Falla de la plaça del Cabdill 1974, actual plaça Major. VICENT ROIG
Jordi Maravilla Herraiz administrador del Blog Corredor de Falles.-
Les noces d’or de les falles d’Algemesí han arribat. En 2024 es compleixen 50 anys del naixement de la festa fallera moderna amb la represa de la Falla de la Plaça Major, aleshores del Cabdill, que ja havia plantat durant els anys ’30 del passat segle. Fou en 1973 quan aleshores l’alcalde Vicente Revert donà permís per a tornar a crear una comissió que plantaria, en març de 1974, un cadafal mític en el que un quixot cavalcava un cavall de fusta sobre un gerro d`on emergien factures gegantines de la llum, de l’aigua, del gas… Eren temps de la crisi del petroli de 1973 i els preus de l’energia i molts productes bàsics estaven disparant-se. Un cadafal que per desgràcia no desentonaria en l`actualitat a nivell de guió temàtic.
Aquell quixot representava, segons els versos del Pare Escolapi Amadeu López Bomboí, l’idealisme dels qui recuperaven una festa perduda durant 38 anys -de la qual tenim constància de prohibició almenys en 1943- amb un ascens fulgurant a la 2/2 dels ’70 passant d`una comissió en 1973 a deu en 1979. La rapidesa del fenomen comportà que un primer intent de JLF en 1976 amb Juan Montrull Bartual no quallara i s`haguera d`esperar a un segon amb Enric Lloret Boscà, independent de qualsevol partit polític i creador de l’estructura actual. Precisament fou amb l’estabilització de JLF, però també amb l`entrada de presidents de perfil polític, quan començà a davallar el nombre de comissions, primer amb la desaparició de Sant Josep de Calassanç en 1982 i després la Plaça Major en 1983 coincidint amb l’aturada general per la Pantanada de Tous.
La consolidació del règim liberal-democràtic anava paral·lela a la festa de les falles, però en 1986-87 desapareixia la Falla Plaça del Mercat, deixant orfes els veïns del centre d’Algemesí durant més de 20 anys. A la fi dels ’80 s’iniciava una llarga decadència on les set comissions locals resistiren com pogueren fins un cert respir a les acaballes dels ’90 i principis del s. XXI. Els 1.500 fallers dels anys de plom, anaren augmentant molt poc a poc, fins que en 2007 incrementava el seu cens amb la Falla el Pla, en 2009 es creava Parc Bernat Guinovart i en 2010 Nou Mercat. En quatre anys el cens tornava a 10 comissions, però sobretot la festa fallera tornava al centre de la ciutat.
Paradoxalment, en un dels pitjors períodes de crisi de la història, les falles d’Algemesí han disparat el seu cens, deixant arrere els 2.000 fallers de principis dels ’80 fa un grapat d’exercicis, passant per primera vegada dels 3.000 fallers, situant-se clarament com la segona festa segons cens de la ciutat, cada vegada més prop de la primera i després de trencar la barrera de les 10 comissions, amb la incorporació de la Falla Parc Salvador Castell, que en part recupera la demarcació de l`extinta Sant Josep de Calassanç. També és únic tindre artistes fallers locals com Salvador Ferris i Victor Hugo Giner o altres afillats que s`han casat i han fundat una família ací, com Joan Blanch o Juanjo Salom. Capítol a banda mereixen joves artistes locals que malauradament no exerceixen en el present com Cristina Barberà o Núria Ferragud.
Consolidar mig segle de festa fallera a Algemesí ja és un guany col·lectiu. Ara bé, s’ha consolidat una “cultura de falla”? Cal tornar a fer una mirada retrospectiva des del punt de vista de corredor de falles -i fogueres- en este cas a nivell artístic diacrònic algemesinenc. D’una banda hem vist obres del nivell dels Germans Parra o de David Ojeda per posar dos casos de tallers reconeguts, a banda dels nostres artistes locals o forans que han deixat obres d’autor com Rubèn Gómez Aranda o Victor Navarro. Però què ha passat amb l’evolució dels pressupostos destinats al cadafal? Pense que encara hi ha un desfasament massa gran entre nombre d’abonats i cadafal faller en general.
El cens de les comissions és més abundant que mai i això és motiu de joia. No obstant hi ha encara una gran barrera, potser una de les últimes entre Algemesí i el mon faller circumdant: Alzira, Carcaixent, Sueca, Cullera, Xàtiva, etc. La variable més feble a Algemesí són les quotes, notablement més baixes que les poblacions esmentades. Òbviament, això redunda en un pressupost general més baix i en un específic del cadafal més baix…. prou més baix, tot i que poc a poc s’acosta a poblacions com Xàtiva, Sueca o Carcaixent. Crec que amb el nombre de fallers actual, plantejar o debatre la possibilitat d’un augment de les quotes es pertinent.
Una altra assignatura pendent és la cultura. Es compleixen 10 anys de premis de llibret local, en realitat de “premi de llibret” perquè només se`n dona un. Crec que ha arribat el moment de plantejar-se augmentar almenys a tres. D’altra banda, fa més d`una dècada vaig suggerir la possibilitat d`un Concurs de Teatre Faller en Valencià. Crec que amb 11 comissions almenys un parell, o fins i tot més, podrien començar. Les representacions ordinàries es podrien fer al Teatre Jaume I o al Polivalent i l`obra guanyadora al Municipal. I per què no celebrar setmanes culturals? Enguany el 50 Aniversari de falles consecutives haguera segut una bona motivació i els propers anys ho seran els respectius aniversaris de moltes comissions a partir del 2026. Un pas més enllà de les presentacions de llibrets que algunes comissions ja s`han atrevit a fer, i que ompliria Algemesí d`exposicions, llibres, conferències, col·loquis, concerts… de temàtica fallera per tota la ciutat.
Bon Aniversari. Visca les Falles i Visca Algemesí!
