Després que la subhasta de cadafals finalitzara amb quatre puestos per licitar, les negociacions de la Comissió i la voluntat de dos de les penyes que es van quedar fora de la plaça han desembocat en l’adjudicació a Xíflali-Caguerà de Bou i Ali Galló de dos dels llocs que van quedar lliures en la part de l’Església amb un 30% d’increment del preu d’alça, com a marca el Reglament. Esta circumstància incrementa el remat final de la subhasta i, per tant, el pressupost per a organitzar la Setmana de Bous 2022 del que disposa la Comissió, que de nou presidirà Alberto Fernández després de ser reelegit en el càrrec.
Carlos Bueno
– Resulta xocant que en les xarxes socials oficials de la Comissió catalogara la subhasta com un “gran èxit” tenint en compte que el resultat va ser un dels pitjors que es recorden. Com l’hauria valorada si s’arriben a adjudicar tots els llocs?
– Potser es va poder malinterpretar, però no pretenia jutjar la recaptació econòmica ni la quantitat de remats, sinó l’ambient que es va viure en l’acte. Enguany avancem l’hora de la seua celebració i teníem dubtes de l’acceptació que tindria. Afortunadament va haver molta gent, la plaça estava de gom a gom i vivirem un moment taurí que denotava les ganes de bous que hi ha a Algemesí.
– En este periòdic vaig titular de “preocupant” una subhasta que havia finalitzat amb quatre puestos lliures. Amb independència de l’ambient viscut en l’acte, hi ha que pensar que si no ens preocupem de buscar solucions el futur no pinta bé, per molt que alguns comissionats menysprearen la meua apreciació qualificant-la de sensacionalista i escrita per a guanyar lectors.
– Em consta que va haver qui va dir això argumentant què donava mala imatge per al futur perquè podia entendre’s que no podríem organitzar nou dies de bous. Personalment pense que era preocupant de manera objectiva, però jo comptava amb informació privilegiada i sabia que es cobririen dos llocs després de la subhasta. Per això estava tranquil.
– Imagine que havia fet un important treball de sondeig abans de la subhasta.
– Són incalculables les reunions que vaig tindre amb les penyes que pensaven deixar de muntar cadafal. Ser president hui dia és molt diferent a fa uns anys, quan tot venia rodat i l’organització de la Setmana era senzilla. Ara les complicacions es multipliquen. Ja no som una simple festa de poble. Pertanyem al Fòrum de les Jonegades, integrat per 21 municipis, i som l’únic que funciona a través de comissió, la resta són Ajuntaments. La nostra fira ha crescut i també els problemes, i per tant el treball.
– En què van consistir les reunions amb les penyes que es van quedar fora per a convéncer-los que entraren un any més?
– Realment ens hem trobat a meitat camí. La Comissió volia que entraren i els cadafals sense adjudicació volien entrar. Així que ha sigut fàcil fer-los entendre que havien de pagar un increment del 30% del preu de l’alça. La Xíflali-Caguerà de Bou ens ho va dir el mateix dia de la subhasta, i amb l’Ali Galló va haver que esperar un poc més perquè hi havia que convéncer a diversos cadafalers. Ara hem creat una subcomissió que s’encarregarà de gestionar els dos llocs que s’han quedat lliures i que continuarà treballant per a intentar adjudicar almenys un més d’ells. De moment hi ha varies idees que no danyarien els interessos de la resta de penyes. Esperem que alguna servisca.
– Si finalment es queda un cadafal buit imagine que la Comissió l’utilitzarà per a diferents compromisos.
– Es pot dir que ens fa falta per a acompanyants de toreros i artistes, ramaders, veterinaris, patrocinadors, premsa…
– No m’ha dit quina valoració fa del remat final de la subhasta.
– La recaptació és molt similar a la de 2019. Jo pensava que anava a ser inferior, perquè les reunions prèvies semblava que assenyalaven que hi hauria major contenció, i això podia ser bo per a transmetre el missatge que els abonaments s’abaratirien. Al final la realitat m’ha sorprés. Per fortuna s’estan omplint molts cadafals. Hui dia ja hi ha molts complets, sobretot els de gent jove.
Alberto Fernández en els corrals. M.C.
– Tenint en compte que tot s’ha encarit, és un pressupost suficient?
– Muntarem una fira molt similar a la de l’últim any, fins i tot tenim la intenció d’oferir un espectacle més. Estem treballant en eixides que ho faciliten sense que ens coste més diners.
– Quasi totes les penyes van passar pel programa “El Corro” de Berca TV es van mostrar partidàries de potenciar els dos caps de setmana de la fira i de canviar el recorregut del encierro. Què queda d’eixes idees?
– De moment la composició de la fira serà la mateixa, perquè dins de la Comissió no tots estan d’acord a introduir canvis. Mentre hi haja suficients diners per a organitzar el cicle de la mateixa manera tot continuarà igual. Respecte a l’itinerari del encierro, li ho plantejarem a l’Ajuntament, perquè caldria fer una important inversió en fusta per a tancar els carrers. Per a enguany serà impossible perquè a més tenim crisi de muntadors.
– Un altre tema que podria tractar-se és el dels toldos del parc. L’Ajuntament és el que obliga a que es complisquen unes determinades condicions. No estaria mal que el Consistori es fera càrrec de la seua instal.lació, que podria servir per a molts més actes al llarg de l’any. Amb això alliberaria cada cadafal d’una despesa de quasi 2.000 euros cada setembre.
– Signarem un acord econòmic amb l’Ajuntament. Encara no sabem amb exactitud en què consistirà ni si podrem demanar alguna cosa més. Esperem que, després de dos anys sense bous i tractant-se de la Setmana de “tornem”, hi haja voluntat de generositat i puguem tractar el tema dels toldos.
– En què canviarà la seua presidència enguany respecte a la de 2019?
– Fins a l’any 2019 tot anava encarrilat, era un punt i seguit. Han passat dos anys en blanc i ara afronte esta Setmana de Bous com un repte. En tot este temps la Comissió ha estat treballant perquè la flama taurina continuara encesa i tornar amb força. Ara espere veure els resultats i comprovar que la festa no ha decaigut, que ressorgim. Per a això m’he envoltat de la gent que ha estat al meu costat en els temps durs, una dotzena de persones implicades que han treballat amb il.lusió. No vull protagonisme, preferisc recolzar-me en un bon equip en el qual regne el bon ambient i les ganes d’aportar idees i esforços.
