Carlos Climent Garcés va ser un soldat d’Algemesí condecorat en 1897 amb la Creu de Plata al Mèrit Militar amb Distintiu Roig per la seua defensa del Fort de Cascorro durant la Guerra de Cuba, i nomenat Tinent Honorari de l’Exèrcit Espanyol en 1945, encara que en realitat es tracta d’un heroi oblidat. Hauria de recordar-lo Algemesí?
Combatents de la Guerra de Cuba en 1898 . LVA
Carlos Bueno.- El 13 de gener de 1874 va nàixer a Algemesí Carlos Climent Garcés, desena generació d’una família amb un arbre genealògic que arranca en esta ciutat des que es tenen dades, allà per l’any 1550. Carlos era el menor dels dos únics fills de Jaime Climent Girbés, un humil llaurador d’Algemesí, i de María de la Concepción Garcés Salvador, dedicada a les labors de la casa i natural de Real de Montroi. La seua germana major també es deia María de la Concepción i era 12 anys major que ell.
Carlos Climent va començar a servir com a militar amb 19 anys. Segons la fitxa la seua alçada era d’un metre i 57 centímetres, cabells castanys, ulls marrons, nas regular, color sa, aire marcial i sense cap senyal particular. En 1893 queda filiat per a servir com a soldat pel temps de 12 anys. L’any següent passa al Regiment d’Infanteria d’Àfrica nº 1, sent destinat a Melilla. Al novembre de 1895, i a petició pròpia, contínua els seus serveis en el Districte de Cuba, cap a on va embarcar en el vapor “Buenos Aires”, desembarcant a l’Havana el 8 de desembre d’eixe any, sent destinat al primer Batalló del Regiment d’Infanteria María Cristina nº 63.
L’algemesinenc arribava a Cuba en un moment delicat. La guerra, promoguda pels desitjos independentistes de part de la societat cubana menys afavorida, estava al punt àlgid. La regirada independentista atacava constantment a les tropes espanyoles posant en dificultats al nostre exèrcit. La guerra entrava en la seua part decisiva.
El 22 de setembre de 1896, un nucli d’uns 3.000 insurrectes va cercar la població de Cascorro, prop de Puerto Príncipe. Entre els assetjats estava Carlos Climent i el seu destacament, a les ordres del capità Neila, que estaven guarnint aquell xicotet poble. Cada dia que passava la situació dels assetjats es posava més compromesa.
En aquells enfrontaments el soldat Carlos Climent va ser qui, voluntàriament i enmig dels focs, recollia als ferits portant-los a l’hospital per a intentar salvar les seues vides arriscant en tot moment la seua pròpia. Per este fet se’l coneix a Carlos Climent com un dels herois de Cascorro, perquè jugar-se la vida per a intentar salvar la dels seus companys era un dels determinats com a fets heroics segons la Llei de 18 de Maig de 1862. I així li ho va fer saber el Tinent Coronel Sesina, encara que per una fallada burocràtica mai se li va concedir premi per este fet concret.
El soldat Climent va continuar en Cascorro fins al 6 de novembre del mateix any 1896, quan es va unir a un regiment amb el qual va prendre part d’en “los Fuegos del Callejón de San Joaquín”, també en “la Acción de las Fronteras” i en els” Tiroteos de las Fincas Bonora y San Rafael”. El 16 de febrer de 1897 va embarcar per a Puerto Príncipe, i allí es va mantindre fins al 23 d’abril de 1898, que va emprendre la marxa per a la plaça de Matanzas, on va quedar prestant serveis de vigilància de costes.
El 7 de gener de 1899, amb motiu de la repatriació, va embarcar per a la península a bord del vapor “Fulda”, desembarcant a Cadis el 20 de gener i marxant el dia 23 del mateix mes amb llicència trimestral al seu poble, Algemesí.
Carlos Climent fotografiat per A. Naranjo en 1897. ABC
Condecoracions
Li va ser concedida la Creu de Plata del Mèrit Militar amb Distintiu Roig, premiada amb 7’50 pessetes pel bon comportament prestat i heroica defensa sostinguda contra nombroses forces insurrectes en Cascorro.
També va ser reconegut gràcies a la Llei sobre beneficis als soldats supervivents de les Heroiques defenses de Cascorro, Caney, Lomas de San Juan y Baler, per la qual se li va concedir el títol de Tinent Honorari de l’Exèrcit Espanyol i se li va donar una paga vitalícia de 6.000 pessetes. Estes distincions li van arribar a Carlos nou anys abans de la seua mort.
D’altra banda, es va realitzar una instància davant la Reina regent d’Espanya, María Cristina d’Habsburg, perquè se li concedira la Creu de Sant Ferran que per mèrits honoraris li pertanyia, però li va ser denegada per haver transcorregut el temps màxim per a sol·licitar esta condecoració.
Família, vida personal i defunció
Carlos Climent Garcés va contraure matrimoni amb Maximina Blasco Díaz, natural de Real de Montroi, que tenia una filla d’una relació anterior, i el 6 de novembre de 1904 va nàixer Concepción Climent Blasco, filla de Carlos i Maximina. Després de viure un temps a França, en els anys 40 el matrimoni Climent-Blasco es va instal·lar en Benimamet, al carrer Fusters 15, on van residir fins als seus últims dies. Carlos va morir l’11 de novembre de 1954, als 71 anys a causa d’una miocarditis crònica i arterioesclerosi. Se li va donar sepultura en el cementeri de Benimamet sense honors.
Els descendents de Carlos Climent han indagat durant anys per a conéixer la vida del seu avantpassat. En la cerca s’han trobat contratemps de tota mena: falta d’informació, desaparició d’arxius, documentació alterada, dades errònies… En la investigació van trobar que només un dels herois de Cascorro ha rebut els honors merescuts: Eloy Gonzalo García, a qui l’Ajuntament de Madrid va dedicar un carrer i va alçar una estàtua en el popular Rastro madrileny. Deuria Algemesí preocupar-se també que no caiguera en l’oblit l’heroïcitat de Carlos Climent, este valent veí que va arriscar la seua vida pels altres?
