El dijous 21 de setembre s’inauguraran a la Sala Municipal d’Exposicions dos mostres taurines, la primera dedicada al matador de bous Santiago López, que enguany ha complit 50 anys d’alternativa, i la segona amb motiu del 75 aniversari de la mort de Manolo Cortés, joneguer que va perdre la vida a causa d’una cornada patida en la plaça d’Algemesí. Les dos exposicions estan organitzades per la Federació Taurina Valenciana amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Algemesí, la Diputació de València, el Museu de la Festa i el Museu Taurí de València.
Carlos Bueno.- Santiago López va nàixer en la localitat d’Alhama de Granada, però es considera valencià d’adopció perquè des de molt jove es va establir a València, on ha desenvolupat la seua vida professional i familiar.
Va prendre l’alternativa a Granada el 8 de juny de 1969. El seu padrí va ser Diego Puerta amb El Viti de testimoni. Aquell dia va tallar un total de quatre orelles i un rabo. Va confirmar doctorat a Madrid dos anys després i es va mantindre onze temporades en actiu. En 1968 va torejar dos vesprada a Algemesí aconseguint eixir a muscles.
En la seua faceta d’apoderat Santiago ha dirigit les carreres de toreros com José Antonio Campuzano, Rafi de la Vinya, Manolo Carrión, José Tomás, El Fandi, Luis Francisco Esplá, Dámaso González, Rubén Pinar, Juan Bautista, Diego Urdiales, Andy Cartagena, Román o Varea entre altres.
Manolo Cortés, única víctima mortal professional a Algemesí
Manolo Cortés va nàixer circumstancialment a Madrid el 5 de maig de 1926, encara que sempre es va considerar torero valencià i va sentir un afecte molt especial per la plaça que li va donar la seua primera oportunitat, Algemesí. Ací havia nascut a la vida torera amb tan sols 14 anys d’edat, concretament en 1940, quan la Comissió Taurina li va aconseguir una vaca que li va servir com a prova de foc.
Després va torejar com a joneguer els anys 1942, 1943 i també en 1944 malgrat trobar-se a les portes de l’alternativa. Manolo era en aquell moment un joneguer capdavanter i en esta plaça es va anunciar dos vesprades, la del 28 i 29 de setembre, però només va poder fer el paseíllo en la primera d’elles perquè el jònec Bellaflor, de la ramaderia de José Tomás Frías, li va inferir una cornada de 20 centímetres en la cuixa esquerra.
Després d’una primera intervenció i davant la magnitud de la ferida es va decidir amb prestesa el seu trasllat a València. Malgrat les posteriors operacions dos dies més tard se li va haver d’amputar la cama després de l’aparició d’una gangrena gasosa. Però el seu estat va empitjorar alarmantment en pocs dies i Manolo Cortés acabava morint el 14 d’octubre. Ha sigut l’única víctima mortal a Algemesí quant a toreros es refereix.
