En general, la societat espanyola ha donat un gran exemple de compromís amb la situació que ha provocat la propagació del Covid-19. Excepte excepcions, el seu comportament ha sigut exemplar i lleial, demostrant una gran capacitat d’aguant i unió. Eixe és el secret: paciència i unió per a véncer al coronavirus.
Carlos Bueno
És segur que totes i cada una de les decisions que els nostres governants han dut a terme s’han pres en les millors intencions. Perquè ningú sabia a ciència certa què és el que s’havia de fer, no hi havia manual perquè no existia una experiència prèvia. I encara que la malaltia ha acabat sent transversal, atacant a tots sense distinció de idees polítiques ni poder adquisitiu i contagiant i deixant caiguts en tots els bàndols, no lleva que, quan tot passe, caldrà demanar explicacions i s’hauran de donar arguments sòlids sobre qüestions que, en principi, són preocupants.
Algú haurà de donar explicacions de per què es creà un nou virus en un laboratori (Potser es tracta d’una arma biològica? Hi ha interessos econòmics de potències mundials?)
S’haurà de realitzar una exhaustiva investigació per a veure quins països coneixien l’experiment amb el nou virus i si hi havien multinacionals farmacèutiques relacionades.
Algú haurà de donar explicacions de per què, si el virus s’havia deslligat al desembre de 2019 i veient el seu galopant creixement i poder de devastació, els dirigents polítics s’obstinaven a assegurar que no era tan maligne com deia la premsa (a la qual acusaven de catastrofista).
Algú haurà de donar explicacions de per què a Espanya no es van prendre mesures contundents immediates quan es tenien exemples efectius d’altres països (Rússia: Va tancar les fronteres des del primer minut amb 20 contagis i 0 morts / Corea: va realitzar el test a la gran majoria de la població, encara sense tindre símptomes evidents, amb control i aïllament de tots els afectats. El resultat va ser el tall immediat de la cadena d’infecció. I el mateix van fer a Taiwan i Singapur).
Pedro Sánchez hauria d’explicar per què va esperar que hi haguera 28 morts per coronavirus per a actuar amb fermesa. Cal recordar-li que sis anys abans havia demanat que Rajoy rendira comptes davant els espanyols del “desgovern que havia suposat el virus de l’ébola” només set dies després de la seua aparició, a pesar que llavors no va deixar cap mort al nostre país. A més, en aquella ocasió l’ara vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, va assenyalar que era una mostra de la seua incompetència.
Algú haurà de donar explicacions de per què a València s’obligava a jugar un partit de bàsquet a la Fonteta de Sant Lluís a porta tancada mentre continuaven celebrant-se 11 mascletades.
Algú haurà de donar explicacions de per què s’anunciava que també es jugaria a porta tancada el partit de Champions València-Atalanta al Mestalla mentre els turistes i tifosis italians arribaven fins al nostre aeroport i carrers sense cap tipus de control.
Algú haurà de donar explicacions de per què es va esperar que haguera començat la plantà de les falles més importants de València per a decidir-se a paralitzar les festes josefines (amb l’incalculable mal econòmic afegit ocasionat).
Algú haurà de donar explicacions de per què davant un marc tan perillós el Govern va seguir avant amb la celebració de la manifestació del 8M posant en perill la salut pública. Consisteix en això recolzar a les dones?
Irene Montero haurà de donar explicacions de per què besà a la Reina d’Espanya com si d’una col·lega antimonàrquica es tractara. És que no sap res de protocol? (Damunt era portadora del coronavirus).
Pablo Iglesias haurà de donar explicacions de per què es va botar la quarantena per alt risc de contagi ja que la seua dona era portadora del Covid-19 assistint a un consell de Ministres de manera presencial. A Itàlia eixa mateixa actitud és motiu de presó (i damunt cinc dies després va tornar a fer acte de presència en Moncloa per a reivindicar las mesures que venien exposant o exigint des de Unidas Podemos i donar explicacions de competències que no eren les seues).
També el president del govern haurà de donar explicacions de per què va celebrar eixe Consell de Ministres de manera presencial quan ell ja coneixia que la seua esposa també estava contagiada, amagant la notícia fins a l’últim moment i desatenent l’obligada quarantena.
VOX haurà de donar explicacions de per què celebrà una Assemblea en Vistalegre en plena escalada de contagis per coronavirus, màxim quan Ortega Smith havia realitzat un recent viatge a Itàlia.
José María Aznar haurà de donar explicacions de per què se’n va anar de Madrid a Marbella quan s’estava demanant que ningú isquera de la seua vivenda.
Pablo Echenique haurà de donar explicacions primer de per què va afirmar en reiterades declaracions públiques i en les xarxes socials que estava “tot baix control”, que la cosa “no era tan greu” i al mateix temps acusava alguns mitjans de comunicació de crear alarmisme per a desestabilitzar al govern de coalició entre PSOE i Podemos, i segon de per què va intentar polititzar el reconeixement espontani popular que, a través de l’aplaudiment diari, es tributava als professionals de la sanitat. El portaveu parlamentari dels morats va publicar el seu agraïment “al poble valent que va posar en peu la Sanitat Pública” desitjant que “mai més tornen governs que la malvenguen als buitres”. Dit per ell, que va ser condemnat per pagar en negre al seu assistent sanitari defraudant a la Seguretat Social, el comentari queda prou malament i desafortunat (per cert, el Sistema Nacional de Salut d’Espanya va ser creat en 1908 i a poc a poc va anar estenent la seua cobertura fins a completar-se totalment el procés en 1989).
Que la portaveu de la Generalitat de Catalunya, Torra i Urkullu expliquen per què van dir que no acatarien l’Estat d’Alarma si el Govern envaïa competències autonòmiques. Quina part de “es tracta d’una pandèmia que no distingeix de credos, ideologies ni nacionalitats” no entenen? És ètic continuar jugant amb la voluntat independentista quan la salut pública de tots està pel mig?
Que algú explique quina part de “no hi ha problema de proveïment” no s’entén perquè els supermercats resultaren buidats dia rere dia com si l’Apocalipsi s’acostara i anàrem a morir de fam. Perquè dic jo que una cosa és emmalaltir i una altra diferent quedar-se sense menjar ni paper higiènic.
El Govern haurà d’agrair amb alguna cosa més que paraules la implicació i l’extenuant treball dels nostres sanitaris, sense oblidar a farmacèutics, treballadors de la neteja, de supermercats, transportistes, llauradors i ramaders, i als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat que també s’ho han guanyat.
Els nostres polítics hauran de prendre nota de la importància de secundar de veritat els camps de la investigació i la medicina, i prioritzar-los a altres qüestions més banals. Perquè és moment de recapacitar per a millorar com a societat, per a deixar de costat bàndols enfrontats sense sentit, per a adonar-se que som insignificants i que el realment important és tindre una visió de futur que contemple viure amb el major benestar global possible.
