“Per esta zona s’exerceix la prostitució”. Anàvem pel carrer Albalat quan un dels meus amics va soltar la frase. Se’m van quedar els ulls oberts com a plats. “No m’ho puc creure”. Però altres col·legues del grup van confirmar l’afirmació. Massa vegades peque d’ingenu, ho reconec. Cadascun vivim en un món i no solem advertir el que passa en altres esferes, encara que siguen tangents a la nostra, però estan ahí.

Imatge d’arxiu del reportatge dels narcopisos de El Raval d’Algemesí. M.C.

Carlos Bueno.-  Per a cerciorar-me de la veracitat de la versió del meu amic vaig fer una cosa tan simple com entrar en Internet, posar en el cercador les paraules “prostitutes Algemesí” i… nyas!, el resultat no deixava lloc a dubtes. Era veritat. No és un cas aïllat. En este poble hi ha per a triar.

Res com anar a una gran ciutat per a comprovar que hi ha més ambients, més societats, més cosmos que als pobles. Conviu més gent i els percentatges de persones diferents són més elevats; és pura matemàtica. A més, l’anonimat que proporciona una gran ciutat afavoreix la floració de l’allò extravagant, del cursi, del pudorós, de l’elegant, del considerat estrany i també del més normal. Però totes les modes i comportaments acaben arribant als pobles, és lògic.

Això inclou també la prostitució, una cosa inimaginable fa només uns anys. Qui acudiria a un prostíbul en un poble on tots ens coneixem? És lògic pensar que ningú que vulga mantindre la discreció. Però al final sempre hi ha un trencat per a un descosit, a les proves em remet.

Ha de ser que Algemesí està convertint-se en una ciutat, perquè al costat de la prostitució ha arribat la crema de cotxes i de contenidors, l’últim al carrer Rei En Jaume, una cosa que fa un temps només véiem en els suburbis de les capitals de província. Una nit de fa un parell de dissabtes un vehicle que circulava pel carrer Muntanya va causar desperfectes a altres cinc que estaven estacionats. En una xarxa social un dels afectats preguntava si algú ho havia vist. Una setmana abans, en el mateix carrer, a un veí li van robar tot el que tenia dins del seu cotxe aparcat a la porta de casa, entre altres coses un maletí amb documentació.

Recorde quan veia en les telenotícies la problemàtica dels narcopisos en el barri del Raval de Barcelona. Innocent de mi no sabia encara que en el nostre Raval la cosa estava tan mal com allí. El mal és que ara ja es consumeix droga en vivendes buides del centre d’Algemesí. El mal s’expandeix sense que s’aconseguisca posar-li fre.

Fa només unes setmanes a una amiga li van robar la bici de la seua filla en la plaça del Pla. A la meua veïna li la van robar del garatge que té al costat del meu. Dos vegades van entrar els lladres i dos vegades es van emportar tot el que van trobar. Sembla ser que els robatoris en trasters segueixen a l’ordre del dia. Em conten que també han entrat en bars, i en este periòdic comptarem l’intent de venda d’un bebé; sí, d’una personeta. No era una pel·lícula. Va succeir ací, a Algemesí.

He de ser un tipus xapat a l’antiga, de poble, però és que m’agrada viure en un poble, en un poble que continue presumint de ser poble. Irremeiablement arribaran les modes de les ciutats, les presses, l’estrés, el desafecte… també la inseguretat, que augmenta de manera proporcional a l’increment del número de veïns. La veritat és que no tinc gens de pressa perquè arribe eixe moment. Quan més es mantinga l’essència de poble millor, més tranquil·litat.

I els nostres polítics han de vetlar per la nostra tranquil·litat i seguretat. Està molt bé parlar del sexe dels àngels, del blau de cel, de dones, d’homes, de viceversa, d’agressions masclistes i també feministes, del Rei, de la República, del valencià, del català, de la memòria, de la desmemòria i de mil tòpics més. Però els problemes que realment ens preocupen i concerneixen estan al carrer, i atallar-los ha de ser primordial per als qui ens dirigeixen. El delinqüent no pot campar a plaer perquè qui no compleix amb les seues obligacions com a part de la societat no pot gaudir dels mateixos drets que els qui es comporten com a poble respectuós. Malament anem si els polítics -governants i oposició- continuen mirant cap a una altra part, cap a temàtiques generals, i no es preocupen pel concret i quotidià, que és el que, en bona lògica, veritablement ens importa als de poble.