nostra cooperativa. A continuació reproduïm part de la seua dissertació.
Raül Aliaga.- Parlar de quant de temps li queda al sector agrari, com deia la frase que encapçalava la primera jornada d’aquesta ja veterana i consolidada Setmana del Camp, és, en sí mateix, si se’m permet, una contradicció. El sector agrari no va a desaparèixer, perquè és indispensable per al ser humà, al menys mentre aquest tinga necessitat de menjar per a mantenir-se viu. Altra cosa distinta és qui continuarà formant part d’ell en els anys veniders, i de quina forma ho farà. Per això vull començar dient a les clares que COPAL està sanejada econòmicament: és solvent, té un patrimoni i uns recursos propis, junt a uns ràtios econòmics que superen, àmpliament en molts aspectes, la mitjana del que s’estima convenient per a una empresa d’aquestes característiques, i per això destaca especialment entre totes elles. Aquests aspectes, són de suma importància per als sectors amb els que la nostra cooperativa es relaciona (entitats bancàries, proveïdors, grans clients, organitzacions i entitats agrícoles, empreses de risc i assegurances, administracions públiques…).
Malgrat això, l’estancament de COPAL és patent en molts aspectes. Com pot ser això, desprès del que s’acaba de dir? Tot seguit, i sense demora, s’ha de dir que COPAL té unes debilitats internes: estructura excessivament gran per al volum actual, control de costos, organització de processos, falta d’informació o carències en la forma de transmetre-la i utilitzar-la millor… Si a aquests dos factors els afegim la «rumorologia» que en moltes ocasions es propaga, (és a dir, la circulació d’informació no contrastada i inexacta, que acaba influint negativament en la mateixa marxa de l’entitat), tenim un panorama de desinformació i malestar gens propici per continuar el camí amb condicions. En aquest context és el mateix soci qui més descontent està amb la situació, i no li falta raó. El soci aportacionista és el propietari de COPAL. Ell és qui inicia la cadena de valor i l’element més important d’ella, perquè tots el que després pengen d’este primer eslavó, depenen del productor. Però actualment està relegat a l’últim lloc de la cadena, quan és ell qui la fa possible. Així les coses, entre els productors hi ha descontent, falta d’inversió degut a les baixes liquidacions, envelliment de les explotacions, sense ningú que agafe el relleu familiar…
El soci demana recuperar la motivació, l’autoestima i finalment la dignitat; i això passa ineludiblement per un bon resultat en les liquidacions. Però aquestes depenen, tant de l’entorn extern (sobre el que podem incidir poc) com del funcionament intern (sobre el que sí tenim capacitat d’influir). I tornem a començar el cercle. Com es trenca aquesta dinàmica? Per quina part se’n eixim?
Aquests dos aspectes (COPAL-sanejada / COPAL-debilitada), que defineixen ara mateix la nostra cooperativa, no deuen ser interpretats com a contradictoris. Al contrari, el primer és un pilar bàsic que ens permet afrontar les reformes internes que estem començant, amb seguretat patrimonial i garantia de continuïtat d’empresa, per a soltar d’una vegada el lastre que hem acumulat al llarg dels anys. Estem ja en un mercat globalitzat, no parem d’escoltar-ho, però el nostre sector pateix una «globalització asimètrica»:
– Països tercers poden accedir pràcticament sense restriccions al mercat comunitari, mentre que hi han series dificultats per a entrar als seus.
– S’utilitza la producció agrícola com a moneda de canvi d’altres interessos econòmics entre països.
– No hi ha reciprocitat en les relacions comercials (fitosanitàries, seguretat alimentaria…); hi han plagues que ens arriben de països tercers, precisament per falta de sanitat vegetal controlada per les Administracions.
Per altra banda, les cooperatives van a continuar essent el canal de les administracions (autonòmiques, estatals i europees) per fer arribar directament als productors les ajudes destinades al sector, i COPAL té totes les acreditacions per a obtindre-les i canalitzar-les als socis. Mentre, hi ha que fer sentir la veu del llaurador: és necessari acudir tots (productors, treballadors, empleats…) als actes de reivindicació que s’organitzen: són molts els jornals que estan en perill. Hi han empreses agrícoles en quebra, que han deixat a productors sense cobrar la fruita que ja havien entregat. La pedra de juliol passat ha emmascarat el vertader desastre que patim (en altres zones, no afectades per la pedra, s’ha quedat igualment la fruita a l’arbre).
Si el sector agrari no va a desaparèixer, però ja ha canviat, COPAL, per motius propis, seguirà existint, però també ha de canviar. El nou Consell Rector resultant de les últimes eleccions, va complir dos mesos de treball el passat vint-i-cinc d’abril:
– Primer hem subdividit la gerència de COPAL en dos gran àrees de negoci: l’OPFH (Organització de Productors de Fruites i Hortalisses) i els SERVEIS (tot allò que no és l’OPFH). De manera que es dediquen els esforços concrets a cadascuna d’elles, sense distraccions.
– Després hem començat amb una auditoria interna de processos, acompanyada d’un informe fiscal i comptable, junt a un informe jurídic, que ja ha exposat les primeres conclusions sobre aspectes rellevants de control intern i que seran plantejades als socis de immediat.
– Anem a optimitzar la gestió dels nostres recursos immobiliaris (magatzem de confecció, magatzem d’adobs, botiga, gasolinera…).
– Estem ultimant, amb dades d’execució definides, el Pla Estratègic que redissenya les tres àrees principals d’activitat de COPAL: Camp, Magatzem de confecció i Gestió comercial; i que es sotmetrà primer a consulta i després a l’aprovació dels socis.
– Hem iniciat contactes per a obrir-nos a noves col.laboracions d’oportunitat en els sistemes de venda i distribució.
L’objectiu primer i principal de totes aquestes mesures, i de les que vindran, és millorar les liquidacions als socis, superant la mitjana del mercat. Com a conseqüència d’aquest primer objectiu van darrere tots els demés (reduir costos, controlar la qualitat de la fruita que ha d’entrar al magatzem…). El sector agrari en Algemesí està molt lluny de desaparèixer. I nosaltres formem part d’ell. Tenim l’oportunitat directa d’influir en els esdeveniments que ens afecten, i anem a fer-ho. Tots els socis de COPAL.
I de moment, ací em quede. Però acabe amb una cita, atribuïda a Henry Ford, que crec uneix les intencions dels socis de la nostra cooperativa, doncs així ho hem fet durant cent anys, i ens ha permès arribar fins a hui: «Els obstacles són eixos monstres horribles que veus quan apartes els ulls del teu objectiu».
I ara a treballar, que hi ha molta faena que fer.