Després de Juan Girbés (IPA) i Emili Gregori (PSPV), Vicente Ramón García Mont va ser el tercer alcalde de la democràcia a Algemesí i el primer del Partit Popular. Va estar al capdavant del nostre Consistori durant dos legislatures, des de 2007 fins a 2015. Com és tradicional, després d’haver ocupat el càrrec se li va retre homenatge per a col.locar el seu retrat en el Saló de Plens de l’Ajuntament, fet que va ocórrer el passat 7 d’abril en un entranyable acte. En la següent entrevista Vicente Ramón García recorda el seu pas per l’alcaldia local.
Carlos Bueno
– Quan va arribar a l’alcaldia, es va mirar en la manera de governar la ciutat els seus predecessors o va fugir de possibles comparacions?
– Jo vaig entrar amb la idea clara del poble que hauríem de tindre. No em vaig mirar en l’espill de ningú, tenia clar el que volia fer i immediatament em vaig posar a treballar en això. Era primordial aconseguir major seguretat a Algemesí. En aquella època es produïen massa delictes als nostres carrers, i una de les meues prioritats va ser crear un ambient de tranquil.litat.
– Però hi hauria molts més temes que abordar.
– Era conscient que la situació econòmica no era bona. L’IBI estava en un tipus molt alt, i buscarem solucions que van ajudar a rebaixar impostos. Confiarem en les empreses locals per a fer els treballs del municipi. Constituirem EMPAL, que s’ha demostrat que va ser un encert per a promocionar el nostre entramat empresarial i crear ocupació. Millorarem el centre dedicat als malalts d’Alzheimer, que era insuficient i no reunia les condicions necessàries. Aconseguirem rebaixar a la quarta part la factura de la llum municipal gràcies a la inversió en bombilles, la millora dels quadres elèctrics i la revisió de les potències. Realitzarem un estudi per a aconseguir més places d’aparcament, que hui dia continuen sent insuficients. Gràcies al Pla Confiança de la Generalitat construirem un mercat a nivell de carrer, ja que fer-lo en la planta inferior com abans donava problemes d’insalubritat. Crearem el Centre Polivalent seguint les demandes d’Europa, un edifici per a Associacions molt eficient energèticament que va acabar sent sufragat en un 92% amb fons FEDER… Buscar subvencions per a alliberar de càrregues al poble sempre va ser la meua obsessió.
– Sembla sentir-se especialment orgullós del que va fer.
– Vaig realitzar un patrimoni de quasi 70 milions per a Algemesí i me’n vaig anar amb dos milions de deute menys dels que vaig heretar. Vam engrandir la festa de la Mare de Déu de la Salut fins a posar-la a nivell mundial. Vam fomentar el Teatre Municipal, l’escola de dansa, la banda de música, vaig ajudar a crear l’Orquestra Simfònica de la Ribera perquè els músics de corda d’Algemesí tingueren una eixida pròxima, vaig potenciar la Cavalcada dels Reis Mags fins a convertir-la en un referent a la comarca, vaig crear la Passarel.la de Moda i la Fira de la Tapa, vaig ajudar a les Falles i les mascletadas… vaig incrementar l’oferta d’oci perquè la gent isquera de casa, el carrer estiguera viu i els diners revertiren en el poble. Vaig millorar els col.lectors de les aigües. No està malament, no?
– Què faria ara si fora alcalde?
– Construiria un pàrquing subterrani en la zona que s’està remodelant del parc Salvador Castell. Ahí fa falta perquè està l’ambulatori, l’Institut, el Patronat, la Cambra Agrària, finques antigues que no tenen garatges, se celebra la Fira, s’instal.len les casetes… En el seu moment ja vaig fer un estudi i eixien més de 300 places amb una inversió de poc més d’un milió d’euros.
García Mont en el jardí de sa casa. M.C.
– Va ser alcalde durant dos legislatures. Quina va ser més complicada?
– Van resultar dures les dos perquè vam tindre una oposició molt forta. Ens denunciaven contínuament buscant qualsevol indici de prevaricació, sincerament pense que sense massa sentit perquè això mai va ocórrer, tot era legal i totes les denúncies es van arxivar, però van complicar molt les coses.
– Sembla lògic que els alcaldes siguen criticats mentre exerceixen i més reconegut quan deixen el càrrec.
– És cert que ara la gent em reconeix més la meua labor que abans. Segons l’època de l’any em fan uns comentaris o altres. Fa poc més d’un mes se celebrava la subhasta de la plaça de bous, i molts em van recordar quan el meu partit es va quedar dos anys un cadafal per a ajudar davant una situació similar a l’actual, en la qual han quedat llocs per adjudicar.
– Quina era la principal motivació per a presentar-se a l’alcaldia?
– Volia millorar Algemesí per a sentir-me més a gust al meu poble. Creia que tenia les claus per a fer-ho, i no em podia quedar sense intentar-ho. Jo treballava en l’oficina territorial de Caja Duero, vaig preguntar als meus superiors si hi havia algun problema a presentar-me en les llistes i em van donar la seua conformitat, i en 2002 va ser candidat per primera vegada. Quan em van elegir alcalde vaig optimitzar el pressupost municipal, vaig reduir despeses però la ciutat va prosperar. Eixa era la meua meta.
– Diuen que la seua dedicació era total.
– He d’agrair molt a la meua dona i als meus fills, que van ser els qui van patir més la meua absència de casa. En huit anys només em vaig absentar d’Algemesí quatre dies per a visitar a uns amics. Mai vaig agafar vacances, estava a l’ajuntament pels matins i per les vesprades, disposat a reunir-me amb qui fera falta un dissabte o un diumenge si era necessari. Va ser una dedicació total i exclusiva.
– Quin va ser el moment més dur del seu mandat?
– Els primers tres mesos, perquè compaginava l’alcaldia amb el meu treball en el banc. Viatjava molt i només dormia dos o tres hores. Aquella situació era insostenible. La meua dona em va aconsellar que deixara alguna cosa, ajuntament o banc. Seguir amb la meua ocupació hauria sigut el més còmode i rendible, però vaig pensar que era defraudar als qui m’havien votat, i vaig decidir renunciar al meu treball per a seguir al capdavant de l’alcaldia i dur a terme el meu projecte.
– Quin pensa que ha sigut el seu major llegat?
– Ja he dit moltes coses que han sigut importants. Però vull aprofitar per a agrair la dedicació, implicació i suport de la gent que vaig portar en els meus equips. Sense ells no hauria sigut possible abordar tants assumptes: seguretat, economia, empreses, sanitat, cultura, instal.lacions, obres…
– Si estiguérem en 2007 es tornaria a presentar?
– Jo no lamente res del que vaig fer, ni en la meua vida personal, ni laboral ni com a alcalde. Crec que vaig aconseguir el que em vaig marcar. Gràcies a la política vaig conéixer a persones que van acabar sent bons amics. Em sent reconegut i em considere un home feliç. Així que, sens dubte, em tornaria a presentar.
