Al febrer complirà 18 anys i recorda que practica el bàsquet des que té ús de raó. Ara juga en l’equip Lima-Horta júnior de Barcelona, encara que a vegades la convoquen per a reforçar el combinat de la Lliga Femenina Challenge, on, en condicions normals, competiria la pròxima temporada. No obstant això, esta esportista algemesinenca prompte marxarà a Detroit fitxada pel seu equip universitari per a disputar la lliga NCAA. Un somni fet realitat.

Ana Cabañas després de l’entrevista a la redacció de La Veu d’Algemesí. LVA

Carlos Bueno.- 

– Quan va començar a interessar-te l’esport?

– Ma mare m’ha contat que quan tenia tres anys vaig vore High School Musical, una pel.lícula sobre un institut americà en el que jugaven a bàsquet. Li vaig dir que això era el que jo volia fer i vaig començar a jugar al pati de casa de la meua iaia amb una pilota que ella em va regalar.

– Per quants equips has passat?

– Encara no havia complit els cinc anys em van inscriure en el club de bàsquet d’Algemesí. Després me’n vaig anar a Alginet, a continuació al Ros Casares València, i ara estic a Catalunya. Sent aleví i infantil em van convocar per a la selecció valenciana, en cadet amb la catalana i també vaig estar en la nacional en infantil.

– Quina és la teua posició en la pista?

– Mesure 1’74 i puc ocupar les posicions de base o d’aler.

– Com va ser el teu pas de València a Catalunya?

– Ací estava bé però notava que em faltava alguna cosa. La lliga femenina valenciana no té el nivell de la catalana, hi ha menys dies de competició. El Club Sabadell es va interessar per fitxar-me. Al principi no el tenia clar, però una amiga de la selecció espanyola em va animar a provar un any i ja porte quatre.

– I els estudis?

– El Club Sabadell té institut propi i allí vaig fer l’ESO. Ara estic en el Lima-Horta Bàsquet de Barcelona i estudie segon de Batxillerat.

– Com va arribar el somni americà?

– Tot va començar perquè tenia curiositat per anar a estudiar als Estats Units. Vaig contactar amb una agència especialitzada que funciona com a representant d’esportistes. Ells es van encarregar d’enviar vídeos de partits meus a diferents universitats interessades en el meu perfil. Detroit va contactar amb mi, em va oferir la seua beca i arribarem a un acord.

– Què et van oferir?

– Molt segurament estudiaré arquitectura en la seua universitat amb una beca completa, és a dir, tot pagat: estada, manutenció, material d’estudi i esportiu, roba, assistència mèdica, medicaments, trasllat als partits en un jet privat… i per descomptat els estudis, que estem parlant d’una universitat privada on la carrera costa 90.000 euros. A més tindré un sou mensual. I una cosa molt important, disposaré d’una tutora personal que s’encarregarà del meu calendari per a quadrar dates de treballs i exàmens, i poder fer-los els dies que no tinga competició.

– La beca és per un curs?

– Jo vaig per a quatre anys, que és el que dura la carrera, però tinc opció a realitzar un màster d’un any més, encara que en tot eixe temps em podrien traspassar a una altra universitat. Tot dependrà dels meus resultats esportius.

– Podries acabar jugant en la WNBA?

– Sí, jugar en la lliga professional més important del món seria increïble. A la fi del mes de juny de cada any es desenvolupa un DRAFT, que és un procediment de selecció de jugadores per a entrar en la WNBA. Jo tindria opcions l’últim any d’universitat si algun equip professional estiguera interessat en mi. Soc conscient que això és molt difícil, però somnie amb això. Altres espanyoles ho han aconseguit, així que per mi no quedarà. De moment hi ha que anar pas a pas.

– Imposa marxar-se a Amèrica?

– Em fa més il.lusió que por. Porte des dels 14 anys fora de casa, en un pis junt a altres companyes. Es pot dir que estic preparada. Per descomptat que és una distància que imposa, però no em preocupa.

– Com portes l’anglés?

– Molt bé. Per a anar allí he hagut de realitzar diversos exàmens de matemàtiques i d’idioma, tots en anglés. El primer era equivalent a la selectivitat espanyola, i havia d’aconseguir una nota mínima perquè la universitat m’acceptara.

– Quan marxes?

– Segurament me’n aniré a la fi de juliol. La lliga no comença fins a octubre, però abans hi ha uns mesos d’una preparació física molt dura.