Fa només uns dies em van enviar un missatge de whatsapp amb una sèrie de reflexions que em van semblar molt interessants. Desconec qui signava el text, però les seues consideracions no em van deixar indiferent. Com jo, l’autor admetia la seua fe en la vacunació però es qüestionava l’estratègia actual front a la pandèmia, al que també em sume. L’article plantejava la necessitat, a partir d’ara, de tractar al coronavirus com a qualsevol altre virus respiratori.
Carlos Bueno.- És evident que la variant Ómicron és molt contagiosa però, al mateix temps, menys lesiva. Això facilita la asimptomatologia, la qual cosa afavoreix que gran part dels vacunats infectats siguen asimptomàtics. Davant la pràctica absència de símptomes fan vida normal i contagien sense sospitar-ho. Però els nous contagiats redueixen el curs greu de la malaltia (menor probabilitat d’ingrés hospitalari i d’UCI) i, per tant, rebaixen el risc de mort.
La immensa majoria dels casos actuals són fins i tot menys greus que una grip. No pot ser que tinguem els centres de salut anul·lats sense poder atendre degudament els malalts de veritat per, en eixa major part de casos, un constipat clínicament intranscendent.
Segons les dades oficials de les tres epidèmies de grip prèvies a la pandèmia, a Espanya cada any moren de grip una mitjana de 8.400 persones durant les aproximadament huit setmanes que dura la corba de la malaltia. Això significa que en dos mesos moren per tal dolència unes 140 persones cada dia. Mai les telediaris han obert amb el número de casos diaris de grip ni, molt menys, amb el número de morts per ella de cada dia. Les urgències hospitalàries també es col·lapsaven per la grip, com no anava a sucumbir el sistema sanitari amb la pandèmia d’un nou virus respiratori?
Sembla evident que ni l’esperada immunitat de grup, ni els passaports Covid, ni els desbordats equips de rastreig, ni la vacunació massiva han servit per a controlar la transmissió comunitària del coronavirus. Però resulta inqüestionable té menor “importància clínica”. Només els casos d’infecció complicats han de tindre un diagnòstic amb ingrés hospitalari. La immensa majoria dels casos, lleus i moderats, haurien de tractar-se en els centres de salut com una “infecció respiratòria aguda”.
Cal deixar de col·lapsar els centres de salut per a fer proves a tothom que tinga símptomes lleus. Cal deixar de comptabilitzar els casos, i molt menys obrir els telediaris amb tal notícia alarmista. Cal deixar de tractar a Ómicron com si fora la peste, perquè esta variant no fa una altra cosa que anunciar-nos el principi de la fi de la gravetat de la pandèmia.
Els virus respiratoris han produït pandèmies des que el món és món. I estem ací com a espècie, no gràcies a la nostra intel·ligència ni a la nostra força, sinó al nostre sistema immunitari perfeccionat al llarg d’una evolució de milions d’anys. Hem d’aprendre de tot l’ocorregut per a entendre que la nostra sanitat pública no pot bloquejar-se dos mesos a l’any per la grip estacional i quasi dos anys per una pandèmia de coronavirus. Per a ser eficients no podem tindre al sistema sanitari baix mínims, especialment a la nostra atenció primària. Això no és eficiència.
Tornarem a la normalitat epidemiològica quan la grip domine els casos d’infeccions respiratòries en l’hivern. Si arribat eixe moment, el sistema sanitari continua col·lapsant-se durant eixes huit setmanes que dura la grip és que no haurem aprés absolutament res de tot el que ha passat i tot el sofriment haurà sigut debades. Cal ensenyar a la població a viure amb el Covid (que ha vingut per a quedar-se) i reforçar la nostra Sanitat perquè, quan tot això passe, no es continuen col·lapsant les urgències i els centres de salut. Cal tornar a la normalitat, però millorar-la.
