Nek Romero convenç amb rotunditat la vesprada del seu debut amb picadors i Manuel Caballero deixa la seua empremta davant una jonegada de variat joc de Victoriano del Río, que va lidiar un exemplar brau premiat amb la volta al rogle.
Carlos Bueno
Vesprada de compromís. De lògics nervis. Nek Romero debutava amb picadors davant els seus paisans. Hi havia el dubte de com podia afectar-li una cita tan significativa. Però la incertesa va desaparèixer des del principi. La tranquil·litat, la frescor de ment i l’encert en les decisions va ser una constant al llarg de tot el festeig. La seua actuació front a l’últim va ser una bogeria viscuda amb intensitat sobre el albero i en les esteses. Era bravíssim ‘Pudorosón’, i tan brau com ell va ser el nou joneguer.
El de Victoriano del Río va tindre fixesa, promptitud, zel, recorregut, classe… feia l’avió en cada muletazo. No era senzill estar a la seu altura, però Nek ho va estar. No va haver cap dubte. Li va presentar les teles davant i el va portar molt torejat i perfectament lligat en sèries profundes de mà baixa, amb les sabatilles enterrades en l’arena, sense la
mínima rectificació. Es va cenyir les envestides amb sorprenent seguretat, aplom i autoritat, en redó i al natural. La plaça bullia davant una faena tan compacta i massissa. Si el mata haguera aconseguit els màxims trofeus, però es va encasquillar amb els acers. L’orella concedida va ser pura anècdota. Per al record quedarà una labor que va encendre la il·lusió i l’expectació de tots quants el van veure.
Amb el primer del seu lot va espantar a la por. Va ser este un animal violent que ensenyava les puntes dels pitons per davant i que se li va colar en diverses ocasions. En principi va semblar quedar-se curt pel pitó esquerre i després se li va gitar pel dret arribant a tocar-li la cuixa diverses vegades. No li va canviar el semblant a Nek, que va engolir en un quefer de valor sec i entrega absoluta i sincera. Li va receptar una estocada bolcant-se de veritat i l’emoció va donar pas a la concessió de dos apèndixs.
No li va acompanyar a muscles Manuel Caballero perquè es va demorar amb l’estoc amb el que va eixir en tercer lloc, un astat dessaborit al que va portar amb suavitat, donant-li temps entre tanda i tanda perquè li costava seguir la franel·la. Va faltar ritme perquè es produïra major connexió amb les esteses, però tècnicament va estar perfecte. Al final va xafar terrenys compromesos en la curta distància i el públic li ho va valorar.
Abans havia tallat una orella d’un exemplar amb les forces justes que va durar poc, potser perquè li va exigir en dos primeres sèries de mà baixa i traç llarg. Va protestar el de Victoriano tirant el fre i arribant a agafar-lo fins a dos ocasions, afortunadament sense conseqüències. A este el va matar per dalt.
Per a l’última jonegada picada de la “Setmana Taurina” d’Algemesí, Victoriano del Río va enviar un encierro de correcta presentació i més ofensiu de pitons que en vesprades anteriors. Va durar poc el lot de Caballero, va traure geni el segon i va ser excepcional el quart, ‘Pudorosón’, que va ser premiat amb la volta al rogle amb tot mereixement.
Fitxa del festeig:
Algemesí, 1 d’octubre de 2022. 8ª de fira. Ple. jònecs de Victoriano del Río correctes de presentació, va durar poc el 1r, va traure geni el 2n, dessaborit el 3r i brau el 4t, premiat amb la volta al rogle.
Manuel Caballero: orella i volta al rogle
Nek Romero: dos orelles i orella després d’avís
