Un any més, Algemesí va ser present en la Fira Internacional de Turisme, FITUR, que es va celebrar a Madrid a finals de gener. Segons la nota de premsa de l’ajuntament, l’objectiu era ensenyar al món el nostre potencial com a destinació turística cultural i demostrar que la ciutat és molt més que Patrimoni de la Humanitat al setembre. L’estratègia triada per a captar l’atenció de possibles visitants va ser cuinar l’anomenat “arròs d’Algemesí” realitzat amb anguiles i carabassa.
Carlos Bueno.- Home… que som un potencial turístic és qüestionable, i que el nostre nou plat siga capaç d’atraure a un nodrit número de persones ansioses per provar l’arròs amb anguiles i carabassa també és més que dubtós. És més, si algú s’atreveix a vindre des de terres llunyanes pot enfadar-se quan descobrisca que la gran majoria dels nostres restaurants encara no cuinen l’aclamat “arròs d’Algemesí”. Però be, temps al temps. El que resulta inqüestionable és que, per a recollir, cal sembrar.
En la meua modesta opinió, i per tòpic que semble, els dos grans atractius turístics dels quals disposem són les Festes de la Mare de Déu de la Salut i la Setmana Taurina (a més de les falles, que són una gran festa regional). Els bous comporten un important flux de gent que es desplaça per a veure corregudes interessants per tot l’estat espanyol. Algemesí té una plaça i una fira que atraurien a molts aficionats. Però siguem realistes, la nostra plaça i la nostra fira a penes es coneixen per molt que pensem que “som els millors”.
Durant molt de temps s’ha maltractat a la premsa que acudia a cobrir els nostres festejos. No se’ls van donar facilitats als periodistes que venien a fer el seu treball (algú pensava que volien gaudir d’una vesprada de bous de baes). Amb això es va contindre la promoció de la nostra singular festa, es van tancar les portes a la possibilitat de donar-nos a conéixer i d’atraure turistes taurins. En els últims anys s’ha intentat un apropament a algunes televisions, però certs comportaments desafortunats van impedir que les negociacions acabaren en bon port i el gran aparador de la pantalla no es va obrir per a nosaltres.
Una altra alternativa agafar renom és FITUR, sempre una bona plataforma per a mostrar-se al món, i cada edició multitud de festes taurines l’aprofiten per a promocionar-se; no és el cas d’Algemesí. En l’últim ple de l’ajuntament, Borja Revilla, portaveu de Vox, li va preguntar a Edgar Bresó, regidor de Turisme, sobre este assumpte. Bresó va fer sonar un missatge de veu en el qual demostrava que havia parlat de la Setmana de Bous en una entrevista realitzada en FITUR.
Mencionar la nostra fira taurina no és promocionar-la, simplement és constatar una realitat. Promocionar és el que es va fer de manera encertada amb “l’arròs d’Algemesí”: cartells, cuiners, showcooking, rodes de premsa… Però jo em pregunte: Ha de ser l’ajuntament el que publicite la Setmana de Bous? Per una part sí, perquè repercuteix econòmicament en quasi tots els sectors comercials locals. Però, d’altra banda, cal convindre que es tracta d’una festa organitzada de manera privada, i la seua difusió hauria de competir a l’interessat.
Des de temps immemorials els bous sempre els va organitzar l’ajuntament amb l’assessorament de bons aficionats i cadafalers, i amb els beneficis obtinguts es comprava un cotxe per a la Creu Roja o per a la policia, es restaurava la Capella de la Troballa o el retaule de Sant Jaume, es pavimentava un carrer o s’ajudava als més necessitats, i també es feia càrrec de les possibles pèrdues si algun any es produïen. Però en 1979, a instàncies de la petició dels cadafalers, l’ajuntament els va cedir l’organització. D’això fa 43 anys, i encara que el consistori sempre ha donat suport a la Setmana Taurina, és la Comissió la que ha de treballar per la seua pervivència i engrandiment.
Sí, no hauria estat res malament que la Regidoria de Turisme haguera promocionat els bous en FITUR, però per a això hauria d’haver sigut la pròpia Comissió la que ho haguera plantejat i preparat abans de la seua celebració, oferint-se a viatjar a Madrid alguns membres amb abundant merchandising i material audio-visual. Ara tothom es queixa, i el regidor s’escuda en què fins a dos ocasions va proposar una reunió amb els cadafalers per a dissenyar una campanya de promoció, però en cap dels dos casos ha obtingut resposta concisa. També l’alcaldessa va expressar textualment el passat mes d’octubre en Berca TV que “la Comissió només havia de dir-li un dia i una hora per a parlar de possibles suports extra en estos temps complicats”, però de moment no se li ha demanat cita. Ara el que es pretén és concertar un encontre amb el regidor de Turisme per a demanar-li explicacions, però això ja no arreglarà res.
La Setmana de Bous viu temps delicats i només sanarà si es posa molta obstinació i moltíssima faena en ella. No hi ha que esperar que uns altres la salven. Una solució seria professionalitzar la Comissió i poder demanar responsabilitats per tot el realitzat. Però això no ocorrerà. Una altra opció seria contractar una agència de premsa, publicitat i màrqueting que marcara una ruta a seguir. A llarg termini podria servir. I una altra la constitueix la possibilitat que l’Ajuntament torne a fer-se càrrec de la seua organització valent-se de la col·laboració dels comissionats. Això obriria més la festa i alliberaria de pressió econòmica als cadafalers.
De moment està previst que el 2 abril se celebre la tradicional subhasta. Si fora la meua empresa ja fa temps que ho hauria anunciat per tot arreu amb cartells i amb publicitat en premsa, haguera organitzat xarrades, reunions entre l’ajuntament i possibles penyes noves per a facilitar la seua inclusió, també amb penyes veteranes -que dubten si entrar en subhasta o no- per a oferir-los ajuda en el muntatge… però no és la meua empresa. És una Comissió conformada per gent carregada de bones intencions però sense la possibilitat de dedicar-se en exclusivitat als bous, i potser la bona voluntat no siga suficient.
