Les nou vesprades que va durar la Setmana Taurina 2022, les 4.000 persones que omplien la plaça de bous van corejar la consigna “no volem escola”.
Carlos Bueno.- Als qui cada migdia estàvem preparant els dinars en les casetes del parc ens va costar digerir la visió dels estudiants carregats amb les seues motxilles tornant a casa després d’eixir del col·legi. I és que, com tots saben, enguany el Consell Escolar Municipal va decretar lectius els dies de bous.
En el meu cas, que sobrepasse els 50 anys, no recorde haver anat a classe durant les festes, i en la meua generació eixien tants doctorats i catedràtics com en l’actualitat; potser més, perquè les últimes dades revelen que ara el 28% de joves espanyols només tenen estudis bàsics, el doble de la mitjana de l’OCDE, i que Espanya segueix al capdavant d’Europa en número de ‘ninis’ (joves que ni estudien ni treballen), la xifra dels quals ha pujat fins als 1’09 milions.
Resulta evident que no estudiar durant la Setmana de Bous no influeix en els resultats acadèmics, màxime quan sempre s’han trobat solucions perquè no es perden dies lectius. Podria ser que darrere de la decisió dels qui van votar que les festes taurines no siguen festa s’amague un sentiment antitaurí o la preferència de disposar d’altres dies lliures?
Em compten alguns estudiants (evidentment no tots) que durant els cinc “dies taurins” de col·legi no van poder donar el temari previst per l’absència d’alumnat. Segons van informar alguns diaris, com Levante, la Setmana de Bous va deixar pics d’absentisme escolar per damunt del 50%.
Al final tot indica que la decisió posada en pràctica no ha resultat positiva. Als aficionats els ha fastidiat perquè resulta incompatible assistir als espectacles nocturns de la plaça i haver d’alçar-se matí per a portar a classe als fills. Els que “passen” dels bous tampoc han pogut avançar continguts, i imagine que per a posar-se al dia ara els professors hauran d’anar més de pressa del que deurien. Així que el desenllaç sembla que ha sigut contraproduent.
La comprensió de tota esta situació se’m fa més complicada si a tot això li sumem que quan cauen més de quatre gotes es decreta la suspensió de l’activitat educativa en tots els centres d’Algemesí. L’últim exemple el passat 6 d’octubre (la resta d’ocupacions sí que treballarem). Jo anava al col·legi amb bicicleta (no existien els carrils bici) i quan plovia eixia de casa 10 minuts abans perquè havia d’anar a peu. Ma mare em donava un impermeable dos talles gran perquè em tapara bé, un paraigües negre (no plegable) i una botes katiuskes que m’havia comprat en Casa Mercedes, i així abillat, xafant xarcos, em dirigia a classe. Suspensió per pluja? No ho recorde, però sí que recorde que la Setmana Taurina no era lectiva. Uns anàvem als bous, molt pocs de viatge, la majoria es contagiaven de l’ambient i aprofitaven per a eixir a la “vaqueta de migdia”, a dinar o a sopar amb familiars i amics.
En l’últim festeig de la Setmana Taurina d’enguany, el rejonejador Mario Pérez Langa va traure una banderola amb el lema “no volem escola” i la plaça va rugir corejant la consigna. També ho va fer quan l’alcaldessa va intentar començar el seu tradicional discurs final. Els taurins volen bous sense col·legi. Els antitaurins volen anar tallant l’afició dels joves perquè demà no hi haja bous, sense importar-los les nostres arrels, sentiments, gustos… ni el tresor mediambiental que són les deveses, ni l’ecologisme que signifiquen, ni els llocs d’ocupació que generen, ni l’economia que mouen… Queda un any per davant per a trobar solucions. Acontentar a tots és impossible. Que cadascú aguante la seua vela i es posicione.
