“A este barri li queden quatre anys”, va vaticinar un subinspector de la Policia Nacional. Segons els veïns de tota la vida l’agent s’equivoca, perquè a la marxa que va El Carrascalet molt prompte estarà conquerit pels delinqüents. La convivència ja és impossible. Fa un temps van començar a arribar nous inquilins que han desestabilitzat l’habitual harmonia que sempre ha regnat als seus carrers, paios amb gitanos, gitanos amb paios, gent humil però treballadora i respectuosa que hui veu impotent com l’actitud d’uns ha convertit la tranquil·litat en sobresalt, en irritació, en por.

Carlos Bueno.-  Onofre ens explica que “ha arribat gent i ha comprat cases per valor de 80.000 euros, n’han invertit 40.000 més en la reforma, i tot sense tindre ocupació. Com?”. La resposta no sembla molt difícil. “Presumeixen de cobrar 1.350 euros en paguetes, sense treballar, però amb eixos ingressos no es poden pagar 120.000 euros en efectiu”, comenta indignat afegint que “l’olor a cànnabis que es desprèn de les seues vivendes és manifest. Tot el carrer està ‘ambientat’. Tenen aires condicionats i estan enganxats a la xarxa elèctrica. Quines proves més es necessiten per saber que estan cultivant plantes de marihuana?”

Una altra veïna relata que viu al costat de dos d’estes cases “sospitoses”, i que el trànsit de vehicles és continu cada nit. “Arriba un cotxe, para davant de la porta, carrega la ‘mercaderia’ i se’n va. A l’instant un altre cotxe, i després un altre més, i així cada nit. És insuportable, no es pot dormir”.

Els fills d’estos nous residents campen al seu gust contagiant de mala educació altres joves vulnerables del Carrascalet. «Llancen taronges a les façanes de les cases, fan pintades, s’apropien de la plaça d’Espanya, trenquen els columpis, el dia de la Pilarica van tirar ous a la gent que estava en missa«, recorda Onofre. I pitjor que tot això és la contínua amenaça a què tenen sotmesa a la gent de bé, amenaces fins i tot de mort, ens assegura: “Fa tres setmanes una xica de 40 anys li va pegar una bufetada a una dona major perquè deia que havia arrencat a córrer darrere del seu fill per renyir-lo. Era mentida perquè la pobra dona té artrosi i quasi no pot caminar. I poc després van acudir un grapat de familiars del xiquet amb pals amb intenció de pegar-li també a un home de 76 anys”.

És lògic que algú vulga cridar-los l’atenció als xavals que ixen per la nit per tocar als timbres i increpar a la gent que descansa a casa, joves que posen la música molt forta a altes hores de la nit, que busquen baralla davant de qualsevol situació i que apareixen amb bats de beisbol, pistoles de balins i armes TASER que disparen dards amb elèctrodes. Sembla de pel·lícula del Bronx, però això està succeint al Carrascalet d’Algemesí. “Fa uns dies van disparar un balí al coll d’un senyor que estava assegut al banc del parc, a plena llum del dia”, declara un altre veí que ens explica que un xiquet de huit anys es va punxar amb l’agulla d’una xeringa que estava tirada al jardí, junt als columpis, i els familiars han passat uns mesos molt preocupats fins que totes les proves de contagi han donat negatiu.

Des de fa un parell de setmanes, la Policia Local s’està deixant veure un poc més pel barri, sobretot a les vesprades. Però quan els agents se’n van els mal·leants tornen a la seua, generalment a partir de les 11 de la nit. Raimundo es queixa que “quan cridem a la policia, apareixen amb les llums del cotxe en marxa. Així se’ls veu de lluny, i quan arriben ja han parat de fer malifetes atrocitats”, i recorda que l’últim any s’han cremat incomptables contenidors, fins i tot dos cotxes.

La solució no és fàcil, perquè encara que tots tenim dret a l’educació no tots assumeixen l’obligació d’exercir-la. Diversos veïns pensen que, “si de veritat es tinguera voluntat de agafar als delinqüents, es faria: que la policia aparega d’incògnit i no alertant amb les llums connectades, que es compare ritme de vida amb ingressos, que s’inspeccionen els enganxalls a la llum, que es comprove l’olor que es desprèn d’algunes vivendes…”. Tan senzill però tan complicat. I mentrestant, El Carrascalet camina cap a un futur allunyat del que sempre va ser mentre hui impera una convivència impossible que en quatre anys, potser menys, acabarà per fer desaparèixer el barri o convertir-lo en una cosa semblant al Bronx amb els camells i els violents campant al seu gust.