Marina Varela és infermera per la Universitat de València des de l’any 2017 i actualment forma part del servei de Nefrologia de l’Hospital de la Ribera. A més, és la Fallera Major de la Falla Plaça del Cid. Marina alterna pintes i manteletes amb la tasca de diàlisi per a pacients amb problemes de ronyó.
Marina Varela, fallera Major de la plaça del Cid. ATELIER DE LLUM
L’Espolí l’entrevistà després d’haver estat de les primeres infermeres a vacunar-se per a la Covid-19.
Què suposa per a tu l’arribada de la vacuna contra la Covid-19?
Esperança. Diria que l’inici del final. Hem passat uns mesos molt durs i veus de nou que aquest suplici torna a començar. L’arribada de la vacuna suposa per a nosaltres pensar que la situació deixarà de ser una muntanya russa de pujades i baixades i es podrà controlar. Suposa treballar amb més seguretat, saber que, si tot va bé, d’ací un temps podrem treballar sense tanta por al contagi, a caure malalts, a fer emmalaltir els teus en tornar a casa.
Què sentires en ser de les primeres sanitàries de l’hospital de la Ribera en posar-te-la?
Una il·lusió grandíssima. No esperàvem la vacunació al nostre servei fins dilluns, acudiren de sobte (després d’una jornada molt llarga, sense parar, vacunant tot el possible i més) i va fer que tots canviàrem la cara. Es respirava a l’ambient alegria, per part nostra i dels pacients al saber que nosaltres estaríem més segurs en treballar, ja què pateixen per nosaltres, i per saber també que d’ací poc els tocarà a ells.
A hores d’ara, ja has rebut la segona dosi de la vacuna. Has tingut algun símptoma o efecte secundari?
Ens informaren dels efectes i d’un possible refredat com a conseqüència els dies vinents. Quaranta vuit hores després de la primera dosi de la vacunació no vaig tenir cap símptoma, em vaig trobar molt bé, sols un poc de dolor al braç per la punció. Però pel que fa a la segona dosi s’esperen sempre efectes secundaris un poc més probables i així els vaig tindre. Em vacunaren un divendres pel matí i dissabte vaig notar un poc de febrícula, 37-38 graus, i un poc de dolor muscular a l’esquena sobre tot, i em notava un poc cansada. Però res que paracetamol i un dia de descans al llit no arreglaren. Diumenge estava perfectament.
Quina visió tens d’aquesta pandèmia? Cap a on anem? Quins creus que van a ser els temps per a la fi d’aquesta situació?
La situació és crítica. La població ens hem relaxat i els contagis i els ingressos es disparen més que a la primera onada. Sabem que les mesures són restrictives, però ho són per a totes i tots, també per a mi que acabe de treballar després de 12 hores i sols vaig de casa al treball i del treball a casa. Complir les mesures és l’única solució per a frenar l’augment dels casos i si no ho fem, açò no acabarà, o almenys, no acabarà bé.
Des del meu punt de vista, anem cap a un punt semblant al de l’inici. No amb eixa falta de recursos, però si amb falta d’espai i personal. No és el que hauria de ser, però és el que és. No podem inventar-nos més habitacions ni més personal per a atendre ara mateix. Tots estem treballant i no donem per a més.
La fi d’aquesta situació? Si seguim així no la veig. Predir la fi amb la situació actual seria precipitat. Es deia per a l’estiu si s’aconseguia un alt percentatge de vacunació… Després de la duresa d’aquesta tercera onada ho veig prompte. El 2021 també serà dur i les mascaretes seguiran acompanyant-nos un temps. Que el 2022 vinga amb les mateixes previsions o, en canvi, supose una eixida depèn de nosaltres.
Marina rebent la vacuna contra la Covid-19. LVA
Per què es important vacunar-nos? Fes una crida a la ciutadania.
Important es quedaria curt per a mi, és fonamental la vacunació. Per un senzill motiu: és l’única solució viable per al final d’aquesta pandèmia mundial. Els virus no es frenen amb missatges al Facebook. Com ha demostrat la història, els virus deixen de matar gràcies a una vacuna, per exemple la de la pólio, la varicel·la, l’hepatitis i desenes més de vacunes què han fet que la por que li tenim al Covid-19 no la tinguem a totes les malalties existents.
La vacunació és necessària. Que jo o els professionals sanitaris ens vacunem no suposa cap solució permanent. Com bé sabem i demostren els estudis és necessària una vacunació col·lectiva. La població està en tot el seu dret de dubtar i qüestionar-se les coses bans de posar-se-la. Però sols demane una cosa: documenteu-vos bé, demaneu informació als vostres metges i metgesses d’atenció primària quan vos toque vacunar-vos, al personal sanitari en general que coneixeu o que està als centres de salut i hospitals, que per això estem. Informeu-vos, deicidiu, però amb la informació correcta i no amb la que donen periodistes populistes que només volen audiència.
Jo també m’he documentat, ja què a banda de personal sanitari, també sóc una possible pacient amb la meua salut. He llegit els articles i després de preguntar i saber he decidit vacunar-me. Agrairia que féreu el mateix. Cuideu-vos vosaltres, però cuideu a la resta també.
Centrant-nos en l’àmbit faller, com has viscut aquest 2020 en què el teu regnat com a fallera major de la Falla Plaça del Cid s’ha vist interromput per aquesta pandèmia?
El definiria com un any dur, sobretot per l’impacte que causà. Després de tot el que estava passant i el moment, a una setmana de falles, traure forces i saber que vas a intentar combatre una pandèmia mundial, que poc a poc aniria sent més greu, ha sigut dur, tant físicament (treballar 12 hores, 5 i 6 dies a la setmana), com mentalment. No pensàvem en altra cosa durant tot el dia. A casa sols hi havia lloc per parlar de la Covid-19 i al treball era l’únic que hi havia, Covid-19.
He intentat no pensar molt en les falles, he intentat recordar moments bonics i no pensar en el que no hem tingut o en si ho heu tindrem o no… perquè em pose trista i sóc de llàgrima fàcil. Intente mirar cada dia, gaudir dels meus com puc, valorar-los i pensar que en algun moment eixirem d’ací, però mentrestant hi ha que seguir sent feliç.
Està clar que la vida se’ns ha parat, i pel que fa a les falles les vegem parades una altra vegada per segon any consecutiu. És el nostre estil de vida el que se’ns ha tocat, però pense que parar hui és avançar per a demà i no ens queda altre remei.
Com a fallera i infermera quins sentiments tens al voltant del fet de no poder celebrar, un altre any, les falles degut a la pandèmia?
Com a Fallera Major i infermera tinc sentiments trobats al pensar en celebrar falles. Evidentment, m’agradaria poder celebrar-les i tindre el regnat que tants i tants anys he somiat, però no pense en eixa possibilitat este any. Crec que el 2021 ha de ser un any de prudència, un any per a realitzar un vacunació massiva (insisteix novament en la seua importància), i un any per a anar fent poc a poc. Però açò no només ho pense com a infermera, sinó també com a fallera. Pense que fer falles és fer-les com cal i el panorama actual i pròximes onades que poden vindre i vindran no deixaran lloc per a unes falles com a tal. Això no vol dir que no es puguen pensar xicotetes opcions per a què no oblidem que és ser faller o fallera i per a què la il·lusió no es perda.
Penses que quan tornem a celebrar les falles seran com abans o haurà canviat alguna cosa arrel d’aquesta pandèmia?
M’agrada pensar que sí, que tot el que hem fet va a pagar la pena. No m’importa pensar en unes falles amb un poc més de distància o aforaments més limitats i espais més oberts, però sí que m’agradaria pensar en unes falles quasi “normals”, unes falles per a tots i amb tots. D’ahí que per a mi, esperar siga el més prudent. Sé que les falleres i fallers tenen moltes ganes de la nostra festa i em dóna moltes forces i em fa molt feliç saber-ho. Com sempre diem: TORNAREM.
