A Diego Bastos li van sonar els tres avisos en el seu primer i va ser premiat amb dos generoses orelles en el seu segon. Jesús Moreno no va trobar solucions davant una deslluïda jonegada de Pallarés que va lidiar un bon exemplar.
El públic d’Algemesí és sant. La generositat és una dels seus senyals d’identitat. No ha de ser això mala cosa, encara que pot crear un greuge comparatiu que li faça mal servei a la consideració que mereix la seua ancestral fira. La millor, afirmen molts. I serà la millor, però massa vegades falta el rigor que mereix “la millor” i el valor d’una faena de dos orelles res té a veure amb el d’una altra també de dos orelles. Res en absolut, i això li resta credibilitat als èxits collits sobre la seua arena. En la sisena d’abonament tocava benevolència absoluta, inexplicable des del punt de vista taurí. Raonable si es valora des del costat humà.
Diego Bastos no va ser capaç de matar al seu primer antagonista i el públic el va reconfortar en el segon del seu lot. Tocava animar-lo i pujar-li l’ànim. La seua faena no tingué directriu. Va faltar seguretat, temple i compromís en la col·locació. El sevillà va buscar els efectismes i ahí va trobar un filó. Va haver palmes, aplaudiments i explosions d’alegria. Va matar d’estocada precisa i la bona gent el va premiar amb desmesurada esplendidez.
El de Constantina havia entrat substituint a l’anunciat González Écija. Va sortejar un primer animal fixe i prompte però sense acabar d’entregar-se al final dels muletazos amb el que no va trobar les distàncies adequades per a aconseguir receptar més de dos passes consecutius amb el mínim temple. Amb els acers es va eternitzar fins que li van sonar els tres avisos.
També va entrar via substitució Jesús Moreno, que ho va fer per Alejandro Peñaranda agafat el dia anterior a Arnedo. El albaceteny va porfidiejar sense massa convicció pel pitó dret amb el que va obrir la vesprada, que no va tindre recorregut per l’esquerre, i ho va intentar amb el que va botar en tercer lloc, que eixia amb la cara alta després de cada passe, però no va trobar la manera de poder lligar una tanda amb rotunditat.
A la jonegada santacolomeña de Pallarés li va faltar entregar-se en general, amb l’excepció de l’últim de la vesprada, anomenat ‘Palmicho’, un animal fixe, prompte, amb recorregut i noble. Va ser arrossegat sense les dos orelles. Almenys és un consol per al ramader.
Fitxa del festeig:
Algemesí, 29 de setembre de 2022. 6ª de fira. Quasi ple. Jònecs de Pallarés deslluïts en línies generals, excepte el bon 4t.
Jesús Moreno: silenci després d’avís i volta pel seu compte després d’avís
Diego Bastos: xiulets després de tres avisos i dos orelles