L’algemesinenc Juan Alberto va tallar dos orelles en València després de realitzar una faena intel·ligent i torera i de patir una agafada esborronadora que el va deixar commocionat.

LVA.-  Juan Alberto vol ser torero. Ho va demostrar diumenge 28 de juliol en la plaça de bous de València. Després d’una agafada tan forta com la que va patir mentre lidiava al seu jònec, era lògic clavar-se en la infermeria i oblidar-se de continuar torejant. Tenia el cos magolat i l’excusa perfecta. Però ell va fer tot el contrari, es va resistir a ser traslladat davant els metges i es va obstinar a tornar a la cara de l’animal malgrat tindre visiblement minvades les condicions físiques. I va guanyar la batalla als qui li aconsellaven que desistira per a acabar amb el seu antagonista i tallar les dos orelles.

Van ser moments de veritat i emoció, de valor conscient que demostraven que no s’ha clavat en esta aventura per diversió o per simple joc, sinó que pretén ser matador amb tota la seua ànima. Portava una pallissa en el cos. Després de caure de cap es va quedar inert sobre l’arena, sense sentit, i després el jònec encara li va pegar un colp en la cara que el va acabar de noquejar.

Els companys se’l van emportar en volandes però ell va despertar abans d’abandonar el rogle. Va demanar que el posaren en peu, i amb la roba destrossada i la cara ensangonada va insistir en quedar-se en la plaça. Se li travava la llengua i ningú l’acabava d’entendre. El seu pare va demanar calma mentre el seu fill es tambolejava. I després d’uns minuts angoixants va agafar muleta i espasa i va signar el que havia deixat a mig fer.

L’animal no va acabar de definir-se d’eixida. Li faltava fixesa i marcava querència a xiqueros. El va rebre amb elegants veròniques amb els genolls semi flexionats i la faena la va iniciar amb suavitat i temple veient que el jònec envestia rebrincat i que va arribar a doblar les mans. Després va decidir ser més enèrgic en els tocs per a mantindre la seua atenció, provocar les seues arrancades, encelar-lo i acabar portant-lo cosit a la franel·la.

Tot quant va fer va tindre expressió i torería, sempre molt atornillat a l’arena. Es va pegar un arrimó final enroscant-se les envestides al cos, i va voler rematar per bernadines. Però una ràfega de vent el va descobrir i l’animal va fer per ell sense que li donara temps a evitar l’agafada, dramàtica i preocupant. Per sort tot va quedar en un tremend esglai que demostrava una vegada més que ser torero és el més complicat del món, i que Juan Alberto ha apostat per la seua duresa.

Fitxa del festeig:

Diumenge 28 de juliol de 2024. Plaça de bous de València. Quart festeig del Certamen Internacional d’Escoles Taurines. Erals de Castillo de Azuel.

Juan Alberto Torrijos, de l’escola de València: dos orelles.

Després de la funció, Juan Alberto va ser traslladat a la Clínica de la Salut per a realitzar-li un TAC.

DOS ORELLES EN SAN ADRIÁN. 

Dos dies abans, el divendres 26 de juliol, Juan Alberto va participar en un festeig de la XXXII edició del concurs de jonegades sense picadors Espàrrec d’Or, en la localitat navarresa de Sant Adrián.

Després de dos excel·lents faenes, va tallar dos orelles en el primer de la vesprada i va eixir a muscles per la porta gran. La seua fallada amb els acers en el tercer li va privar de majors recompenses.