Afortunadament, a partir d’ara Algemesí comptarà amb grans eminències, estudiants d’èxit en tots els àmbits. Proliferaran els metges i els advocats de renom. Hi haurà enginyers i investigadors internacionals. Tots ells hauran tingut la sort d’anar a l’escola els cinc matins de la Setmana de Bous i eixa és la clau per a triomfar en els estudis.

Carlos Bueno.-  La gent de la meua generació no vam ser tan afortunats. Encara que al final del curs vam anar a classe els mateixos dies que la resta d’alumnes d’Espanya, patirem un paró durant els Bous que va acabar condicionant la nostra fulla acadèmica. De fet, fins ara no hi ha hagut a Algemesí economistes, ni informàtics, ni periodistes, ni arquitectes…

Això deu haver pensar el Consell Escolar Municipal, que ha dictaminat que, en Setmana de Bous, tots al col·le! No vull pensar que la decisió haja tingut a vore amb sentiments antitaurins; no crec. Ni amb predileccions personals. Hi ha qui diu que una gran part dels qui van votar són persones d’altres pobles que no participen de les nostres tradicions i que prefereixen tindre altres dies de vacances que una setmana “solta” al setembre. Què malpensats.

Ara cal esperar que no es deixe d’anar cap dia al col·legi per pluges i que se suprimisca també la setmana blanca. I caldrà exigir que alguns professors no falten al treball. Una mestra del meu fill quan no tenia un pito tenia una flauta, i va fer menys aparicions per l’institut que l’Esperit Sant. Però bé, són casos aïllats. Segur que els que han votat que els xiquets tinguen classe durant els bous ho han fet perquè estan convençuts que és el millor per a ells (per als alumnes, no?).

La proposta de l’ajuntament va ser donar vacances en Setmana de Bous i quadrar els dies lectius com s’ha realitzat fins ara. No va eixir. Potser no es van explicar bé les conseqüències festives, socials, tradicionals i econòmiques que tindrà la decisió presa. Molts pensen que la màxima autoritat local degué argumentar-ho en primera persona, que la seua presència haguera exercit major pressió. No obstant això, l’alcaldessa va delegar en un regidor. És la seua manera de fer les coses, deixar treballar sense influir. Pot agradar més o menys a uns o als altres, però és asèptic i democràtic. L’acord es va votar i va resultar majoritari. Victòria clara i legal.

I què fan ara els que van als bous? Aguantar-se, no cap una altra. Per la força ni es pot ni es deu. I sobretot hi ha que buscar solucions. El que ha ocorregut estava cantat. Un servidor ho venia advertint durant anys. Confiar en la bona voluntat del Consell Escolar i en la implicació dels nostres polítics és un error. Toca readaptar-se. Canviar dates, amb els seus pros i les seues contres, és una alternativa. I una altra molt a tindre en compte és organitzar les festes en dos caps de setmana, de dijous per la nit a diumenge, i programar jonegades sense picadors i classes pràctiques entre setmana, sense espectacles nocturns de diumenge a dimecres. Així només caldria sol·licitar dos dies no lectius (els dos divendres).

Res sembla millor que continuar “com sempre”. Però les coses canvien i ja se sap que cal “renovar-se o morir”, perquè obstinar-se a anar contra una votació legal (per molt que a alguns ens disguste) no sembla una bona alternativa.