Este títol que acabes de llegir són paraules de Joan Baptista Humet i Climent, un compositor, músic i cantant espanyol i valencià, nascut a Navarrés. La qualitat de les seues composicions ho destaquen com un dels cantautors més respectats d’Espanya, i entre les moltes cançons que va compondre, hi ha una que per la seua singular lletra ens ve bé per a introduir la idea a transmetre. Es tracta de la cançó “Hay que vivir” i en unes estrofes diu: Caldrà fer-nos a la idea/que puja la marea/i açò no dóna més de si.// Caldrà donar-nos per vençuts/i tirar-nos al camí/que no hi ha nort per ací.// Caldrà demolir barreres,/crear noves maneres/i alçar una altra veritat.//Desempolsar velles creences/que parlaven en essència/sobre la simplicitat.
Amb els principis aprovats en la modificació d’Estatuts el passat 3 de desembre de 2015, es van crear moltes expectatives i també il·lusions en la línia d’ajudar a remodelar nostra Copal. Les esmenes aprovades ens donen a tots els mitjans suficients per a “demolir barreres i crear noves maneres”.
Però malgrat haver passat quasi mig any, açò no s’ha plasmat en una realitat. El passat dia 16 tots rebem en el nostre correu una oferta de treball de Copal per a contractar a un Director de Sistemes d’Informació. La notícia és ben rebuda. Entenem que en breu l’àrea de la informació estarà en mans expertes. Per favor, com deien les nostres mares, per l’amor de Déu, no s’equivoquen en l’elecció!.
Si açò ix bé, tenim coberta una de les dues principals peticions que fem des de fòrum. Ara, a per l’altra, no menys important: la transparència. Resulta difícil d’entendre que els socis de Copal desconeguem els salaris que paguem, que de segur estaran en concordança en els resultats de les liquidacions i que és per açò que ens costa comprendre-ho. No hi ha que saber el montant total, sinó el desglossat. No el que cobra cada treballador, sinó per categories o nivells. Només sabem les retribucions del Consell Rector i de l’Alta Direcció i com és lògic açò no és suficient. Resulta difícil d’entendre que encara no estiga creat el portal de la transparència econòmica on es reflectisca tot el que un soci ha de saber de la seua cooperativa. I com no hi ha un aparell mesurador del que ha de saber o no saber, ho ha de saber tot.
Ja Juan Ramón Jiménez (1881-1958), Premi Nobel de Literatura en 1956, poeta y escriptor español, li dedicà el segle passat una de les seues poesies a la transparència, i mireu si li donava importància que la titulà: “La transparencia, Dios, la transparencia”.
