Nek Romero va eixir a muscles i Alberto Donaire va tallar una orella d’una decebedora jonegada de Virgen María.
Carlos Bueno.- Va eixir de la plaça amb dos orelles en l’esportó. Filant prim potser eren massa perquè les punxades amb l’estoc van jugar en contra seua. Però fent cas a les emocions el triomf va ser merescut, perquè la vesprada brindada per Nek Romero a Algemesí va ser massissa, sense fissures, la lliçó d’un privilegiat, pura delícia. Tant que la seua actuació va ser, sens dubte, de quatre orelles rotundes. Això si l’espasa haguera viatjat precisa, clar.
Creix Nek dia a dia, és evident. Creix i es creix davant les adversitats. Va fer el paseíllo amb els punts de sutura encara posats en la seua cuixa esquerra. Reapareixia després de la cornada patida en Cadalso de los Vidrios només 10 dies abans, i no va fer el mínim gest que denotara dolor o molèstia. Va banderillejar després de més d’un any sense fer-ho. Es va tirar de genolls per a donar llargues canviades i per a iniciar una faena amb una primera tanda de toreig en redó. Tot això semblava massa per a la ferida. Però a ell no li ho va semblar i ho va fer.
Té valor natural, valor i cap. Pensa en la cara del bou, i això és fonamental. No porta la faena premeditada i s’adapta a les condicions de cada antagonista. Mostra tranquil·litat, serenitat i naturalitat en tot moment, i encerta amb les decisions que pren en el rogle. Ull amb este Romero, que no és Curro però pot arribar a ser gent important com ho va ser el sevillà.
No va ser bona la jonegada de Virgen María, i si el primer va semblar millor va ser perquè va caure en mans de Nek, que li va corregir les protestes inicials gràcies a un temple exquisit, a la seua seguretat i a la seua suavitat autoritària. I el seu quefer va anar sempre a més. Però va punxar i el premi va quedar en singular.
Va iniciar la labor al segon del seu lot per doblons exigents, arrossegant mitja muleta per l’arena. Va brodar un manoll de naturals amb l’estaquillador agarrat pel centre, que no van poder ser més perquè l’animal es va parar. Es va parar i va mirar. Va mirar i va mesurar. Va tragar el d’Algemesí, fins i tot quan es va emportar una voltereta després d’aguantar estoic l’inaguantable. Es va alçar sense mirar-se i encara li va robar una tanda de circulars invertits sorprenents, literalment atornillat a l’albero. La plaça bullia d’emoció. I de nou va punxar. Fins a tres ocasions esta vegada. Però la sensació de torero de futur va quedar present en una vesprada que era de quatre, de quatre orelles.
També va causar la millor impressió Alberto Donaire, que debutava amb picadors. Va tindre molt mala sort en el sorteig. El seu primer apuntava bones condicions però es va parar. El seu segon, a més, desparrabava la vista i va acabar colant-se per tots dos pitons, damunt sense recorregut i sabent el que es deixava arrere.
El de La Rioja, fet a l’Escola de València, va posar la seua millor voluntat i la seua actitud no va tindre cap màcula, tot el contrari. Amb una col·locació compromesa va tirar dels seus oponents amb fermesa i assumint riscos evidents sense alleujar-se. El magnífic volapeu al que tancava el festeig bé valia l’orella que premiava la seua disposició.
Va decebre la jonegada de Virgen María, que va passar més que va envestir, sense entrega, ni fons.
Fitxa del festeig:
24 de setembre de 2023. Algemesí, 2ª de fira. “No hi ha bitllets”. Jònecs de Virgen María descastats i sense fons. El primer va resultar manejable.
Nek Romero: orella i orella
Alberto Donaire, que debutava amb picadors: volta al rogle i orella.
Incidències: El president de la Diputació de València, Vicente Mompó, li va entregar a Alberto Donaire una placa en record del seu pas per l’Escola Taurina de València.
